27 de desembre de 2009

KOKINSHÛ (古今集) -61-


やよやまて山郭公事づてむ我世中にすみわびぬとよ

やよやまてーやまほととぎすーことずてむーわれよのなかにーすみわびぬとよ

Ei, espera cucut de la muntanya, tinc un missatge : m'és penós viure en aquest món.

Nota : Algunes versions tenen ことつてむ. El significat és el mateix.

Poema no. 152

Autor : Mikuni no Michi (みくにのまち, ¿-?).

Concubina de l'emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850), i mare del príncep Tsuneyasu i de Sada no Noboru.

18 de desembre de 2009


NTCJ 20

江口
Eguchi

Autor : Zeami en el seu “Goon” (五音 “Els cinc sons)” diu :
“江口遊び女亡父曲", és a dir “La prostituta d'Eguchi – Composició del difunt pare”.
Llavors se li pot atribuir a Kan.ami Kiyotsugu (観阿弥 清次, 1333-1384). .

Argument :
Un monjo budista arriba al poble d'Eguchi, província de Settsu, on Saigyo va tenir un intercanvi de poemes amb una prostituta (江口の君 - Eguchi no Kimi) . Quan el monjo recita els versos apareix una dona del poble que contesta amb altres versos i llavors desapareix. Es presenta l'esperit d'Eguchi no Kimi, canta a favor de la meretriu que finalment es transforma en una deïtat i s'acull a la benevolència de Buda.


Saigyô Hôshi / El monjo Saigyô (西行法師, 1118-1190)
Va néixer en una família que per generacions havia estat bressol de militars, molt considerats però de poca classe social, com era habitual en aquell temps.
Poeta força apreciat encara que va compondre molta poesia convencional, segons els cànons de l´època. Va ser un autor prolífic i va emprendre molts pelegrinatges arreu del país fent estada a monestirs i ermites.
Entre les seves obres destaca “Sankashû” (山家集 - Una cabana a la muntanya).
Es va fer monjo el 1140, abandonant dona i fills.

Referències :

“Sankashû” (山家集). És la font principal de l'obra.


"Jikkinshô", o "Jikkunshô" (十訓抄 – aprox. 1252): “El tractat de les deu regles”. Compilació de principis morals. Segons un manuscrit és obra de Rokuhara Nirozaemon (六波羅二臈左衛門), i del qual no hi ha pràcticament dades. Actualment, però, es creu que l'autor és un altre Rokuhara, en aquest cas, Jirozaemon (六波羅二次郎左衛門), amb la mateixa manca de dades.
Una curiositat : D'entre les diverses fonts que van inspirar “El paravent de l'infern” (地獄変 - Jigokuhen) de l'Akutagawa Ryûnosuke (芥川 龍之介, 1892-1927), una n'és aquest llibre.



“Heike Monogatari” (平家物語), llibre no. 2 : La celebració de Yasuyori (康頼祝言) i no. 10 : La dama Senju ( 千手前).


“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).

Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.

“Genji Monogatari”(源氏物語), llibre no. 4 : Yûgao (夕顔).

“Minishû” (壬二集 )
Autor : Ju Ni´i Ietaka / Ietaka, del 2on. rang inferior (従二位家隆,1158-1237
Era Fujiwara no Ietaka, també es llegeix “Karyû”- (藤原家隆).
Va ser un autor molt prolífic i va participar en molts concursos poètics. Va deixar dos reculls personals :
Minishû (壬二集 ) : Recull de Mini (basat en el seu sobrenom “Mibu Nihon” (壬生二品) que significa : la persona del) Segon Rang.

“Minishû” (壬二集 ) : Recull de Mini ( basat en el seu sobrenom “Mibu Nihon” -壬生二品- que significa “la persona del Segon Rang”), també amb el títol de :
“Gyokuginshû” (玉吟集) : Recull de cançons enjoiades
Autor : Fujiwara no Ietaka, també es llegeix “Karyû”- (藤原家隆, 1158-1237).
Va ser un autor molt prolífic i va participar en molts concursos poètics.

“Ryôjin Hishô” (梁麈秘抄) : “Cançons per fer ballar la pols sobre les bigues” , obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179. Segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de les quals només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i xintoistes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.

“Yûjoki” (遊女紀) : Notes sobre prostitutes. Obra d'Ôe no Masafusa (大江匡房, 1041-1111). Poeta. Fill d´una família d´intel·lectuals va ser molt admirat per la seva erudició, als set anys ja llegia els clàssics xinesos! Va estar al servei de cinc emperadors.
Era conegut amb el nom de “el prestigiós noble del passat i del present”.També va conrear poesia en xinés.

“Izen no kuni fudoki” (肥前の国の風土記) : Topografia de la regió d'Izen.
Com el seu nom indica es tracta d'un llibre topogràfic dintre de l'estudi que va encarregar l'emperador Gemmei (元明天皇, 661-721), inspirant-se en fonts xineses.
Només n'han sobreviscut cinc dels quals n'hi ha fragments, llevat de l'Izumo no kuni no fudoki (出雲の国の風土記) que és sencer.


Antologies poètiques :

“Manyôshû” (万葉集)

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.

Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

Trobem el poema no. 747 :
月やあらぬ春や昔の春ならぬわが身ひとつはもとの身にして

No és aquella la lluna? No és la primavera aquella d'antany? Només jo sóc el d'abans.

Nota : Es troba també a l'Ise Monogatari (伊勢物語), narració no 4, tot i que amb un encapçalament una mica diferent.

Autor : Ariwara no Narihira Ason (在原業平朝臣, 825-880)Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admiratÉs un dels trenta-sis “Poetes Immortals”.
Aquest poema té una nota força llarga i molt aclaridora que explica el seu origen. Aquest no és el lloc adient per publicar-ho tot sencer ja que forma part de la meva traducció de l'antologia i serà al bloc quan arribi l'hora.

“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.


“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -96-

み吉野の山の秋風さ夜ふけてふるさと寒く衣うつなり [94]

MiYoshino no-yama no akikaze-sayo fukete-furusato samuku-koromo utsu nari

El vent de la tardor de les muntanyes de Yoshino! A boca de fosc l´antic llogaret tremola mentre es bat la roba!


Nota : 擣衣の心を.Compost sobre el sentiment de qui sent com es bat la roba.
El recull personal d'aquest poeta, l' Asukai Shû (明日香井集), indica que formava part d´un altra col.lecció clàssica de 100 poemes dedicats a l´emperador Gotoba, l´any 1202.

SHINKOKINSHÛ no.483. Tardor. 新古今集 / 秋

Autor : Sangi Masatsune / El conseller Masatsune (参議雅経,1170-1221)
Era Fujiwara no Masatsune (藤原雅経).
Va estar al cor de les activitats literàries de l´època i va tenir una gran reputació entre els seus contemporanis.
Va estudiar poesia amb Shunzei ( Kôtaikô-gû no Daibu / El gran senescal del palau de l´emperadriu mare. (皇太后宮大夫俊成, 1114-1204 ). Era Fujiwara no Toshinari ( 藤原俊成), també es llegeix Shunzei.
.
.

12 de desembre de 2009

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -67-


み空行く月の光にただ一目相見し人の夢にし見ゆる

みそらゆく,つきのひかりに,ただひとめ,あひみしひとの,いめにしみゆる

Només una vegada el vaig veure a la llum de la lluna vagant pel cel, ara el veig en els meus somnis.

Poema no. 710

Autor : Ato Tobira, una jove (安都扉娘子, ?-¿)

5 de desembre de 2009

KOKINSHÛ (古今集) -60-

今さらに山へかへるな郭公こゑのかぎりはわがやどになけ

いまさらにーやまへかえるなーほととぎすーこえのかぎりはーわがやどになけ

No tornis ara a la muntanya, cucut, mentre tinguis veu canta a casa meva.

Poema no. 151

Autor : Anònim.

27 de novembre de 2009


NTCJ 19

釆女
Uneme

Autor : No hi ha dades sobre l'autor. Dubtes sobre si podria ser de Zeami.

Argument : Un monjo visita el santuari de Kasuga i es troba amb una dona que està plantant un arbre i diu que ho fa per ordres del déu del santuari. Poc després porta el monjo a l'estany de Saruzawa i li explica la història de la dona que s'hi va ofegar. Havia estat una de les favorites de l'emperador però quan va perdre el seu favor es va suïcidar allà. Llavors li confessa que ella és l'espectre de la morta i desapareix en les aigües de l'estany. El monjo comença a pregar per l'ànima de la pobra noia i l'espectre torna. Explica la seva desgraciada història i demana les pregàries del monjo per poder descansar en la pau de Buda.



Nota : “Uneme” era el nom amb el qual es designava les noies al servei de l'emperador.
釆 significa “escollir, seleccionar”, així doncs la combinació amb 女 “dona“ descriu perfectament el seu significat. Eren escollides per la seva bellesa i procedien de les millor famílies de la cort.
Aquí s'utilitza com a nom propi, i és evident que simbolitza tot el col·lectiu d'aquelles noies que envoltaven l'emperador a les seves festes sempre pendents dels seus gustos favors. És la història inevitable de les seves vides a palau tot i que no necessàriament amb el final luctuós de la protagonista de l'obra.


Referències :

“Wakanrôeishû (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa) :

春夜(しゆんや)
燭を背けては共に憐れむ深夜の月、花を踏みては同じく惜しむ少年の春

秋夜(しうや)
秋の夜は長し、夜長くして睡ることなければ天も明けず、耿々たる残りの燈壁に背ける影、蕭々たる暗の雨は窓を打つ声あり。

恋(こひ)
更闌に夜静かにして、長門闃として開かず、月冷に、風秋にして、団扇杳として共に絶えたり.

Tot això es refereix, com es pot deduir pels títols, a expressions sobre les nits de primavera, de la tardor i els sentiments relacionats amb aquestes estacions.

仏事(ぶつじ)
願はくは今生世俗の文字の業、狂言綺語の誤ちをもつて、りて当来世々の讃仏乗の因、転法輪の縁となせよ

Aquí el text es refereix com indica l'encapçalament al budisme,



“Genji Monogatari” (源氏物語) capítol No. 46 : Sota el roure (椎本).



“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.

Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).

El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.

Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

D'aquest recull trobem, entre d'altres, els dos poemes següents :

No. 184, d'autoria anònima :

木の間より もりくる月の 影見れば 心づくしの 秋はきにけり

Veig la lluna que llueix a través dels arbres, la tardor em consumeix de tristor!

No. 724 :
陸奥の しのぶもぢずり 誰ゆゑに 乱れむと思ふ 我ならなくに [14]
Michinoku no-shinobu moji-zuri-tare yue ni-midare some ni shi-ware naranaku ni
 Com les vinclades  falgueres dels teixits  de Michinoku  sóc en confusió però no és pas culpa meva………
Nota : Michinobu és una regió del nord de l´illa principal del Japó. Shinobu es refereix a una roba estampada amb dissenys de falgueres que era molt famosa el segle VIII. L´estampació es feia mitjançant  pedres planes on s´hi havien gravat  prèviament herbes i plantes entrellaçades, implicant desordre o confusió.
Autor :  “El ministre de l´esquerra de la riba del riu” - Kawara Sadaijin
 (河原左大臣, 822-895) . Hist.: Minamoto no Tôru (原の徹).
 El títol de Ministre de l´esquerra, o de la dreta, es refereix únicament a la posició dels ministres al costat de l´emperador, segons el sistema protocol·lari xinès.
 Fill de l´emperador Saga (嵯峨天皇,786-842).
 El títol de “ministre de l´esquerra de la riba del riu” li ve de la gran mansió que es va fer construir a la riba occidental del riu Kamo on va reunir els més famosos poetes del seu temps.
Es creu que va ser, en certa mesura, el model per l´heroi del Genji Monogatari.
Poema seleccionat per l'Ogura Hyakunin Isshû  (小倉百人一首), amb el no. 14.


