25 de febrer de 2012

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -20-

天の羽衣



かやうに、御心をたがひに慰め給ほどに、三年ばかりありて、春のはじめより、かぐや姫、 月のおもしろく出でたるを見て、常よりも物思ひたるさまなり。ある人の、「月の顔見るは忌むこと」と制しけれども、ともすれば人まにも月を見ては、いみじ く泣き給ふ。七月十五日の月に出でゐて、切に物思へる気色なり。近く使はるゝ人々、竹取の翁に告げていはく、「かぐや姫の、例も月をあはれがり給へども、 この頃となりては、たゞことにも侍らざめり。いみじく思し嘆く事あるべし。よくよく見たてまつらせ給へ」と言ふを聞きて、かぐや姫に言ふやう、「なんでふ 心地すれば、かく、物を思ひたるさまにて、月を見たまふぞ。うましき世に」と言ふ。かぐや姫、「見れば、世間心ぼそくあはれに侍る。なでふ物をか嘆き侍る べき」と言ふ。かぐや姫のある所にいたりて見れば、なほ物思へる気色なり。これを見て、「あが仏、なに事思ひたまふぞ。思すらんこと何事ぞ」と言へば、 「思ふこともなし。物なん心ぼそくおぼゆる」と言へば、翁、「月な見給ひそ。これを見給へば、物思す気色はあるぞ」と言へば、「いかで月を見ではあらん」 とて、なほ、月出づれば、出でゐつゝ、嘆き思へり。夕やみには、物思はぬ気色なり。月の程になりぬれば、なほ、時々はうち嘆きなどす。これを、使ふ者ど も、「なほ物思す事あるべし」とさゝやけれど、親をはじめて、何とも知らず。


EL VESTIT CELESTIAL DE PLOMES

I així, amb esbarjos amorosos, passaren uns tres anys.
Quan s'encetà la primavera Kaguyahime eixia i contemplava l'esplèndida lluna més consirosa que mai. La gent de son entorn l'assossegava dient-li “Esguardar la cara de la lluna és de mal averany”. Emperò, quan era sola la mirava i plorava amb desfici.
La nit del quinze de la setena lluna Kaguyahime eixí amb aparença consirosa. La gent de son servei li ho digueren al vell :
- Kaguyahime sempre s'ha sentit molt atreta per la lluna, emperò, darrerament ho és més que no pas abans. Quelcom la neguiteja. Observeu-la amb cura.
Sentint això el vell digué a Kaguyahime :
- Què sents quan contemples consirosa la lluna?
- Quan contemplo la lluna la solitud d'aquest món m'entristeix. Què res més em podria neguitejar?
Més tard el vell la veié allà, altre cop amb aparença consirosa.
- En què penses filleta meva? Què t'amoïna?
- Res no m'amoïna. Quelcom fa que em senti sola.
- No la miris la lluna. Quan ho fas tens l'aparença consirosa.
I quan sortia la lluna Kaguyahime eixia i tornava a neguitejar-se.
Les nits sens lluna no tenia l'aparença consirosa, emperò, quan la lluna hi era tornava son neguit.
La gent de son servei xiuxiuejava :
-Quelcom l'amoïna.
Emperò, ningú, ni ses pares no ho sabien.

o0o