20 de novembre de 2010


Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 64 -


六十四段

昔、おとこ、みそかに語らふわざもせざりければ、いづくなりけん、あやしさによめる。

吹風にわが身をなさば玉すだれひま求めつゝ入るべきものを

返し、

とりとめぬ風にはありとも玉すだれ誰が許さばかひま求むべき


Una vegada, un home, como una dona refusava parlar amb ell en privat (1), es preguntava on viuria, i composà :

Si pogués afaiçonar-me en ventada cercaria esquerdes en ta bella gelosia per on entaforar-m'hi., però........ (2)

I ella replicà :

Encara que fóssiu vent sens aturador ningú no us permetria cercar esquerdes en ma bella gelosia.


- - - - - -


(1) El text original és aquí molt esquemàtic, més aviat escarit. S'interpreta que entre ells dos només hi hauria hagut un intercanvi de cartes, i ella no volia un contacte verbal. Per aquest motiu l'home no sap pas on viu. L'intercanvi hauria estat fet per missatgers.
(2) Poema d'Ariwara no Narihira. Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集) no. 1214.



o0o