“Eiga Monogatari” (栄花物語) : “Històries de l'esplendor florent”.
Obra èpica que narra els esdeveniments de la vida de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1028), escrita per diversos autors desconeguts. És un panegíric als Fujiwara, en especial, naturalment a Michinaga.
Està dividida en quaranta parts, trenta de principals més deu d'addicionals. Algunes fonts hi veuen mans femenines en la seva composició o com a mínim la participació de dones en el recull de materials.
Segons una tradició, mantinguda per moltes fonts, l'atribueixen a Akazome Emon (赤染衛門, 956-1041), la qual cosa és molt probable en certa mesura i inclús com a compiladora.

“Yamato Monogatari” (大和物語) : Històries del Yamato.
Tant la data com l'autoria són incertes, tot i que s'esmenten Ariwara no Shigeharu ( 在原の滋春, ¿-?) i l'emperador Kazan (花山天皇, 968-1008) com a possibles responsables, i inclús podria ser d'una dama de la cort, també s'especula que podria haver estat enllestida cap a l'any 951.
Té uns 170 capítols plens de narracions curtes i poesia.
La referència és a la narració no.150 :
昔ならのみかとにつかうまつるうねへありけりかほかたちいみしうきよらにて人々よはひ殿上人なともよはひけれとあはさりけりそのあはぬ心はみかとをかきりなくめてたきものになん思ひ奉りける御門めしてけりさて後又もめさゝりけれはかきりなく心うしとおもひけりよるひる心にかゝりておほえ給つゝこひしくわひしくおほえ給けり御門はめしゝかと事ともおほさすさすかにつねには見え奉るなを世にふましき心ちしけれはよるみそかにいてゝさるさはの池に身をなけてけりかくなけつとも御門はえしろしめさゝりけるを事のついてありて人のそうしけれはきこしめしてけりいといたうあはれかり給て池のほとりにおほみゆきし給て人々に歌よませたまふかきのもとの人丸

I aquest és el poema que trobem en el Nô :
わきも子かねくたれ髪を猿沢の池の玉藻とみるそかなしき

Els cabells de l'amiga que desembullà el somni semblen als meus ulls algues surant sobre l'estany de Sarusawa......

Versos que també apareixen a l'antologia “Shûiwakashû” :
拾遺和歌集卷第二十 哀傷 
Encapçalats per
さる澤の池に采女の身をなげたるを見て
Tot veient el cos d'Uneme que es va llençar a l'estany de Sarusawa.
わぎも子がねくたれ髮を猿澤の池の玉もと見るぞ悲しき

Autor : Kakinomoto no Hitomaro  (柿本 人麻呂).
Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû. Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet els cinquanta anys. Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors. També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖. “El sant de la Poesia”).

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû hi és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i 1351 poemes.

També s'esmenten a l'obra de teatre uns versos que trobem al “Manyôshû”, al “Konjaku” i al Yamato Monogatari.
El poema del Manyôshû porta una nota interpretativa. però tant al Konjaku com al Yamato els versos són dintre d'una narració més dramàtica que els hi confereix un significat completament diferent. Evidentment, no és aquest el lloc per fer massa disgregacions que ens allunyarien de l'objectiu principal d'aquest escrit que només es limita a donar dades per a una millor lectura i interpretació d'aquest Nô.

“Konjaku Monogatari shû” : 今昔物語集.
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.


“Tsuma Kagami” (妻鏡) : “Mirall per a dones”.
Obra escrita cap a l'any 1300 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). De fet el títol original significa “Mirall per a dones casades ( 妻)”, però el llibre està adreçat a la dona en general.


“Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).
Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177).
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps.
Té també un altre tractat poètic: Ôgisho (奥儀抄) : Notes sobre la profunditat poètica .


“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la fórmula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.


“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa”.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.

21 de novembre de 2009

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -95-

世の中は常にもがもな渚こぐあまの小舟の綱手かなしも [93]
yo no naka wa-tsume ni mo ga mo na-nagisa kogu-ama no obune no-tsunade kanashi mo

Si aquest món fos sempre així! Em commou veure les barques dels pescadors arrossegades cap a la platja!

Nota : Poema classificat per Teika de “viatge” en el Shinchokusenshû, sobre el tema : hostatjant-se la vora de la mar. En el recull de Sanetomo consta sota l´epígraf “barques”.

SHINCHOKUSENSHÛ no. 525. Viatge. 新勅撰集 / 羇旅

Autor : Kamakura no Udaijin / El ministre de la dreta de Kamakura ( 鎌倉右大臣, 1192-1219)
Era Minamoto no Sanetomo (源 実朝).
Va ser el successor del seu germà Yoriie com a “shogun”, mentre l´administració continuava en mans de la seva mare Masako (北条 政子,1156-1225).
Va ser un temps de molta conflictivitat política i Sanetomo en va fugir dedicant-se a les arts i a la beguda. Va ocupar molts càrrecs però va ser assassinat als vint-i-set anys pels seus rivals polítics (algunes fonts concreten que va ser el seu propi nebot Kugyô).
La seva poesia ha estat exageradament sobrevalorada, la qual cosa fa difícil tenir- ne un criteri absolut.
Té un recull propi : Kinkai Wakashû (金塊和歌集).

14 de novembre de 2009

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -66-


目には見て手には取らえぬ月の内の楓のごとき妹をいかにせむ

めにはみて,てにはとらえぬ,つきのうちの,かつらのごとき,いもをいかにせむ

Què faré amb tu que t'assembles a l'arbre de la lluna que es pot veure però no tocar!

Nota : 楓 (Katsura) és “Cercidiphyllum Japonicum”. Alguns traductors fan servir “llorer”, potser per la semblança de les fulles d'ambdós arbres (n´he vist fotografies). Jo he preferit el genèric “arbre” al no haver trobat el nom exacte en català. No obstant això, potser tampoc no cal precisar tant considerant que ja és prou exòtic això d'un arbre a la lluna...... Bromes apart, si algú m'ho pogués aclarir li ho agrairia.

De fet aquesta expressió és d'origen xinès. Segons el “LLibre del Mestre de Huainan (1)” hi havia immortals I llorers a la lluna. Es deia que quan la lluna creix del peu d'un immortal hi surt un llorer. Durant la dinastia Tang la història tenia una altra versió que figura en el capítol “ Principis Divins de Notes Diverses de Youyang. Es diu que el llorer de la lluna tenia cinc-cents “chi” (uns 170 metres) s’alçada i que sota l’arbre hi havia un home que l’anava tallant. Però l’arbre creixia tant ràpidament que l’home no li deixava cap marca al tronc. A mesura que colpejava amb la destral les ferides de l’arbre s’anaven curant. Segons aquesta història, l’home era Wu Gang, originari de Xihe. Des de llavors, quan un immortal fa una errada se l’envia a tallar l’arbre com a càstig.

(1) LLibre del Mestre de Huainan. Text filosòfic de 21 capítols (en altres edicions n’hi ha 28) que va ser editat l’any 139 aC per Liu An, nét de Liu Bang i príncep de Huainan. Aquesta obra inclou escrits sobre el Dao, el cel, la terra, les estacions de l’any, política d’estat, estratègia militar i sobre els éssers humans.

Poema no. 632

Autor : Príncep Yuhara (湯原王, meitat del segle VIII)
Nét de l'emperador Tenji (天智天皇, 626-672).

7 de novembre de 2009

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -94-

わが袖は潮干に見えぬ沖の石の人こそ知らね乾くまもなし [92]
waga sode wa-shiohi ni mienu-oki no ishi no-hito koso shirane-kawaku ma mo nashi

Com les roques de la mar colgades sota l´aigua així són les meves mànigues, per sempre més mullades, ignorades per tothom.

Tema : 寄石戀といへる心を. Amor com una roca.

SENZAISHÛ no. 759. Amor. 千載集 / 恋

Autor : Nijô In no Sanuki / La dama Sanuki (de la mansió de 2n. ordre) (二条院讃岐, 1141? – 1217?).

Va estar al servei de l´ex-emperador Nijô (二条天皇, 1143-1165) i després al de l´esposa de l´emperador Toba (鳥羽天皇, 1103-1156).
Hi ha un recull de la seva poesia més primerenca i té alguns poemes en les antologies imperials.

31 d’octubre de 2009


NTCJ 18

東北
Tôboku

Autor : Desconegut.

Argument: Un monjo arriba al santuari de Tôboku de camí cap a la capital. Allà veu una prunera esplendorosa i pregunta sobre el seu origen. Es presenta una dona que diu que n´és la propietària i en fa una exaltació. Li diu que és la prunera que va plantar Izumi Shikibu quan vivia allà, i per això porta el seu nom, tot i que també és coneguda amb el nom de “Nokiba no Ume” (軒端の梅 - La prunera dels ràfecs), tot seguit desapareix. Llavors apareix l'espectre d'Izumi Shikibu i li explica amb detall qui és. Les referències literàries i budistes, especialment el sutra del Lotus, sovintegen i després de demanar que pregui per ella desapareix i el monjo es pregunta si potser tot ha estat un somni.


Izumi Shikibu (和泉式部, 976?/979? - ? )
Filla d´Ôe no Masamune (大江雅致). Es va casar amb Tachibana no Michisada (橘道貞), governador de la província d´Izumi, d´on procedeix el seu sobrenom, i amb qui va tenir una filla, Koshikibu no Naishi (小式部内侍), excel.lent poetessa.
Va servir a palau i tot el que sabem d´ella prové, bàsicament, de la seva obra literària.
Encara que hi hagi dubtes sobre l'autoria de l´“Izumi Shikibu Nikki” (和泉式部日記,), generalment se li atribueix al seu pinzell, i és indiscutiblement un dels quatre diaris més importants de l´època Heian.
A títol anecdòtic : el teatre de l'Òpera de Paris i el Gran Teatre de Ginebra van encarregar a Salvatore Sciarrino una òpera basada en els seus poemes sota el títol “Da Gelo a Gelo”, cantada en italià. L'obra está basada en seixanta-cinc poemes del 和泉式部日記. Va ser representada a primers del 2008.

Nota : La prunera era la flor simbòlica de l'època Heian. La preferència de la flor de la prunera al Japó es deu a que és la primera en florir després del fred de l'hivern. Sempre ha estat lligada a la literatura. És també la flor predilecta dels poetes i se l'anomena “Kôbunboku” (好文木) que es pot traduir com “l'arbre que estima la literatura”.


A l'obra es fa referència a l'origen d'un poema que recullen diversos llibres, tot i que sense esmentar el nom de l'autora, entre ells “Ôkagami” (大鏡). Explica que sa majestat volia una nova prunera per substituir la que s'havia mort al Seiryôden (清涼殿 – era la part del palau de Kyoto on vivia l'emperador) i li ho va encarregar al seu camarlenc. Aquest després de donar moltes voltes per la capital en va trobar una de preciosa i els servidors van començar a trasplantar-la. Llavors el propietari li va enviar una nota la qual li demanava que lligués a l'arbre abans d'emportar-se'l. El camarlenc va pensar que potser hi havia algun motiu i la hi va donar a l'emperador que al llegir-la a veure que era un poema i va deduir que era d'una dona. El poema deia :
勅なればいともかしこし鶯の宿はととはゞいかゞ答へむかく奏せさせければほらずなりにけり。

Em sotmeto i obeeixo les ordres imperials, però què li diré al rossinyol si em pregunta on és casa seva?

El poema era d'Izumi Shikibu

L'antologia “Shûiwakashû” (拾遺和歌集卷第九雜下), llibre 9, “Diversos” també el recull.

Hi trobem un poema del Kokinwakashû (古今和歌集), el no. 747, que també s'inclou en l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol no. 4 :

月やあらぬ春や昔の春ならぬわが身ひとつはもとの身にして

No és la mateixa lluna? No és la primavera aquella d'antany? Només jo sóc el de sempre......

Autor : Ariwara no Narihira Ason. El noble Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880)
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència.
Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari 伊勢物語), sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra.
Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙).

Referències:

“Genji Monogatari” (源氏物語) capítol: Suma (須磨).


“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.

Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).



“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.



