19 de març de 2010

OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -102-

ももしきや古き軒端のしのぶにもなほあまりある昔なりけり
[100]
momoshiki ya-furuki nokiba no-shinobu ni mo-nao amari aru-mukashi nari keri

Palau imperial! Més nombrosos que les falgueres sota el vells ràfecs són els meus records de tu!

Nota : Compost l´any 1216, cinc anys abans de les disputes entre la família imperial i els militars de Kamakura.
Tots els comentaristes l´interpreten en clau política, tot i que no ha de ser necessàriament aquest el seu significat ja que també es pot entendre com una referència al passat, clos ara amb l´últim poema de l´Ogura Hyakunin Isshu.

SHOKUGOSENSHÛ no 1202. Temes diversos. 続後撰集 / 雑

Autor : Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (1197-1242) 順徳院
Fill de Gotoba (poema nº 99). Va regnar del 1210 al 1221.
Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos.
Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院).
La seva obra poètica es recollida en moltes antologies.
Va escriure també dos tractats, un sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kimpishô” (禁秘抄抄-Tractat secretíssim) i l´altre sobre poesia : Yakumo Mishô ( 八雲御抄 - El tractat Yakumo de sa majestat, o El llibre dels vuit núvols).


o0o


NTCJ 26

楊貴妃
Yôkihi

El títol és el nom japonès de Yang Kuei-Fei (楊貴妃, 719-756), xinès actual: Yang Guifei - 杨贵妃), també Yang Yuhuan (楊玉環).

Autor : Konparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-). Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolífic i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.


Argument : De fet, tota l'obra de teatre està basada en el poema que descriu el desventurat amor de Yang Kuei-Fei i l'emperador Hsuan Tsung ( Xuanzong) : “Cant del dolor etern” (長恨歌), del poeta xinès de l'època T'ang : Po Chü-i (白居易, 772-846) en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
En japonès és Haku Kyoi, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.
Les traduccions angleses d'Arthur Waley el van popularitzar a Occident, i l'orientalista anglès va escriure un llibre sobre la seva vida i obra : The Life and Times of Po Chu-i, que continua sent una referència.
Yang Kuei-Fei va ser obligada a cometre suïcidi durant una revolta l'any 756 dC
Degut a la obsessió que tenia per ella l'emperador va descurar els seus afers de govern provocant moltes queixes dels estaments tan socials com polítics, fins a tal punt que va desembocar en el sacrifici de la dona.
Al Japó on la poesia del poeta xinès era extraordinàriament popular van sortir diverses llegendes amb la creença que Yôkihi no va morir a la Xina, sinó que va poder fugir a l'arxipèlag nipó. Una versió diu que va arribar a la ciutat de Yamaguchi i que allà va ser enterrada. N'hi ha un altre que explica que una tal Dama Yang va participar en la vida de la cort imperial sent força popular. A Kyoto hi ha dos temples que li són dedicats.
Una altra llegenda ens diu que l'emperador va abdicar a favor del seu fill i quan es va assabentar de la mort de Yôkihi al Japó hi va enviar un general amb dues escultures budistes al temple on es creia que havia estat enterrada, però n'hi havia un altre de temple que en disputava el privilegi. Els dos temples van començar a “negociar” però va haver d'intervenir-hi la cort imperial per resoldre el conflicte.
Hi ha una escultura de Yôkihi al temple Sennyo-ji (泉涌寺), a Kyoto, i aquesta és considerada actualment un “tresor nacional”.
楊貴妃 va ser considerada una de les dones més belles de tota la Xina. Hi ha una expressió en japonès que diu “楊貴妃のように美しい" ( Yôkihi no yô ni utsukushii:
Bella com Yôkihi (sempre en referència a una bellesa extraordinària).

Aquest Nô comença amb la demanda de l'emperador xinès a un monjo taoista que vagi a trobar l'esperit de Yôkihi a Hôraizan (蓬莱山). Un cop allà el monjo troba Yôkihi i aquesta li explica la seva relació amorosa amb l'emperador i els seus desitjos de viure junts tota la vida. Res d'això no es complirà, i Yôkihi plora amargament la seva trista separació.


“Hôraizan” (蓬莱山) : La muntanya de l'eterna joventut.
Segons una llegenda xinesa era una muntanya en una illa on vivien éssers màgics. Es creu que és una referència a les illes japoneses, la qual cosa demostraria que els xinesos ja tenien una vaga idea de l'existència del Japó. La llegenda continua amb l'expedició ordenada per l'emperador xinès Shikô (259-210 aC.), de la dinastia Shin, i encapçalada pel seu metge Jofuku, per tal de trobar l'elixir de la immortalitat. Jofuku hi va arribar l'any 221 aC. i es creu que potser aquesta va ser la primera relació entre els dos països.
Segons la tradició taoista és la “terra de la felicitat”.
La muntanya en qüestió rau prop de Han-Nagashino, a la prefectura d'Aichi, i encara actualment és considerat un lloc amb una atmosfera especial i fins i tot misteriosa.


Referències :

“Genji Monogatari”(源氏物語), llibre no. 01 : Kiritsubo (桐壷).
Llibre no. 04 : Yûgao (夕顔 )
Llibre no. 07 : Momiji no Ga (紅葉賀)

“Konjaku Monogatari shû” : 今昔物語集.
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.

"Taketori Monogatari" (竹取物語).
Podreu observar que quan es tracta de textos clàssics molt coneguts (com aquesta mateixa obra, el Genji, Heike, Ise, Makura, etc.) i amb traduccions a llengües occidentals assequibles, no poso més dades del text.


“Kara Monogatari” (唐物語). Obra de Fujiwara no Shigenori (藤原成範, 1135-1177). Consta de 27 històries sobre personatges xinesos. Escrita entre 1165-1176).

“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).


“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

“Manyôshû” (万葉集)

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

“Ise Monogatari” (伊勢物語) - narració no. 65.
- narració no. 84.

“Heike Monogatari” (平家物語) – llibre 10 : Kanemori es llença a l'aigua (維盛入水).

“Yakumo Mishô” (八雲御抄) : El Tractat Yakumo de sa majestat, o El Llibre dels Vuit Núvols.
Autor : Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221.
Llibre sobre les opinions i punts de vista de la pràctica poètica del seu temps.
Juntoku va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos. Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院).
La seva obra poètica es recollida en moltes antologies.

“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, anònimes, i en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372.
Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud. Les dues dinasties que dominaven el pais entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment, amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.

“Tanabata” (七夕), Festivitat de les estrelles, que es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛)  i Vega (織女Shokujô ) , també anomenada Orihine (織姫), Orihine que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.



o0o