4 d’abril de 2020

おらが春 -02-

LA MEVA PRIMAVERA

小林 一茶

Kobayashi Issa (1763-1828)



妙裏寺のあこ法師たか丸とて、ことし十一に成りけるが、三月七日の天うら/\とかすめるにめでゝ、くはんりうといふ、太くたくましき荒法師を供し て、荒井坂といふ所にまかりて、芹薺など摘みて遊ぶ折から、飯綱おろしの雪解水黒けぶり立てゝ、動々と鳴りわたりて押し來たりしに、いかゞしたりけん、橋 をふみはづして、だふりと落たり。や、あれ觀了たのむ/\と呼はりて、爰に頭出づると見れば、かしこに手を出しつゝ、たちまち其聲も蚊のなくやうに遠ざか ると見るを、此世の名殘として、いたましいかな、逆巻く波にまきこまれて、かげも容も見へざりけり。あはやと村の人々打群りて、炬をかゝげてあちこち捜し けるに、一里ばかり川下の岩にはさまりてありけるをとり上て、さま%\介抱しけるに、むなしき袂より、蕗の薹三ツ四ツこぼれ出たるを見る(に)つけても、 いつものごとくいそ/\かへりて、家内へのみやげのれうにとりしものならんと思ひやられて、鬼をひしぐ山人も皆々袖をぞ絞りける。とみに駕にのせて、初夜 過ぐるころ寺にかき入れぬ。ちゝ母は今やおそしとかけ寄りて、一目見るよりよゝ/\と人目も耻ず大聲に泣ころびぬ。日ごろ人に無常をすゝむる境界も、其身 に成りては、さすが恩愛のきづなに心のむすび目ほどけぬはことはりなりけり。旦には笑ひはやして門出したるを、夕には物いはぬ屍と成りてもどる、目もあて ら(れ)ぬありさまにぞありける、しかるに九日野送なれば、おのれも棺の供につらなりぬ。
思ひきや下萌いそぐ若草を
野邊のけぶりになして見んとは 一茶
長々の月日雪の下にしのびたる蕗、蒲公(英)のたぐひ、やをら春吹風の時を得て、雪間/\をうれしげに首さしのべて、此世の明り見るやいなや、ほつ りとつみ切らるゝ草の身になりなば、鷹丸法師の親のごとくかなしまざらめや、草木國土悉皆成佛とかや、かれらも佛生得たるものになん。
獨坐
おれとしてにらみくらする蛙哉 一茶
梅の花爰を盗めとさす月か ゝ
松島の小隅は暮て鳴く雲雀 ゝ
大猫の尻尾でなぶる小蝶かな ゝ
三月十七日ほしな詣
花ちるやとある木陰も小開帳 ゝ
通りぬけせよと垣から柳かな ゝ
餅腹をこなしがてらのつぎ穂哉 ゝ



Un jove bonze del temple de Myôsenji de nom Takamatsu, que tenia onze anys, gaudia del bon temps una mica emboirat el setè jorn de la tercera lluna, i en companyia d'un bonze toixarrut, gros i cepat de nom Kanryô, anà a un lloc dit Araizaka. Mentre s'entretenien collint julivert i sarronets de pastor un baf ombrívol s'alçà del desgel de la muntanya d'IIzuna que es precipità clamorós...... i què passà llavors? Passà que Takamatsu féu un pas en fals al pont i caigué.
- Ajut, Kanryô, ajut! - cridà el vailet.
Ací se li veia el cap que emergia de les aigüers, allà una mà, i en un instant sa veu s'allunyava com el brunzir d'un mosquit i, quina consternació!, fou engolit per les onades turbulentes i de son estada en aquest món ni son ombra ni sa parença hi restaren. Esglaiada la gent del poble s'aplegà i amb torxes el cercaren ací i allà. El trobaren encastat entre les roques riu avall a gairebé una llegua d'allà i el tragueren.
Mentre feien tot per auxiliar-lo veieren que de ses butxaques sortia un grapadet de poncelles de ruibarbre i pensaren que seria un present que havia collit per a ses pares quan tornava, com era costum. I aquells muntanyencs que doblegaven dimonis escorregueren llurs mànigues amarades de llàgrimes. El posaren prestament en un baiard i el portaren al temple tot just encetada la nit.
Poc després els pares s'hi apressaren. Només de veure'l esclataren en plors sens poder contenir-se. Tot i que cada jorn ens mostra la precarietat de l'existència humana quan açò ens passa a nosaltres és natural que lligats pels nusos de l'afecte aquests no es desfacin. Aquell que eixí a l'alba rialler al vespre era silenciós, mort. Era consirós de veure-ho. Tot i que les exèquies eren per el novè jorn jo m'afegí al seguici funerari.

No creuria pas
una herba tan jove
esdevenir fum
en son apressadament
d'arrencar a germinar.

Els ruibarbres i les dents de lleó que durant llargues llunes i jorns esperen quiets colgats en la neu la brisa de la primavera per treure el cap per entre la neu i tant punt senten la llum d'aquest món són collides blanenques, i essent així no seríem entristits com els pares de Takamaru? Arbres, plantes i terres, completament tot, no es diu que poden esdevenir Buda? Doncs, aquestes herbes tenen també la naturalesa de Buda.

Sol en meditació :

Cara a cara
la granota em fita
tota sorruda.

Flors de prunera
convida a robar-les
la lluna brillant.

A l'illa dels pins
la foscor per tot arreu
canta l'alosa.

Papalloneta
amb la cua del gatot
enjogassada.

En pelegrinatge a Hoshina el disset de la tercera lluna :

Flors escampades
estàtua budista
sota els arbres.

Fes-te drecera
i travessa la tanca
em diu el salze.

Mentre paeixo
aquells pastissets d'arròs
empelto l'arbre.
o0o