“Jikkinshô”, o “Jikkunshô” (十訓抄– aprox. 1252): “El tractat de les deu regles”. Compilació de principis morals. Segons un manuscrit és obra de Rokuhara Nirozaemon (六波羅二臈左衛門), i del qual no hi ha pràcticament dades. Actualment, però, es creu que l'autor és un altre Rokuhara, en aquest cas, Jirozaemon (六波羅二次郎左衛門), amb la mateixa manca de dades.
Una curiositat : D'entre les diverses fonts que van inspirar “El paravent de l'infern” (地獄変 - Jigokuhen) de l'Akutagawa Ryûnosuke (芥川 龍之介, 1892-1927), una és d'aquest llibre.


“Fûgawakashû” (風雅和歌集). “Antologia de l'elegància de la poesia japonesa”. Obra aplegada per l'emperador Kôgon (光厳天皇, 1313-1364), entre els anys 1343-1349.


“Wakanrôeishû (和漢朗詠集) : "Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar”. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).


“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.


“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).

Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.


Un poema del ”Senzaiwakashû” (千載和歌集卷第二), el no. 122 :

百首の歌めしけるとき暮のはるの心をよませたまうける

Compost sobre l'esperit del final de la primavera quan feia una col.lecció de cent poemes.

花は根に鳥は古巣に歸るなり春のとまりを志る人ぞなき

Flors a les arrels i ocells als vells nius tornen; ningú no coneix les estances de la primavera.

Autor :Sutoku In / L´ex-emperador Sutoku 崇徳院,1119 – 1164)
També es pot llegir “Shutoku”.
El seu pare, Toba (鳥羽天皇, 1103-1156), el va obligar a abdicar a favor del seu germà petit, Konoe (近衛 ), de dos anys d´edat. Konoe va morir als disset anys i Toba va intentar que un altre dels seus fills ocupés el tron però Sutoku, amb l´ajut de Fujiwara no Yorinaga (藤原頼長, 1120-1156) va intentar recuperar el poder, fet que va motivar una guerra civil (sota el nom de Hôgen,保元の乱) l´any 1156. Els partidaris de Sutoku van ser derrotats i ell va ser exiliat a Sanuki (讃岐国), i allà va morir, als quarant-sis anys.


El “Manyôshû” (万葉集) també hi és present amb el no. 375, versos que són també al “Shinkokinshû”, Primavera, no. 654 (新古今集巻第六冬哥) :

吉野なる菜摘の川の川淀に鴨ぞ鳴くなる山蔭にして

En els ls tolls del riu de Natsumi que flueixen per Yoshino els ànecs salvatges criden a l'ombra de les muntanyes.

Autor : Príncep Yuhara (湯原王, act.lit. cap a l'any 730 - ¿-?).

24 d’octubre de 2009

KOKINSHÛ (古今集) -59-

声はして涙は見えぬ郭公わが衣手のひつをからなむ

こえはしてーなみだはみえぬーほととぎすーわがころもでのーひつをからなむ

Sento el teu plany però no veig les teves llàgrimes, cucut, jo et deixo les meves mànigues mullades.

Poema no. 149

Autor: Anònim.

17 d’octubre de 2009

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -65-



伊勢の海の礒もとどろに寄する波畏き人に恋ひわたるかも

いせのうみの,いそもとどろに,よするなみ,かしこきひとに,こひわたるかも

Com t'estimo! M'intimides com les ones que retronen al batre la riba del mar d'Ise.

Poema no. 600

Autor :Kasa no Iratsume/ Kasa (笠女郎, primers segle VIII)

Probablement era de la família Kasa Kanamura o Kasamaro.

Es conserven els vint-i-nou poemes que va adreçar a Ôtomo Yakamochi
(大伴家持, 718-785).

10 d’octubre de 2009

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -93-

きりぎりす鳴くや霜夜のさ莚に衣片敷きひとりかも寝む [91]

kirigirisu-naku ya shimo yo no-samushiro ni-koromo katashiki-hitori kamo nemu

En la nit glaçada canta el grill sobre l´estora de palla. Dormiré tot sol sota el meu vestit ?

Nota que encapçala la composició :

百首哥たてまつりし時
Durant la presentació de 100 poemes.

Concurs celebrat l´any 1200 i presidit per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) a qui es van dedicar els 100 poemes.
Sembla una variació sobre el poema nº 3 de Kakinomoto no Hitomaru en aquesta mateixa antologia :

あしひきの山鳥の尾のしだり尾のながながし夜をひとりかも寝む

SHINKOKINSHÛ no. 818. Tardor. 新古今集 / 秋

Autor : Go-Kyôgoku no Sesshô Saki no Dajô Daijin / El regent Go-Kyôgoku i antic primer ministre (後京極摂政前太政大臣, 1169-1206).

Era Fujiwara no Yoshitsune (籐原良経 – Altres fonts donen 籐原義經, tot i que té la mateixa pronunciació).

Procedent de l´alta aristocràcia va ocupar càrrecs importants. Molt dotat per la cal·ligrafia, la poesia en xinès i la pintura. La seva millor poesia és la descriptiva, pel seu llenguatge simbòlic i per la bellesa de la llengua.
La seva sobtada mort als trenta-cinc anys va ser una pèrdua molt sentida, tot just quan començava a ser un dels grans poetes del moment.
El seu recull personal: Akishino Gesseishû (秋篠月清集) : Lluna clara a Akishino).

3 d’octubre de 2009

NTCJ 17


Tomoe

Autor : En el llibre de l'any 1524 "能本作者注文" l'obra està encapçalada per aquesta nota :
作者不分明能 但シ大略金春能 か : “Nô d'autoria incerta. Podria ser de Komparu?” (Komparu Zenchiku - 金春禅竹, 1405-1472 -?-).
Algunes fonts li atribueixen a Kanze Kojirô Nobumitsu (観世小次郎信光, 1435 – 1516), però no hi cap evidència que ho provi.

Argument :
Un monjo arriba a les muntanyes de Kiso on va créixer Minamoto Yoshinaka, també conegut com a Kiso Yoshinaka pel fet d'haver-se criat allà. Vol fer-li un servei funerari en record de la seva dramàtica mort lluitant contra els Taira. Allà es troba una dona del poble i després de parlar sobre els esdeveniments d'aquella lluita ella despareix i torna en forma de l'espectre de Tomoe Gonze, la companya sentimental i d'aventures guerreres de Yoshinaka. Li descriu tots els detalls de la l'escomesa amb els seus enemics i el menyspreu de Yoshinaka a l'hora de la mort quan li va dir que se n'anés del seu costat perquè no volia que els Taira malparlessin d'ell dient que tenia una dona al seu costat. Aquell menspreu després de compartir amb ell les viscissututs d'una vida en comú fa que el seu esperit no pugui descansar en pau. Narra amb detall els darrers moments de l'heroi, la seva mort, la dolorosa separació, i li demana al monjo que pregui per ella.


Nota : Tomoe Gozen (巴 御前, 1157?-1247?). E. Papinot a la seva obra “Historical and Geographical Dictionary of Japan” ens dona el seu nom amb uns caràcters diferents : 鞆絵御前.
Tomoe és un dels pocs casos de dones samurais i va lluitar a les guerres Genpei (源平, 1180-1185).
El Heike ens diu :
........巴は色白く髮長く、容顏誠に勝れたり。ありがたき強弓、精兵、馬の上、歩立、打物持ては鬼にも神にも逢うと云ふ一人當千の兵也。究竟の荒馬乘り...........
“........Tomoe era formosa amb la seva pell blanca, els seus cabells llargs i unes faccions agradoses. Era molt destra amb l'arc i l'espasa, tan a cavall com a peu, llesta a lluitar contra dimonis o déus, i ella sola valia com mil soldats. Podia cavalcar els cavalls més fogosos........”

Estava casada amb Minamoto/Kiso Yoshinaka (源 / 木曾義仲, 1154-1184) i el va acompanyar sempre en les seves lluites contra els Taira. Segons unes fonts després de deixar Yoshinaka moribund perquè aquest no volia que la trobessin al seu costat Tomoe va carregar contra uns grup de soldats i després d'abatre'ls va desaparèixer sense deixar rastre. Altres fonts, concretament el “Genpei Josuiki” o “ Genpei Seisuiki” (源平盛衰記) expliquen va ser presa del vencedor de la lluita, Wada Yoshimori (和田義盛, 1147-1213) que la va fer la seva amant i va tenir un fill amb ella. Asahina Yoshihide o Asahina Saburô (朝比奈義秀 / 朝比奈三朗, ¿-?).

Totes les referències a Tomoe provenen del Heike i del Genpei, no hi ha més documentació històrica i algunes fonts apunten que podria ser una figura de ficció, tot i que hi ha una làpida amb el seu nom al temple de Gichû, a Ôtsu, província de Shiga.
Al Heike al costat de Yoshinaka apareixen dues dones : Yamabuki (山吹) i Tomoe, però a la narració del Genpei la dona que acompanya Tomoe es diu Aoi (葵), i aquest és el nom que surt al Nô que estem comentant.

Referències :

Es parla del monjo Gyôkyô (行教和尚 – segle IX) i del qual no hi ha massa dades. Se sap però que després d'estar-se noranta dies pregant al temple de Hachiman (八幡), a Usa (宇佐), se li va aparèixer la deïtat i li va dir que construís un temple prop de la capital (Kyoto), Va ser l'emperador Seiwa ((清和天皇, 850-880) qui ho va fer : el santuari Iwahimizu Hachiman (石清水八幡宮), a Otoko-yama (男山). Hachiman és el déu sintoista de la guerra.


"Heike Monogatari" :

平家物語 卷第六 飛脚到來 L'arribada del correu
平家物語 卷第七 願書 Les peticions
平家物語 卷第七 北國下向 La campanya contra les províncies del nord
平家物語 卷第七 倶利迦羅落 La masacre de Kurikara
平家物語 卷第九 重衡生捕 La captura de Shigehira


“Genpei Josuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura Jôsuiki com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (1249-1382) i principis del de Nanboku (1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).


“Konjaku Monogatari shû” : 今昔物語集.
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa Antologia de contes d'antany. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.


“Wakanrôeishû (和漢朗詠集) : "Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar”. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa)

26 de setembre de 2009

KOKINSHÛ (古今集) -58-

さつきまつ花橘のかをかげば昔の人の袖のかぞする

さつきまつーはなたちばなのーかをかげばーむかしのひとのーそでのかぞする

Quan sento la fragància de la flor del taronger tot esperant el cinquè mes recordo les mànigues perfumades de la persona d'antany.

Poema no. 139

Autor : Anònim.

19 de setembre de 2009

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -64-

天平二年庚午冬十二月大宰帥<大>伴卿向京上道之時作歌五首 (亡妻挽歌)

Compost durant el seu viatge de Dazaifu cap a la capital, a l'hivern, el dotzè mes del segon any de Tenpyô (730).
D'un recull de cinc poemes (sobre la mort de la seva esposa).


礒の上に根延ふむろの木見し人をいづらと問はば語り告げむか

いそのうへに,ねばふむろのき,みしひとを,いづらととはば,かたりつげむか

Ginebre que t'arrapes a les roques de la costa, si et pregunto on és, ella que et va veure, m'ho diries?

Poema no. 448

Autor : Ôtomo no Tabito(大伴旅人, 665-731).

Membre d'una de les nissagues més antigues del Japó que es remunta als anys de la mitologia de la fundació de l'imperi per l'Emperador Jinmu (神武天皇) que segons les cròniques del Kojiki (古事記) va néixer l'any 660 aC I va morir el 585.
Tabito va ser promocionat a Comandant General per combatre una de les tribus més ferotges de Kyushu. L'any 728 va ser Governador General de Dazaifu (太宰府) on hi havia el govern militar de Kyushu, i allà, l'any 729, va morir la seva esposa.

12 de setembre de 2009

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -92-

見せばやな雄島のあまの袖だにも濡れにぞ濡れし色はかはらず [90]
misebaya na-Ôjima no ama no-sode dani mo-nure ni zo nureshi-iro wa kawarazu

Que les vegi bé! Com les mànigues dels pescadors d´Ôjima sempre amarades però no canvien de color!

