17 d’octubre de 2020

おらが春 -08- LA MEVA PRIMAVERA 小林 一茶 Kobayashi Issa (1763-1828)

昔、大和國立田村にむくつけき女ありて、まゝ子の咽を十日程ほしてより、飯を一椀見せびらかしていふやう、是をあの石地藏のたべたらんには、汝にも とらせんとあるに、まゝ子はひだるさたへがたく、石佛の袖にすがりて、しか%\ねがひけるに、ふしぎやな、石佛大口明て、むし/\喰ひ給ふに、さすがの まゝ母の角もほつきり折て、それより我うめる子とへだてなく、はごくみけるとなん、其地藏ぼさち今にありて、折々の供物たへざりけり ぼた餅や藪の佛も春の風 一茶 Antany hi hagué una dona terrible que vivia al poble de Tatsuda, contrada de Yamato, i que durant deu jorns no donà res de menjar a son fillastre. Després fingí de donar-li un bol d'arròs tot dient-li : - Dóna-ho a aquesta estàtua de pedra (65). Si ella s'ho menja te'n donaré un per a tu. El fillastre, famolenc, s'agafà a la màniga de l'estàtua i li suplicà de menjar-s'ho, i llavors, oh, quin portent! l'estàtua obrí la boca i s'ho empassà d'un glop. Fins i tot se li trencaren les banyes de la malesa a la madrastra, i d'ençà d'allò en tingué cura i el crià sens fer cap diferència amb el fill de son ventre. Aquesta estàtua de Jizô encara hi és avui i les ofrenes no li'n manquen pas. Pastissets d'arròs pel Buda de la brossa vent primaverenc. - - - - - - 65 - Jizô (地藏) : deïtat tutelar dels infants. o0o