13 de novembre de 2010


NTCJ 52

錦木
Nishikigi
L'arbre dels brocats

És “Euonymus alata”, conegut com a “arbust ardent” degut a l'intens color roig de les seves fulles quan arriba la tardor.

Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).

Argument : Un monjo passa per un poble de la provincia de Michinoku durant el seu periple de pràctiques religioses. El poble és famós pels seus teixits. Apareixen un home i una dona que semblen ser un matrimoni. Ella porta un teixit a la ma i l'home una mena de bastó pintat amb colors brillants. El monjo els hi pregunta sobre els objectes que porten i ells li diuen que són una tradició molt antiga. Antany, quan
un home volia relacions amb una dona li deixava una fusta pintada davant de la casa on vivia, era el “nishikigi”. Si la dona ho recollia i ho entrava a casa llavors significava que acceptava el pretendent. Continuen parlant i acaben explicant-li l'origen de la tradició.
Un home va començar a fer-ho com una ofrena però els pares de la noia no el consideraven un bon pretendent i no li van permetre a la filla que ho recollís mai. La noia s'estava sempre a casa teixint la roba típica de la regió i l'home no va poder veure-la. Durant tres anys va continuar amb l'ofrena, fins arribar al miler, i veient que tot era endebades va caure en una depressió i poc després va morir. La noia va sentir-ho molt, va emmalaltir i també va morir. Llavors els pares van adonar-se del greuge que els hi havien fet i van construir un túmul sobre les seves tombes i van colgar-hi les ofrenes fetes.
Hi ha força referències poètiques i literàries, parlen del dolor de la separació i el penediment. La parella indica al monjo el túmul. Un cop allà la parella es transforma en els espectres dels dos protagonistes de la història i li demanen al monjo que pregui per ells i faci que els seus esperits que no van poder estar junts en vida ho puguin fer després de la mort. El monjo fa el servei religiós corresponent Potser tot ha estat només un somni......... “El ventijol dels pins bufava, i l'endemà al bell mig de la plana un túmul........” ........ 松風颯々たる, 朝の原の野中の塚とぞなりにける..........




És evident la relació amb una anècdota sobre Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900) i un pretendent seu :
Ono no Komachi va prometre a Fukakusa no Shôshô que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, fallant la que feia el centenar degut a una gran tempesta. Desesperat va caure malalt i va morir de pena.
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col·lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom, 小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (新幹線, Shinkansen) que va el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.


Referències :

“Ise Monogatari” (伊勢物語), capítols 1, 2, 15, 65, 69.

" Goshûiwakashû” (後拾遺和歌集) : Recull posterior de la poesia japonesa. Col.lecció imperial de finals de l´era Heian. Encarregada per l´emperador Shirakawa l´any 1078 i completada el 1086. La selecció va ser feta per Fujiwara no Michitoshi, amb un prefaci. Està basada completament en el Kokinshû.
Té 1200 poemes i la formen 20 llibres.


“Kokinshû” (古今集), diversos poemes, entre ells el no. 484, d'autor anònim :
夕ぐれは雲のはたてに物ぞ思ふあまつそらなる人をこふとて
ゆうぐれはーくものはたてにーものぞおもうーあまつそらなるーひとをこうとて
Al capvespre els meus pensaments vagaregen pels confins dels núvols, allà, al firmament, amb qui estimo.
“Ôgisho” (奥儀抄) : Notes sobre la profunditat poètica. Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177).
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps.
Té també un altre tractat poètic: “Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).
“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga. Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).
“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).
Antologia compilada l'any 1216 per diversos autors, entre ells Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). És la més extensa de les col.leccions imperials : 1979 poemes.

"Shikawakashû (詞花和歌集) : “Antologia de flors de paraules de la poesia japonesa”.
Recull de finals de l´era Heian. Encarregada per l´emperador Sutoku l´any 1144 i completada el 1151 per Fujiwara no Arisuke. És la més curta de totes les col.leccions clàssiques : uns magres 411 poemes dividits en 10 parts i representant només vint-i-tres poetes coneguts.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia.
Algunes dades donen l'any 1115 com el de la seva publicació.
Tractat poètic de Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps.
Autor també de “Sanbokukikashû” (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil. Té 1622 poemes distribuïts en deu volums.
“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra, i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.
“Ryôjin Hishô” (梁麈秘抄) : “Cançons per a fer ballar la pols sobre les bigues” , obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179. Segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de les quals només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició, les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i xintoistes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.
“Hakushi Monshû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.
“Manyôshû” (万葉集).
“Heike Monogatari” (平家物語), llibre 8 : Kogô (小督), i llibre 9 : Senju (千手前).
“Gikeiki (義経記), amb la pronunciació alternativa de “Yoshitsune Ki”. Obra en vuit parts, segurament de diversos autors, no hi ha dades al respecte, sembla, però, que algú amb una bona preparació en va fer la versió final.. Es pot considerar com una segona part del Heike.

"Jikkinshô", o "Jikkunshô" (十訓抄 – aprox. 1252): “El tractat de les deu regles”. Compilació de principis morals. Segons un manuscrit és obra de Rokuhara Nirozaemon (六波羅二臈左衛門), i del qual no hi ha pràcticament dades. Actualment, però, es creu que l'autor és un altre Rokuhara, en aquest cas, Jirozaemon (六波羅二次郎左衛門), amb la mateixa manca de dades.
Una curiositat : D'entre les diverses fonts que van inspirar “El paravent de l'infern” (地獄変 - Jigokuhen) de l'Akutagawa Ryûnosuke (芥川 龍之介, 1892-1927), una n'és aquest llibre.
“Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).
Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177).
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps.
Té també un altre tractat poètic: Ôgisho (奥儀抄) : Notes sobre la profunditat poètica.
“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.

“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literaria es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Esmentat al Heike Monogatari.

“Ôtomo no Yakamochi” (大伴家持, 718 – 785).
S'esmenta la seva antologia personal : 家持集.
Poeta prolífic. La seva aportació al Man´yôshû és d’uns 476 poemes, i a més en va ser recopilador i editor.

“Fubokuwakashû” (夫木和歌抄 ) : L'antologia japonesa, Obra de Fujiwara no Nagakiyo, també anomenat Katsumada (藤原長清 / 勝間田, ¿-?), escrita durant el període Kamakura (1185-1333), i probablement acabada entre els anys 1308 i 1310.
Els caràcters per “Fuboku” procedeixen de 扶桑 que designaven en xinès el lloc on sortia el sol, i que més endavant va esdevenir un altre nom per Japó.


“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia de 1000 anys de la poesia japonesa.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.


o0o