Nota : L´illa d´Ôjima és una de les més grans a Matsushima, a prop de Shiogawa.La roba dels homes de la mar sempre està mullada i degut a la sal, quan s´asseca, es descoloreix, però no pas les seves mànigues sempre molles per les llàgrimes.

SENZAISHÛ no.884 . Amor. 千載集 / 恋

Autor : Inpumon In no Tayû / Dama d´honor de la princesa Ryôshi/Inpumon In (殷富門院大輔,¿ – ¿ )
Algunes referències indiquen que va viure entre el 1131 i el 1200, altres confirmen la seva mort cap al 1201.
Va formar part del cercle poètic conegut com “el jardí de la poesia”, iniciat per Shun´e Hôshi (俊恵法師 , ¿ – 1113 ?/1191 ?)). Va participar en molts concursos poètics.

5 de setembre de 2009

NTCJ 16


敦盛
Atsumori

Autor : El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 : Zeami (世阿弥).

Argument : Rensei, un monjo, torna al lloc de la batalla d'Ichi-no-Tani durant la qual va matar Atsumori. Penedit de la seva acció Rensei vol el perdó per la mort del jove guerrer i pregar per la seva ànima.
Tot reflexionant sobre els seus actes de guerrer sent la melodia d'una flauta i pregunta a uns camperols qui toca l'instrument i un d'ells s'identifica. Rensei recorda la flauta que va trobar junt al cadàver d'Atsumori i es pregunta com pot ser que un pagès pugui tocar tan bé aquell instrument. El monjo explica perquè és allà i mostra el seu dolor per la pèrdua del jove Taira. El noi desapareix i torna convertit en el seu espectre. Explica els esdeveniments que van portar a la seva dramàtica mort, perdona Rensei i li demana les seves pregàries per merèixer la pau de Buda.



Taira no Atsumori (平敦盛,1169–1184) va ser un guerrer que va esdevenir famós per la prematura edat de quinze anys. A la batalla d'Ichi no tani (一ノ谷), l'any era el 1184, es va enfrontar a Kumagai Naozane (熊谷次郎直実), un aliat dels Minamoto. Kumagai li va demanar el seu nom, com era preceptiu entre soldats de rang i llinatge però el jove s´hi va negar dient simplement que era prou famós perquè si era vençut el seu cap li valgués una bona recompensa. Després d'una curta lluita va caure sota el ferro de Kumagai.
Aquest Kumagai tenia un fill de la mateixa edat que Atsumori i quan es va adonar de la joventut del seu oponent va sentir un gran remordiment. Segons la llegenda es va penedir tant d'aquella mort que va renunciar al món i es va fer monjo. El Heike Monogatari n'és la font i on es narra que quan a Atsumori li va caure el casc que duia Kumagai va descobrir que era només un noi de quinze o setze anys. Quan li va tallar el cap va cercar un tros de roba per embolicar-lo i llavors es va trobar una flauta dintre d'una bossa de roba.


Referències :

"Heike Monogatari” :
平家物語卷第七主上都落 L'emperador deixa la capital
平家物語卷第九樋口誅罰 L'execució de Higuchi
平家物語卷第九忠度最期 La fi de Tadanori
平家物語卷第九敦盛最期 La fi d'Atsumori
平家物語卷第九三草勢揃 El desplegament de tropes a Mikusa
平家物語卷第一祇王 Giô
平家物語卷第七聖主臨幸 Les sortides de l'emperador
平家物語卷第九落足 La retirada
平家物語卷第十八島院宣 Missatge de l'emperador retirat a Yashima.




"Genji Monogatari” , el capítol “Suma” ( 源氏物語 須磨).


“Wakanrôeishû (和漢朗詠集) : "Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar”. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa) :


“Man'yoshû” (万葉集)

“Kin'yôwakashû” (金葉和歌集) : Antologia de fulles daurades de la poesia japonesa.

Recull acabat entre el 1124 i el 1127.
Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Shunrai. És una de les poques col.leccions on no hi van intervenir els Fujiwara.
Està basada en el Kokinshû.
Només té 10 llibres i els seus 716 poemes la converteixen en la segona més curta de totes les antologies oficials.

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.

Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.


“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.

Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any, ´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

Entre altres poemes nio ha no. 962 :
わくらばに 問ふ人あらば 須磨の浦に 藻塩たれつつ わぶと答へよ
Si algú preguntés per mi, respon que a la badia de Suma ple de llàgrimes com l'alga salobre visc afligit.

Autor : Chûnagon Yukihira (El conseller Yukihira, Aiwara no Yukihira (中納言行平,818-893)
Com a poeta està a l´ombra del seu germà més petit, Narihira.
Va estar molt involucrat en el govern arribant inclús a ser Conseller i Cap del Departament d´Afers Civils, entre altres càrrecs.
Va ser exiliat a Suma pels Fujiwara, el clan que pràcticament governava el país en aquell temps.
Es parla d´ell en el capítol Suma (capítol 12) del Genji Monogatari :
須磨の住居 お住まいになる所は、行平中納言が 京の人々へ手紙 だんだんと落ち着いて行くころ、梅雨時期 伊勢の御息所へ手紙 ほんと、そうであった、混雑しているうちに 朧月夜尚侍参内する 尚侍の君は、世間体を恥じてひどく沈みこんでいられるのを…………
També es creu que podria haver estat un dels models pel príncep Genji.


"Jikkinshô", o "Jikkunshô" (十訓抄 – aprox. 1252): “El tractat de les deu regles”. Compilació de principis morals.
Segons un manuscrit és obra de Rokuhara Nirozaemon (六波羅二臈左衛門), del qual no hi ha pràcticament dades. Actualment, però, es creu que l'autor és un altre Rokuhara, en aquest cas, Jirozaemon (六波羅二次郎左衛門), amb la mateixa manca de dades.
Una curiositat : D'entre les diverses fonts que van inspirar “El paravent de l'infern” (地獄変 - Jigokuhen) de l'Akutagawa Ryûnosuke (芥川 龍之介, 1892-1927), una és d'aquest llibre.


“Fubokuwakashô” (夫木和歌抄 ) : L'antologia japonesa,
Obra de Fujiwara no Nagakiyo, també anomenat Katsumada (藤原長清 / 勝間田, ¿-?), escrita durant el període Kamakura (1185-1333), i probablement acabada entre els anys 1308 i 1310.
Els caràcters per “Fuboku” procedeixen de 扶桑 que designaven en xinès el lloc on sortia el sol, i que més endavant va esdevenir un altre nom per Japó.


“Genpei Josuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura Jôsuiki com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (1249-1382) i principis del de Nanboku (1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).


“Honchômonzui" (本朝文粋) : Peces escollides pels poetes nostrats), obra escrita en xinès de Fujiwara no Akihira, també anomenat Mengô, (藤原明衡 , 989-1066). Consta de 14 volums i recull uns 420 poemes de poesia japonesa escrita entre els anys 810 i 1015. Fa un elogi de la vida senzilla lluny de la cort i de la política, enaltint la meditació i l'estudi.


"Aki no yonaga Monogatari (秋乃夜長物語) : Contes de les llargues nits de tardor.
Obra anònima del segle XIII, Narra les aventures d'un monjo anomenat Sensai i i el seu company Umewakagimi.

29 d’agost de 2009

KOKINSHÛ (古今集) -57-

さ月まつ山郭公うちはぶき今もなかなむこぞのふるごゑ

さつきまつーやまほととぎすーうちはぶきーいまもなかなむーこぞのふるごえ

Tu que esperes el cinquè mes, cucut de la muntanya, bat les ales i canta amb la vella veu de l'any passat.

Nota : El cinquè mes és l'estiu.

Poema no. 137

Autor : Anònim.

22 d’agost de 2009

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -63-

軽の池の浦廻行き廻る鴨すらに玉藻の上にひとり寝なくに

かるのいけの,うらみゆきみる,かもすらに,たまものうへに,ひとりねなくに

Ni els ànecs salvatges que volten per l'estany de Karu no dormen sols sobre les algues.

Poema no. 390

Autor : Princesa Ki (紀皇女, ?-¿)
Filla de l'emperador Temmu (天武天皇, 631-686) i germana petita del príncep Hozumi (穂積皇子, ?-715). 

15 d’agost de 2009

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -91-

玉の緒よ絶えなば絶えねながらへば忍ぶることの弱りもぞする [89]
tama no o yo-taenaba taene-nagaraeba-shinoburu koto no-yowari mo zo suru

Si el fil de la vida se m´ha de rompre que ho faci ara! Altrament no podré amagar el meu amor.

Tema : 百首哥の中に忍恋を
Sobre l´amor ocult, d´una sèrie de 100 poemes.

SHINKOKINSHÛ no. 1034 . Amor. 新古今集 / 恋

Autor : Shokushi Naishinnô / La princesa Shokushi (式子内親王, ¿ – 1201)

Sacerdotessa del santuari de Kamo, el centre de la vida cultural de la cort imperial.
Una de les figures més importants del seu temps, no només pel nombre impressionant dels seus poemes, uns 388, sinó també per la passió intensa i la particular bellesa dels seus versos.

8 d’agost de 2009

NTCJ 15

朝長
Tomonaga

Obra d'autoria incerta.
Komparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-) l'esmenta en els seus escrits sobre cant i dansa “Kabuzuinôki"(歌舞髄脳記) sota el títol de “Taibu no shin no Tomonaga” (大夫進朝長), però no és clar que sigui del seu pinzell.

Argument :

Un monjo arriba a un hostal d'Ôhara, a la província de Mino. Vol veure la tomba de Minamoto no Tomonaga, un familiar seu que va morir en aquell lloc. Es presenta a la mestressa i li demana que li ensenyi el lloc on va ser enterrat. La dona l'acompanya al lloc i li explica la tràgica fi del jovencell, como va preferir la mort abans de caure en mans dels enemics que pul·lulaven pels camins perseguint-los, ja que no podia continuar perquè una fletxa li havia destrossar el genoll i “no volia morir com un gos a la vora del camí”. El monjo prepara unes exèquies i recita els sutres adients. Durant la lectura apareix l'espectre del jove que explica les circumstàncies de la seva malaurada mort. Les invocacions i el ritual del monjo causen el penediment de l'espectre el qual desapareix en la pau de Buda.


Minamoto no Tomonaga tenia només setze anys quan va morir (源朝長,1144 – 1160), Era fill de Minamoto no Yoshitomo (源 義朝, 1123-1160).
Tomonaga acompanyava el seu pare durant la fugida de Kyoto després de ser derrotats a la batalla de Heiji l'any 1159. Una fletxa el va ferir al genoll i van arribar a la província de Mino. Un vegada allà el pare va demanar al seus fills, Tomonaga i Yoshihira, que anessin a Kai i Shinano per reclutar soldats, però Tomonaga no podia bellugar-se perquè la ferida se li havia infectat. Molest per la demora Yoshitomo va comunicar la seva intenció de continuar sol sense Tomonaga, però el jove va demanar la mort abans que quedar-se allà morint-se lentament amb el dolor de la ferida. El pare ho va acceptar i el va enterrar allà mateix.
La seva tomba va ser profanada més endavant per Taira no Munekiyo, qui va tallar el cap al cadàver i el va portar a Kyoto com un trofeu.
L'obra de teatre descriu amb detall el suïcidi del noi, quan el troben de matinada tot ensangonat i en la seva agonia explica perquè s'ha llevat la vida.

Referències :

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.

Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any, ´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.)

Trobem el poema no. 4 :

雪の内に春はきにけりうぐひすのこほれる涙今やとくらむ

Amb la neu ha arribat la primavera. Les llàgrimes glaçades del rossinyol s'estan ja desfent.

Nota : Es considerava el rossinyol com el nunci de la primavera.

Autor : L'emperadriu Nijô ( Nijô Kisaki,二条のきさき) era Fujiwara no Takaiko (藤原の高子, 842-910), esposa de l'emperador Seiwa (清和天皇, 850- 880).


“Heike Monogatari” (平家物語), llibres :
卷第三 少將都歸 : El retorn del capità.
平家物語 卷第四 永僉議: La gran deliberació.
卷第匕 福原落 : La fugida de Fukuhara.

“Hôgen Monogatari” (保元物語) : Relació de la guerra Hôgen. Obra en tres parts de la guerra de l'any 1156, escrita a l'era de Kamakura (1185-1333). Llibre anònim que va passar ràpidament a la tradició oral. La profusió de manuscrits en dificulta l'exegesi.

“Heiji Monogatari” (平治物語): Relació de la guerra Heiji. Obra també del mateix període que el Hôgen Monogatari. També se l'anomena Heiji Ki (平治記). Tracta d'esdeveniments posteriors al Hôgen i per això es pensa que podrien tenir una mateixa autoria, però com en el cas anterior, es desconeix.

“Wakanrôeishû (和漢朗詠集) : "Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar”. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ,composició,en japonès,de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa .

“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols.
Obra escrita entre els anys 1279-1283 per Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312), monjo. Es un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida en to didàctic.

“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus, generalment abreujat “Hôkkekyô” (法華經).
Versió japonesa del “Saddharma Puṇḍarīka Sūtra" (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र ).

1 d’agost de 2009

KOKINSHÛ (古今集) -56-

山ぶきはあやななさきそ花見むとうゑけむ君がこよひこなくに

やまぶきはーあやななさきそーはなみむとーうえけむきみがーこよいこなくに

No t'obris, rosa del bosc! Qui t'ha plantat per admirar-te no vindrà aquest vespre.

Poema no. 123

Autor : Anònim.

25 de juliol de 2009

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -62-

家思ふと心進むな風まもり好くしていませ荒しその道

いへもふと,こころすすむな,かぜまもり,よくしていませ,あらしそのみち

No tinguis pressa tot i que enyoris la llar. Guaita el vent que aspre és el camí.

Poema no. 381

Autor : Kojima (兒嶋, ?-¿), una jove de Tsukushi (筑紫娘子)

18 de juliol de 2009

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -90-

難波江の蘆のかりねのひとよゆゑみをつくしてや恋ひわたるべき [88]
Naniwae no-ashi no karine no-hitoyo yue-mi wo tsukushite yakoi- wataru beki

Per una nit, breu com el tel dels joncs de les ribes de Naniwa, haig de donar la vida per aquest amor?

Nota del poema : 攝政、右大臣の時の家の歌合に旅宿逢戀といへる心をよめる
Concurs celebrat a la residència del Regent (Fujiwara no Kanezane), quan era ministre de la Dreta, sobre el tema : trobada d´amor en un hostal durant un viatge.

S´observarà la semblança amb la “brevetat” dels joncs de Naniwa que té aquest poema amb el nº 19 de la dama Ise.
El text japonès d´ambdós poemes té unes diferències sobre el jonc, matisant-les molt, però el significat és pràcticament el mateix. La traducció s´ha ajustat a aquests matisos.

SENZAISHÛ no. 806. Amor. 千載集 / 恋

Autor : Kôkamon In no Bettô / Dama d´honor de l´emperadriu Kôka (皇嘉門院別当, ¿ - ¿ - segle XII).
Filla de Minamoto no Toshitaka i casada amb Sutoku (Veure Ogura, poema nº 77).
També és coneguda com la dama Bettô.

11 de juliol de 2009

NTCJ 14

清経
Kiyotsune

Autor : El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 (Zeami Motokiyo - 世阿弥元清, 1363-1443).

Argument : Tracta del suicidi de Taira no Kiyotsune que es va ofegar a Yanagiga-ura després de la seva derrota en aquest indret. Comença l'obra amb l'arribada del seu servidor Awazu no Saburô camí cap a la casa de la vídua del guerrer. Li porta un floc dels seus cabells que es va trobar a la barca des de la qual es va llançar a les aigües del riu. i que tothom interpreta com un record per a la seva esposa que espera el seu retorn de la batalla. El servidor li explica la desfeta dels Taira i la mort del seu espòs. Diu que va preferir la mort al deshonor de ser mort de retorn a casa per les bandes de soldats sense bandera que omplien els camins cap a la capital. Al vespre la vídua afligida per la seva pèrdua queda mig endormiscada i llavors l'espectre de Kiyotsune se li apareix en un somni i li retreu que hagi dipositat el seu floc de cabell en el santuari d'Usa Hachimangu. Ella s'hi torna amb el seu retret per haver renunciat a la vida quan ell li havia promès que tornaria i estarien junts per sempre.
Kiyotsune descriu la batalla en la que els Taira van ser derrotats i la seva mort.
Desapareix després d'explicar-li que degut a le seves darreres pregàries a Buda va poder salvar-se de l'infern.


Referències :
Trobem tres poemes del Kokinshû (古今集) :

No. 161

郭公 声も聞こえず 山彦は ほかになく音を 答へやはせぬ
No se sent la veu del cucut, l'eco d'un so llunyà no tornarà a nosaltres?

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内躬恒 , act. lit. entre el 898 i el 922 , mort el 925)
Va ser governador de Kai, Izumi i Awaji. Quan va tornar a Kioto va ser un dels recopiladors del Kokinshû. És un dels poetes més importants del seu temps. Té més de 193 poemes a les antologies oficials, a més de la seva pròpia antologia : Mitsune Shû (躬恒集 ). És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

No. 746  

形見こそ 今はあたなれ これなくは 忘るる時も あらましものを
El seu record ha esdevingut el meu enemic, si no hi fos tindria temps per oblidar la persona......
(読人知らず -Autor desconegut).

No. 29

をちこちの たづきも知らぬ 山なかに おぼつかなくも 呼子鳥かな
Ací o allà no se sap com anar per la muntanya on incert canta el cucut.
(読人知らず - Autor desconegut).

Nota : sobre quin ocell era el 呼子鳥 (yobukodori) no hi ha res clar, actualment, però, consta en els diccionaris com el cucut corrent. Literalment significa “l'ocell que crida al fill”.
Aquest ocell formava part de l'ensenyament ocult del Kokinshû, el Kokindenju (古今伝授 : Estudi i ensenyament del Kokinshû). Els deixebles havien d'anotar els punts més importants de l'ensenyament dels seus mestres i que es considerava un secret. Molt sovint això va degenerar en pedanteria, impartint lliçons sobre l'estudi de punts insignificants del Kokinshû a preus abusius.

No podien faltar les referències al Heike Monogatari :

平家物語 卷第八 太宰府落 : La retirada de Dazaifu.
平家物語 灌頂  六道の沙汰 : El Llibre de les aspergions, el capitol "Sobre las six
vies".
平家物語 卷第七 聖主臨幸 : Les visites de l'emperador .


Inevitable és també el “Genpei Josuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Narració de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura Jôsuiki com la generalitzada.
Obra anònima que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).

“Musô” ( 夢窓, 1275-1351). Monjo Zen, conseller polític i poeta, entre altres activitats. Va ser molt popular especialment en els cercles polititzats de la cort imperial. Autor del “Musôkokushigoroku” (夢窓国師語録), “Cròniques del mestre nacional Musô”, compilació de la seva obra breu. La seva poesia està escampada per nombroses antologies.


També hi surten algunes antologies imperials, com :

“Senzai Wakashû” (千載和歌集).
“Goshûi Wakashû” (後拾遺和歌集).

2 de juliol de 2009

KOKINSHÛ (古今集) -55-


ちる花をなにかうらみむ世中にわが身もともにあらむ物かは

ちるはなをーなにかうらみむーよのなかにーわがみもともにーあらむものかわ

Per què entristir-se per les flors que cauen? En aquest món tampoc jo, com elles, no sóc permanent.

Poema no.112

Autor : Anònim.

26 de juny de 2009

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -61-


世間を何に譬へむ朝開き漕ぎ去にし船の跡なきごとし

よのなかを,なににたとへむ,あさびらき,こぎいにしふねの,あとなきごとし

A què puc comparar la meva vida? És com la barca que surt a trenc d'alba i desapareix sense deixar petja.

Poema no. 351

Autor : -Shami- Manzei(-沙弥-満誓 , primera meitat del segle VII).
沙弥 significa “acòlit”. El seu nom laic era Takamaro (笠麻呂)
Va ser nomenat governador de la província de Mino l'any 706. La seva tasca durant la construcció de la Gran Via de Kiso el 714 va ser molt reconeguda i va ser promocionat. L'any 715 va ser governador d'Owai sent molt valorada la seva tasca com a administrador. Inspector-General de tres províncies el 719: Owai, Mikawa i Shitano.
Es va fer monjo budista el 721 amb el nom de 満誓, i va ser el responsable de la construcció del temple Kwanzeon-ji, a Kyushu, l'any 723.

20 de juny de 2009

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -89-

村雨の露もまだひぬまきの葉に霧立ちのぼる秋の夕暮
[87]
murasame no-tsuyu mo mada hinu-maki no ha ni-kiri tachinoboru-aki no yûgure

Per entre les fulles de l´avet, amarades encara pel sobtat xàfec, la boirina apareix en el capvespre de tardor.


Encapçalament del poema a l'antologia : 五十首哥たてまつりし時.
“Dedicant 50 poemes a l´emperador”. Fórmula convencional que implica que el poema es va presentar a un concurs de poesia, en aquest cas va ser l´any 1201.

SHINKOKINSHÛ no. 491. Tardor. 新古今集 / 秋

Autor : Jakuren Hôshi / El monjo Jakuren (寂蓮法師, 1139 ? – 1202 ?).
Nebot de Go Tokudaiji no Sadaijin / El ministre de l´esquerra del Tokudaiji
(後徳大寺左大臣, 1139-1191) : Fujiwara no Sanesada (藤原実定), que el va adoptar com a fill.
Va servir uns tres anys a palau entrant en religió el 1172, abans, però, ja havia destacat com a poeta.
Va viatjar molt i va participar en un dels concursos poètics més importants del seu temps : Roppyakuban Uta-awase (六百番歌合. El concurs dels 600 torns) l´any 1193.

13 de juny de 2009

NTCJ 13

実盛
Sanemori

Autor : El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443). Possiblement escrita abans del 1423.

Argument :
Dos monjos amb els seus acòlits estan resant davant d'un grup de gent quan veuen un ancià que està separat d'ells i el conviden a que s'acosti i pugui escoltar millor les seves oracions. Després d'unes escenes parlant de la grandesa de la doctrina de Buda l´home acaba confessant-lis que és l'espectre del gran guerrer Saito Betto Sanemori i demana que el condueixin amb les seves pregàries a la pau espiritual. Narra amb tot detall com es va tenyir els cabells blancs per semblar jove i poder així participar en la batalla de Shinowara i no rebre la commiseració dels seus enemics, parla de la seva derrota i de la seva mort, i demana als monjos que sempre el tinguin present en les seves pregàries.



Saito Betto Sanemori va ser un guerrer del clan dels Minamoto però es va passar als Taira durant les guerres Genpei. Ja era un home madur quan va arribar la darrera batalla i es va tenyir de negre els cabells blancs per semblar jove. Va ser derrotat al camp de batalla i quan el seu cap va ser portat com un trofeu va costar identificar-lo. No hi ha data certa del seu naixement i la seva mort es situa cap a l'any 1183. Algunes fonts especulen que va morir als setanta-dos anys mentre d'altres diuen que va ser als seixanta.


Hi ha moltes referències al “Genpei Josuiki “, també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Narració de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura Jôsuiki com la generalitzada.
Obra anònima que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).

No hi podia falta el Heike Monogatari :

平家物語 卷第十 熊野參詣 (El pelegrinatge de Kumano)
平家物語 卷第十 戒文 (Les regles monàstiques)
平家物語 灌頂 (Llibre de les aspergions) 六道の沙汰 (La paràbola de les sis vies).
平家物語 卷第 七 實盛  (Sanemori)


L'Ise Monogatari també hi és representat, concretament uns versos del capitol 114 (伊勢物語 百十四) :

おきなさび人なとがめそかり衣けふ許とぞたづもなくなる
No blasmeu l'ancià pels hàbits de caçador. Cantarà demà la grua longeva?

6 de juny de 2009

KOKINSHÛ (古今集) -54-

鶯の花の木にてなくをよめる
Compost sobre el rossinyol que canta dalt de l'arbre florit.

しるしなきねをもなくかなうぐひすのことしのみちる花ならなくに

しるしなきーねおもなくかなーうぐいすのーことしのみちるーはなならなくに

És endebades el trist cant del rossinyol, les flors no cauen només enguany.

Poema no. 110

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act.lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, Izumi i Awaji. Quan va tornar a Kyoto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Va ser un poeta prolífic i té uns 193 poemes en las antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal : Mitsune Shû (躬恒集).

30 de maig de 2009

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -60-

柿本朝臣人麻呂死時妻依羅娘子作歌二首
Poema sobre la mort de Kakinomoto no Hitomaro (1) compost per la seva esposa Yosami.


直の逢ひは逢ひかつましじ石川に雲立ち渡れ見つつ偲はむ

ただのあひは,あひかつましじ,いしかはに,くもたちわたれ,みつつしのはむ

No ens podem retrobar. Alceu-vos núvols sobre el Riu de Pedra perquè pugui veure i recordar!

Poema no. 225

Autor : Yosami (妻依羅娘子, ?-¿).

(1) Kakimoto no Hitomaro (柿本人麻呂, c.662 - 710).
Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû. Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet els cinquanta anys.
Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors. També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖) : El sant de la Poesia.

23 de maig de 2009

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -88-

なげけとて月やはものを思はするかこちがほなるわが涙かな [86]
nageke tote-tsuki ya wa mono o-omowasuru-kakochi gao naru-waga namida kana

És la lluna qui em causa tot aquest neguit? Només llàgrimes cauen del meu rostre afligit.

Sobre el tema : l´amor davant de la lluna. En el recull personal del poeta, “Sankashû” (山家集), el tòpic del poema és només sobre la lluna.

SENZAISHÛ no. 926. Amor. 千載集 / 恋

Autor : Saigyô Hôshi / El monjo Saigyô (西行法師, 1118-1190.

Va néixer en una família que per generacions havia estat bressol de militars, molt ben considerats però de poca classe social, com era habitual en aquell temps.
Poeta força apreciat encara que va compondre molta poesia convencional, segons els cànons de l´època. Va ser un autor prolífic i va emprendre molts pelegrinatges arreu del pais fent estada a monestirs i ermites.
Entre les seves obres destaca “Sankashû” (山家集 - Una cabana a la muntanya).
Es va fer monjo el 1140, abandonant dona i fills.

19 de maig de 2009

NTCJ 12

頼政
Yorimasa

Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).
El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 : Zeami (世阿弥).

Argument : Surt el clàssic monjo itinerant que es troba un vell que li descriu un lloc famós abans de dir-li que ell és l'espectre de l'heroi que va morir en aquelles contrades durant el temps dels Heike. L'heroi en qüestió és Yorimasa que es va suicidar allà mateix. L'espectre li explica la dissort de la seva batalla amb els Taira, tots el detalls de la desfeta i el seu suïcidi. Amb les seves darreres paraules es clou l'obra :
埋木の花さく事もなかりしに、みのなる果ぞかなしかりける
L'arbre vell no ha donat flors, la seva fi és encara més amarga.

Minamoto no Yorimasa (源頼政, 1106 – 1180) va ser un poeta reconegut, soldat i polític. També era conegut amb el nom de Genzanmi Yorimasa (源三位頼政).
Durant la seva llarga vida va servir vuit emperadors diferents i va tenir nombrosos càrrecs, entre ells el de “Cap de l'Arsenal” (Hyôgo no kami – 兵庫の頭). Com a soldat va dirigir l'exèrcit dels Minamoto al principi de la guerra Genpei (源平合戦), que va durar cinc anys,exactament des de l'any 1180 al 1185, i que acabaria amb la desfeta del clan dels Taira i l'inici del govern de Kamakura sota Minamoto no Yoritomo (源頼朝, 1147-1199) el 1192.
En el decurs de les batalles entre els Taira i els Minamoto Yorimasa va evitar involucrar-s'hi massa i durant un temps va ser inclús amic dels Taira, especialment de Taira no Kiyomori a qui va servir un temps. Després Yorimasa va decidir no anar contra el seu propi clan, els Minamoto, i es va fer monjo. Temps després, però, el 1180, va començar la guerra Genpei amb la batalla d'Uji (宇治) i Yorimasa va tornar i va dirigir les forces dels Minamoto, conjuntament amb els monjos guerrers del temple Mii-dera (三井寺, també御井寺, però formalment conegut amb el nom 'Onjô-ji, 園城寺) per tal de defensar el temple de Byôdô-in (平等院). Tot i que els monjos havien arrencat les planxes de fusta del pont que duia al temple i evitar d'aquesta manera l'assalt dels Taira, aquests van aconseguir travessar les defenses dels Minamoto i prendre possessió del temple. Amb la desfeta Yorimasa es va suicidar al temple de Byôdô-in .
La seva mort és la primera referència històrica del suïcidi d'un samurai davant de la derrota.
Segons la llegenda un dels seus soldats va emportar-se el seu cap per evitar que caigués en poder de l'enemic. El va lligar a una una pedra i el va llançar al riu Uji perquè ningú no el trobés. El fet de tallar el cap de l'enemic vençut (normalment els militars de rang abans de lluitar s'identificaven amb tots el seus noms i títols per enfrontar-se a oponents de la seva categoria i posició) era molt valorat perquè demostrava la lluita i la victòria sobre un enemic important. Els caps dels morts es rentaven i s'endreçaven escrupolosament per verificar-ne la identitat i s'hi posava una etiqueta amb el nom del vençut, mentre que els caps dels soldats de poca entitat eren rebutjats. El fet de tallar caps no era encoratjat pels oficials perquè distreia els samurais i els feia més vulnerables.

Uji (宇治), localitat a mig camí entre Kyoto i Nara, a la riba del riu que porta aquest nom. Lloc conegut històricament per les grans batalles que van haver-hi  i sempre associat a la  tristor i al dolor.
Hi ha moltes referències al lloc. Els darrers deu llibres del Genji Monogatari (源氏物語) porten per títol “Els llibres d’Uji” (宇治八の宮の物語), i també el trobem al Heike Monogatari (平家物語), llibre IV, “La batalla del Pont d’Uji” (宮は宇治と寺との間にて、六度迄御落馬有けり。これは去ぬる夜、御寢の成ざりし故也とて、宇治橋三間引きはづし….) i al llibre IX “La batalla de la vanguarda sobre el riu Uji” (宇治橋のつめにぞ押寄せたる。宇治も勢田も橋を引き…), a més d’aparèixer en altres obres menors.

L'obra està basada completament en el llibre IV del Heike Monogatari ( 平家物語卷第四), especialment els capitols:
Enumeració dels Minamoto (源氏揃)
Nobutsura (信連)
Kihô( 競)
La llarga deliberació (大衆揃)
La batalla del pont (橋合戰)
La fi del príncep (宮御最後) 

A l'obra també s'esmenta l'ermita on va viure Kisen Hôshi (喜撰法師 – ¿-?). Monjo i poeta. Té un poema al Kokinshû (古今集), el no. 983, el qual va ser inclòs a l'Ogura Hyakunin Isshu (小倉百人一首), amb el no. 8 :
わが庵は都のたつみしかぞ住む世をうぢ山とひとはいふなり
La meva cabana és al sud-est de la capital, i visc allà on els homes en diuen el “turó del desesper”.
Pràcticament no en sabem res de la seva vida només que va residir al temple de Saga, al nord-est de Kyoto, i va viure després en reclusió a Uji.
També hi va viure un altre monjo, Eshin (惠心, 942-1017). Va ser també pintor, escultor i reconegut erudit. Va fer construir el temple que porta el seu nom: Eshin-In ( 惠心院), i va ser el fundador de la secta Jôdo (浄土).


Referències :
“Kokinshû” (古今集), concretament els nos. 689, 904 i 1007, tots d'autors desconeguts :

689 -
さむしろに 衣かたしき 今宵もや 我を待つらむ 宇治の橋姫 ( 題しらず )

La petita estora de palla sota la seva roba prima, m'esperarà també
aquest vespre la dama del pont d'Uji? 

Amb la nota : També "La preciosa dama d'Uji" (又は,うぢのたまひめ)  

904 -
ちはやぶる 宇治の橋守 なれをしぞ あはれとは思ふ 年のへぬれば ( 読人知らず)

Et compadeixo guardià del pont sobre l'esgarrifós riu Uji, tu que t'hi has passat allà tants anys!


1007 -
うちわたす をち方人に もの申す我 そのそこに 白く咲けるは...(読人知らず)

Et pregunto a tu, lluny, a l'altra banda, quina flor és aquella que blanca ha florit al teu costat.......


"Gikeiki" (義経記 – Cròniques de Yoshitsune), també anomenat amb la seva pronunciació japonesa "Yoshitsune Ki" (Gikeiki n´és la xinesa). Obra escrita durant el període Nanboku-Chô (南北朝時代 , 1336-1392), primers anys del Muromachi (室町時代 ,1336-1573), segons sembla de la mà de diversos autors. És una mena de segona part del Heike Monogatari amb molts dels seus personatges i d'altres nous sempre relacionats amb Yoshitsune. Hi ha una teoria que explica que és una barreja d'altres històries procedents del nord del Japó.

"Wakanrôeishû" (和漢朗詠集) : "Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar”. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de “kanshi (漢詩), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa) .
Aquí concretament un fragment sobre l'evanescència de les coses, “Mujô” (無常).

“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus, generalment abreujat “Hôkkekyô” (法華經).
“Ryôjin Hishô” (梁麈秘抄) : “Cançons per a fer ballar la pols sobre les bigues” , obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179. Segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de les quals només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició, les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i xintoistes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.

9 de maig de 2009

KOKINSHÛ (古今集) -53-


ちる花のなくにしとまる物ならば我鶯におとらましやは

ちるはなのーなくにしとまるーものならばーわれうぐいすにーおとらましやは

Si el plany pogués aturar la caiguda de la flors jo no seria inferior al rossinyol.

Poema no. 107

Autor : Haruzumi no Amaneiko Anson (典侍洽子朝臣 , ¿-?)

Va ser dama de la cort i l'any 902 va aconseguir el “Tercer Grau Secundari”.

Filla de Yoshitada (善繩 767-870).

2 de maig de 2009

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -59-


柿本朝臣人麻呂死時妻依羅娘子作歌二首
Poema sobre la mort de Kakinomoto no Hitomaro (1) compost per la seva esposa Yosami.

今日今日と我が待つ君は石川の峽に [一云 谷に] 交りてありといはずやも
けふけふと,わがまつきみは,いしかはの,かひに,[たにに],まじりて,ありといはずやも
Dia rere dia espero el meu home..... Ai las, però, diuen que és colgat a la fondalada del Riu de Pedra!

Poema no. 224

Autor : Yosami (妻依羅娘子, ?-¿).

(1) Kakimoto no Hitomaro (柿本人麻呂, c.662 - 710).
Poc sabem de la seva vida i les minses dades que ens han arribat procedeixen del Man'yôshû. Va ser oficial de la cort i va morir a Iwami, lloc on va passar els seus darrers anys, encara no havia fet els cinquanta anys.
Està considerat el millor poeta del Man'yôshû. El seu poema sobre la mort del príncep Takechi és el més llarg de l'antologia i un dels millors. També se'l coneix sota el nom de “Kasei” (歌聖) : El sant de la Poesia.

25 d’abril de 2009

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -87-

夜もすがらもの思ふころは明けやらで閨のひまさへつれなかりけり
[85]
yo mo sugara-mono omou koro wa-ake yarade-neya no hima sae-tsure nakari keri

He passat la nit amb les meves cabòries fins a l´alba. Ni per les feses de la cambra no m´arriba la vida.

Nota : En altres versions 明けやらで és 明けやらぬ, tot i que el significat és el mateix.

SENZAISHÛ no. 765. Amor.千載集 / 恋

Autor : Shun´e Hôshi / El monjo Shun´e 俊恵法師 , ¿ – 1113?/1191?)
Fill de Minamoto no Toshiyori (源俊頼, 1057-1129).
Poeta molt dotat encara que una mica excèntric.
Va ingressar com a religiós al temple Tôdai (東大寺) de petit i va ocupar importants càrrecs eclesiàstics. Va ser molt apreciat com a poeta i com a crític.
Va ser mestre de Kamo no Chômei, (鴨長明), autor del “Hôjôki” (方丈記).

18 d’abril de 2009

NTCJ 11

忠度
Tadanori

Autor : El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 : Zeami (世阿弥), tot i que amb un títol diferent : Satsuma no kami (薩摩守).

Argument : Aquesta obra està considerada un dels Nô “dels guerrers” més interessants. Tracta sobre la obsessió que lliga al món dels humans l'esperit d'un guerrer i poeta : Taira no Tadanori ((平忠度, 1144-1184).
L'esperit del poeta es presenta i es queixa a un monjo que no és altre que un vell servidor de Fujiwara no Shunzei (藤原俊成). Li demana que vagi a trobar Fujiwara no Teika (també Sadaie – 藤原定家, 1162-1241), fill de Shunzei, perquè reivindiqui la seva memòria, no com a soldat sinó com a poeta. Les referències són la lluita entre els clans dels Minamoto i els Taira, concretament els darrers esdeveniments que conclourien amb la fi dels Taira. A continuació explico el perquè d'aquesta demanda. (Veure també : NTCJ 04 – 竹生島- Shikubushima).
El Heike Monogatari, llibre setè, en el capítol “Tadanori surt de la vila” (平家物語。七. 忠度都落) ens diu que quan Tanadori va sentir que el final dels Taira era imminent va voler que un dels seus poemes fos inclòs en alguna antologia imperial. Va sortir de la ciutadella on era i va traspassar les línies enemigues (els Minamoto) per anar a veure Fujiwara no Shunzei (藤原俊成, 1114-1204). Quan va arribar a casa seva li va demanar que inclogués un dels seus poemes a l'antologia que Shunzei estava llavors preparant (千載集) i aquest hi va accedir. Tadanori va morir poc després a la batalla d'Ichinotani, que va acabar amb la victòria dels Minamoto. Shunzei, fidel a la seva promesa, el va incloure però com Tadanori havia estat un enemic i els Taira repudiats per la cort no hi va posar el seu nom.
Trista fi la d'aquest guerrer i poeta. El Heike Monogatari li dedica un capítol al llibre novè , titulat "La fi de Tadanori" (平家物語。九。忠度最期) . Ens diu que un tal Okabe no Rokuyata (岡部六弥太, ¿-?) va matar Tadanori i sense saber qui era va trobar un paper en el buirac del mort. Era aquest poema amb el títol “Jornada sota les flors":
..........名をば誰とも知らざりけるに、箙に結び附られたる文を解て見れば、「旅宿花」といふ題にて一首の歌をぞ讀まれける。
"ゆきくれて木の下陰を宿とせば、花やこよひの主ならまし"。  忠度と書かれたりけるにこそ、薩摩守とは知てけれ........

“Fent camí cau la nit, si fes dels arbres el meu aixopluc les flors serien els meus hostes”.

Amb la referència al lloc tan desolat on el monjo ha arribat hi ha unes línies del Genji Monogatari, concretament del capítol 12è “Suma” :
源氏物語 須磨
おはすべき所は、行平の中納言の、"藻塩垂れつつ" 侘びける家居近きわたりなりけり。海づらはやや入りて、あはれにすごげなる山中なり。
“No lluny d'allà Narihira no Chûnagon (El Conseller Narihira -1-) havia viscut el seu exili, “aigua salobre regalimen les algues ”, la casa on viuria Genji era a prop de la costa, en muntanyes desolades.


(1) Vers del poema de Ariwara no Narihira (在原行平, 825-800). Kokinshû no 962 :

わくらばに 問ふ人あらば 須磨の浦に 藻塩たれつつ わぶと答へよ

Si algú preguntés per mi, digue-ho-li que allà a la cala de Suma, aigua salobre regalimen les algues, visc desolat.
(Referència a les llàgrimes per ser a l'exili).

Tota l'obra es basa en aquests fets i les notes sobre els dos gran clàssics de la literatura japonesa són constants. Del Heike n'hi ha fragments sencers.

11 d’abril de 2009

KOKINSHÛ (古今集) -52-

寛平御時きさいの宮のうたあはせのうた
Poema presentat al concurs amb el patronatge de l'emperadriu durant l'era Kanpyô (any 889-898)


さく花は千くさながらにあだなれどたれかははるをうらみはてたる

さくはなはーちくさながらにーあだなれどーたれかははるをーうらみはてたる

Les flors que floreixen tot i que són milers es marceixen, però qui tindria sempre rancúnia a la primavera?

Poema no. 101

Autor : Fujiwara no Okikaze (藤原興風, cap al segle IX))

No es va destacar com a funcionari de la cort però fou apreciat com a poeta i músic.
Va col.laborar en diverses antologies imperials i té una col.lecció pròpia : 興風集.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals

4 d’abril de 2009

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -58-


古りにし嫗にしてやかくばかり恋に沈まむ手童のごと

ふりにし,おみなにしてや,かくばかり,こひにしづまむ,たわらはのごと

Vella com sóc i m'he hagut d'enamorar com una criatura indefensa!

Nota : Poema adreçat a Ôtomo Sukunamaro ( 大伴宿奈麻呂, ? - ¿)

Poema no. 129

Autor : Ishikawa (石川女郎, ?-¿)
No hi ha dades històriques de cap dona amb aquest cognom.

28 de març de 2009

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -86-

ながらへばまたこの頃やしのばれむ憂しと見し世ぞいまは恋しき [84]
nagaraeba-mata konogoro ya-shinobaren-ushi to mishi yo zo-ima wa koishiki

Si visqués molt encara m´estimaria aquest temps com quan els dies de tristor tornen a la memòria.

Nota : Aquest poema no porta encapçalament al Shinkokinshû, però en el recull personal del poeta “Kiyosuke Ason Shû" (清輔朝臣集) s'indica que és una composició enviada al cosí del poeta, Fujiwara no Kinnori, “en un temps quan rememorava el passat”, entre el 1130 i el 1136.

SHINKOKINSHÛ no. 1843. Temes diversos. 新古今集 / 雑

Autor : Fujiwara no Kiyosuke Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177).

Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte la poesia més clàssica anterior al seu temps.
Autor de dos tractats poètics remarcables : Ôgisho (奥儀抄 : Notes sobre la profunditat poètica ), i Fukuro Sôshi (袋草紙 : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).

21 de març de 2009

NTCJ 10

八島
Yashima

Generalment és 屋島, tot i que també es troba en “kana” : やしま.

Autor : Podria ser de Zeami, però no hi consta el seu nom en la referència que en fa
el seu fill Motoyoshi (下吉 ) al Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430).

Argument : Un monjo arriba a Yashima i troba dos pescadors que es dediquen a fer sal. Els hi demana aixopluc per passar la nit i demana a l'amo de la cabana que li
expliqui la batalla dels Taira i els Minamoto que va passar en aquella contrada. El pescador li parla de diversos episodis del Heike Monogatari i insinua que ell n'és uns dels herois i quan acaba de parlar desapareix. A mitjanit es presenta un espectre i narra la batalla amb els seus enemics, pràcticament el llibre XI del Heike. Un somni del monjo li diu el nom de l'espectre. Es tracta de Yoshitsune. La seva ànima turmentada encara desitja les vicissituds del món dels humans i el fragor de la lluita, i això li impedeix d'arribar al “nirvana”. Hi ha una frase que expressa molt bé l'angoixa de que res ja no pot ser com abans : “La flor caiguda no torna a la branca, ni la imatge al mirall trencat......” (落花枝にかへらず。破鏡ふた
たび照らさず.......).

Després de la seva narració l'esperit desapareix i el cor canta que la memòria d'aquelles fites serà recordada per les generacions futures.


L'obra fa referència a la batalla naval de Yashima l'any 1185. Després d'un seguit de desfetes el clan dels Taira es va retirar a Yashima (actualment Takamatsu, a Shikoku). Allà hi tenien una fortalesa i van improvisar palau per allotjar l'emperador Antoku (安徳天皇, 1178-1185) i els atributs imperials (1).
Minamoto no Yoshitsune(源 義経, 1159-1189) va sortir de Kyoto després d'uns mesos de treva i es va dirigir a Shikoku amb un centenar de soldats per assetjar els Taira. Durant la travessia va perdre la majoria dels seus vaixells però va rebre l'ajut d'un aliat, Kajiwara Kagetoki(梶原景時, 1182-1200). Els Taira esperaven un atac naval i Yoshitsune els va enganyar amb unes fogueres que va situar al darrera de les seves linees fent creure que un gran exèrcit s'hi acostava per terra. Els Taira van sortir de la fortalesa i van pujar al seus vaixells amb l'emperador i les joies de l'imperi. Van posar un ventall dalt del pal d'un vaixell declarant que així es protegirien i van desafiar a veure si algún Minamoto era capaç d'abatre'l. Nasu no Yoichi (那須与一, 1169-1232) va entrar a l'aigua amb el seu cavall i amb una fletxa ho va aconseguir. La victòria va ser dels Minamoto tot i que la majoria dels Taira van poder fugir a Dan-no-ura (壇之浦). Un mes després, però, allà tindria lloc la darrera i definitiva batalla que acabaria amb el clan dels Taira.
També es parla de Taira no Kagekiyo (平景清, ¿-1185), conegut amb el nom de Kazusa no Shichirō (上総七郎). Tot i ser un Fujiwara de naixement va ser adoptat pels Taira i els va servir amb gran lleialtat fins al final, i com a Taira va ser sempre conegut. Va ser capturat a la batalla de Dan-no-ura i es va deixar morir d'inanició. Històricament es famós per la narració que en fa el Heike Monogatari, llibre XI, titulat “La caiguda de l'arc a l'aigua” (弓流). Quan lluitava amb un guerrer dels Minamoto, Mionoya no Jurô, Kagekiyo el va fer caure dels cavall i el va atacar amb la seva llança. Perquè no es pogués escapolir Kagekiyo el va agafar pel coll de l'armadura i després d'un estira-i-arronsa el Minamoto va fer una forta estrebada que va fer saltar la peça del coll i va poder fugir protegit per un company de batalla. Kagekiyo es va repenjar a la llança i va exclamar :
“Segurament has sentit parlar de mi fa temps. Ara em pots veure amb els teus propis ulls! Sóc aquell a qui els brivalls de la ciutat anomenen Akushichibyôe Kagekiyo de Kakusa”.
Llavors va fer mitja volta i se'n va anar”(2).
Això és un resum de l'original.


(1)Sanshu no Jingi (三種の神器), també coneguts sota el nom de “Els tres tresors sagrats”. Consisteixen en l'Espasa (草薙劍) - Kusanagi), la “Joia” o el “Collaret de joies” (八尺瓊曲玉 – Yasakani no magatama), i el “Mirall” (八咫鏡 – Yata no kagami). Representen les tres virtues primàries : el valor (l'espasa), la saviesa (el mirall) i la benevolència (la joia), tot relacionat amb el budisme.

(2)Aquest és el fragment de la narració del Heike : 平家物語卷第十一 ー弓流ー “...............屏風を返す樣に、馬はどうと倒るれば、主は馬手の足をこえ弓手の方へ下立て、軈て太刀をぞ拔だりける。楯の陰より、大長刀打振て懸りければ、三穗屋の十郎、 小太刀大長刀に叶はじとや思けむ、かいふいて迯ければ、軈て續て追懸たり。長刀でながんずるかと見る處に、さはなくして、長刀をば左の脇にかい挾み、右の手を差延て、三穗屋十郎が甲のしころをつかまむとす。つかまれじとはしる。三度つかみはづいて、四度の度むずとつかむ。暫したまて見えし。鉢附の板より、ふつと引切てぞ迯たりける。殘四騎は、馬を惜うでかけず、見物してこそ居たりけれ。三穗屋十郎は、御方の馬の陰に逃入て、息續居たり。敵は追ても來で長刀杖につき、甲のしころを指上げ、大音聲を上て、「日比は音にも聞つらん。今は目にも見給へ。是こそ京童部の喚なる上總惡七兵衞景清よ。」と名乘棄てぞ歸りける"。

Les referències al Heike Monogatari(平家物語), evidentment, són constants, de fet, n'és la font principal. N'assenyalaré unes quantes (no poso els textos originals perquè altrament aquesta nota esdevindria massa llarga i tampoc no és el cas aquí, només ho faré en alguns casos que consideri adients i importants dintre de l'obra), per exemple :
Llibres :
VIII “La retirada de Dazaiku” (太宰府落)
IX “Kozaishô s'ofega al mar”(小宰相身投)
X “Karemori es llença l'aigua” (維盛入水)
XI “La fi de Tsuginobu” (嗣信 最期), “Nasu no Yo Ichi” (那須與一), “La fi del senyor de Noto” (能登殿最期), “L'oracle dels galls i la batalla de Dan-no-ura“(鷄合 壇浦合戰).

13 de març de 2009

KOKINSHÛ (古今集) -51-

まつ人もこぬものゆゑにうぐひすのなきつる花ををりてけるかな

まつひともーこぬものゆえにーうぐいそのーなきつるはなをーおりてけるかな

No ve qui espero......i jo que li havia collit un ram de flors on canta el rossinyol !

Poema no. 100

Autor : Anònim.

7 de març de 2009

MAN’YÔSHÛ (万葉集)  -57-


な思ひと君は言へども逢はむ時いつと知りてか我が恋ひずあらむ

なおもひと,きみはいへども,あはむとき,いつとしりてか,あがこひずあらむ

Encara que vas dir que no m'afligís, no sé quan ens tornarem a veure; com no puc estimar-te?

Poema no. 140

Autor : Yosami ( 依羅娘子, ?-¿), esposa de Kakinomoto no Hitomaro (柿本人麻呂).
És probable que fos una jove del poble de Tsunu, a Iwami.

28 de febrer de 2009

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -85-

世の中よ道こそなけれ思ひ入る山の奥にも鹿ぞ鳴くなる [83]
yo no naka yo-michi koso nakere-omoi iru-yama no oku ni mo-shika zo naku naru
No hi ha camins per a mi en aquest món, però encara que reclòs al bell mig de la muntanya sento el plany del cérvol.


Nota de l'antologia :
述懷百首の歌よみ侍りける時鹿の歌とてよめる
Compost sobre el tema del cérvol (una sèrie de 100 poemes) i dedicat a l´emperador Horikawa el 1140.

El cérvol i la tardor són dos elements clàssics i indestriables sovint del concepte estètic de la malenconia en la poesia japonesa.

SENZAISHÛ no. 1148. Temes diversos. 千載集 / 雑

Autor : Kôtaikô-gû no Daibu / El gran senescal del palau de l´emperadriu mare. (皇太后宮大夫俊成, 1114-1204 )
Era Fujiwara no Toshinari ( 藤原俊成), també es llegeix Shunzei.
Va començar a escriure poesia de molt jove. Va ser molt innovador i apreciat alhora per les seves crítiques. Va ser el primer en adonar-se de la qualitat del Genji Monogatari.
És un dels poetes amb més participació a les antologies pel volum de la obra seva, uns 150 poemes.

23 de febrer de 2009

NTCJ 05

老松
Oimatsu

Obra de Zeami, com s'indica en el Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi  (下吉 ) : 老松 世子
作.

Una altra obra dedicada al pi, en aquest cas el títol és “el vell pi”, màxim símbol de la longevitat al Japó, i a la prunera (梅, ume).

Aquí amplio unes dades sobre el pi que vaig encetar al NTCJ01 “Takasago”
(高砂) quan escric del pi a qui van donar un títol nobiliari.
Aquí (老松) també es fa referència a les “Memòries històriques” (史記 -Shikin-) de Suma Chien (en japonès: Shibasen/en xinès: Sima Quian – 司馬遷, 146-85 a.e.c.) tot explicant el perquè l'emperador Shikô (始皇, 247-210 a.e.c.) va conferir un títol nobiliari al pi. “........ Un dia que l'emperador Shikô (dinastia Shin -秦-) era de cacera va començar a ploure a bots i barrals i només va trobar un pi petit per aixoplugar-se. De sobte l'arbre va començar a créixer i es va omplir de branques que van esdevenir tan espesses que la pluja no va mullar l'emperador. Aquest en agraïment li va conferir el títol de “Daifu” (大夫- Superintendent/Administrador).......” :
秦の始皇の御狩の時。天俄に かき曇り大雨頻りに降りしかば。帝雨を。 凌がんと小松の蔭に寄り給ふ。此松俄に 大木となり。枝を垂れ葉をならべ。木の 間透間を塞ぎて。其雨を漏らさゞりしか ば。帝大夫といふ爵を贈り給ひしより松 を大夫と申すなり.......

( Aquestes dades són també del Jikkinshô, o Jikkunshô (十訓抄– aprox. 1252): “El tractat de les deu regles”. Compilació de principis morals. Segons un manuscrit és obra de Rokuhara Nirozaemon (六波羅二臈左衛門), i del qual no hi ha pràcticament dades. Actualment, però, es creu que l'autor és un altre Rokuhara, en aquest cas, Jirozaemon (六波羅二次郎左衛門), amb la mateixa manca de dades.
Una curiositat : D'entre les diverses fonts que van inspirar “El paravent de l'infern” (地獄変 - Jigokuhen) de l'Akutagawa Ryûnosuke (芥川 龍之介, 1892-1927), una és d'aquest llibre. Tot això ho esmento també al NTCJ02 “Kôrô” (養老).

La prunera era la flor simbòlica de l'època Heian. La preferència de la flor de la prunera al Japó es deu a que és la primera en florir després del fred de l'hivern. Sempre ha estat lligada a la literatura, i en aquesta obra es diu “quan la literatura decau la flor perd l'aroma i els seus colors”, per això és també la predilecta dels poetes, i se l'anomena “Kôbunboku” (好文木) que es pot traduir com “l'arbre que estima la literatura” :
..........国に文学盛んなれば花の 色を増し。匂常より優りたり。文学すた れば匂もなく。其色も深からず.さてこそ文を好む木なりけりとて梅をば。好文木とは附けられたれ........

L'acció passa al santuari de Kitano (北野天神), també anomenat Tenman Tengu (天満天狗) on hi ha el gran saló de la prunera vermella (紅梅殿) i la columna del vell pi (老松柱). Temple dedicat a Sugawara Michizane (菅原道真 , 845-903, també conegut com a Kan Shôjô -菅丞相- i Kanke -菅家 -).
“Una persona (de la localitat) d'Umezu” (així és anomenat aquest “algú” durant tota l'obra (梅津の何某) té un somni on se li diu que vagi al temple d'Anraku (安楽寺) on hi el sepulcre de Sugawara Michizane, i marxa cap allà amb un company de viatge. Un cop al lloc es troben un vell i un jove i s'adrecen a ells per preguntar sobre el temple. Naturalment, són les deïtats del pi i de la prunera i els hi expliquen la història i els orígens del temple, tot amanit amb múltiples referències poètiques i literàries, amb lloes als déus protectors i benefactors. A meitat de l'obra arriba el moment d'explicar en detall la desafortunada història de l'exili de Sugawara Michizane provocat per la difamació dels Fujiwara, i la llegenda dels dos arbres venerats.
Ens parla de “Tobiume” (飛梅) “la prunera voladora”. Diuen que quan la residència de Michizane a Kyoto va ser enderrocada com a càstig per la seva “traïció a l'estat” (que l'obra nega categòricament) la prunera qui hi havia al jardí va “volar” per “trasplantar-se” al temple d'Anrakuji (安楽寺). No va trigar gens el pi a seguir la prunera, d'aquí el seu títol “Oimatsu” (追松), del verb Ou (追う): seguir. Així es pot traduir com “el pi que va anar darrera (de la prunera)”( títol homònim amb el de l'obra 老松). Allà es van reunir els dos arbres, tot esperant el dia en que es fes justícia al seu amo i poder tornar tots junts a la capital. Malauradament això no va ser possible, però la venjança del seu esperit no es va fer esperar i molts familiars de Fujiwara no Tokihira, també es llegeix com Shihei, (藤原 時平, 871-909), un dels principals difamadors, van tenir morts prematures.

Sugawara Michizane era fill d´una família d´intel.lectuals i es va destacar molt aviat en els estudis, especialment en llengua xinesa i història. Va rebre el títol, extraordinari en el seu temps, de doctor en filosofia l´any 877, el tercer de la seva família en moltes generacions. Va ser molt famós per les seves antologies i composicions en xinès.
L'any 901 va ser acusat pels Fujiwara per la seva participació en un complot per enderrocar l'emperador i va ser exiliat a Dazaifu, a la prefectura de Fukuoka, on va morir dos anys més tard. Posteriorment va rebre honors pòstums. Actualment al seu sepulcre s'hi apleguen sempre molts estudiants i les seves famílies per demanar bones notes als exàmens. És considerat el patró dels estudiants i dels cal.lígrafs.
Se n'ha parlat molt de la seva innocència en aquest afer i no s'ha pogut aclarir fins a quin punt la seva implicació va merèixer el càstig que va rebre.
La llegenda diu que el seu esperit enutjat per la injustícia del seu càstig va provocar moltes catàstrofes naturals.


Referències a poemes del Kokinshû (古今集) :

No. 26, de Ki no Tsurayuki ( 紀貫之, +-872-945)

青柳の 糸よりかくる 春しもぞ 乱れて花の ほころびにける
Els fils entrellaçats del salze verd a la primavera es desembullen i neixen les
flors.

- No. 334 d'autor desconegut (La nota del Kihonshû ens explica que segons algú el poema és de Kakinomoto no Hitomaro : この哥は、ある人のいはく、柿本人まろが哥なり.................. - 柿本人麻呂, 662-710-) :

梅花それとも見えず久方のあまぎる雪のなべてふれれば
No es poden veure les flors de la prunera quan del cel boirós cau la neu.

No. 343 d'autor desconegut ( 読人知らず) – Tot un clàssic - :

我が君は 千代に八千代に さざれ石の 巌となりて 苔のむすまで
Que visqui mon Senyor mil vegades vuit mil generacions, fins que els
còdols esdevinguin roques colgades de molsa.

Referències al Wakanrôeishû (和漢朗詠集) :"Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar” :

和漢朗詠集(下)閑居(かんきよ)          
和漢朗詠集(下)遊女(いうぢよ)

Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa.


No podia faltar el Heike Monogatari (平家物語). El llibre X, el capitol “Tot baixant cap a la mar (海道下) :

.........北には青山峨々として、松吹く風索々たり。南には蒼海漫々として、岸うつ浪も茫々たり。戀せばやせぬべし、こひせずとも有けりと、明神の歌はしめ給ひける足柄の山をも打越て、こゆるぎの森、鞠子河、小磯、大磯の浦、やつまと、砥上が原、御輿が崎をも打過て、急がぬ旅と思へども、日數やう/\重なれば、鎌倉へこそ入給へ。

Totes aquestes referències són sobre paratges que la literatura ha fet famosos i que han esdevingut gairebé icones poètiques...... tocs de campanes en temples amagats en dreceres perdudes, les seves portes envoltades de plantes i herbes que el temps ha marcit, muntanyes blaves curulles de vents, roques llepades per les ones de mars inabastables, llocs on els déus s'allotgen i on se'ls hi ret veneració...............