20 de novembre de 2010


Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 65 -

六十五段

むかし、おほやけ思(おぼ)して使うたまふ女の、色ゆるされたるありけり。大御息所とていますかりけるいとこなりけり。殿上にさぶらひける在原なりけるおとこの、まだいと若かりけるを、この女あひ知りたりけり。おとこ、女がた許されたりければ、女のある所に来て向ひをりければ、女、「いとかたはなり。身もほろびなん。かくなせそ」といひければ、

思ふには忍ぶることぞ負けにける逢ふにしかへばさもあらばあれ

といひて、曹司に下りたまへれば、例の、この御曹司には人の見るをも知らでのぼりゐければ、この女、思ひわびて里へ行く。されば、何のよきことと思て、いき通ひければ、みな人聞きて笑ひけり。つとめて主殿寮の見るに、沓はとりて奥に投げ入れてのぼりぬ。かくかたはにしつゝありわたるに、身もいたづらになりぬべければ、つゐにほろびぬべしとて、このおとこ、「いかにせん。わがかゝる心やめたまへ」と仏神にも申けれど、いやまさりにのみおぼえつゝ、猶わりなく恋しうのみおぼえければ、陰陽師、巫よびて、恋せじといふ祓の具してなむ行きける。祓へけるまゝに、いとゞかなしきこと数まさりて、ありしよりけに恋しくのみおぼえければ、

恋せじと御手洗河にせし禊神はうけずもなりにけるかな

といひてなん去にける。

この帝は顔かたちよくおはしまして、仏の御名を、御心にいれて、御声はいとたうとくて申たまふを聞きて、女はいたう泣きけり。「かゝる君に仕うまつらで、宿世つたなく悲しきこと、このおとこにほだされて」とてなん泣きける。かゝるほどに、帝聞こし召しつけて、このおとこをば流しつかはしてければ、この女のいとこの御息所、女をばまかでさせて、蔵に籠めてしおりたまふければ、蔵に籠りて泣く。

海人の刈る藻にすむ虫の我からと音をこそ泣かめ世をばうらみじ

と泣きをれば、このおとこ、人の国より夜ごとに来つゝ、笛をいとおもしろく吹きて、声はおかしうてぞあはれにうたひける。かゝれば、この女は蔵に籠りながら、それにぞあなるとは聞けど、あひ見るべきにもあらでなんありける。

さりともと思覧こそ悲しけれあるにもあらぬ身を知らずして

と思ひをり。おとこは、女し逢はねば、かくし歩きつゝ、人の国に歩きてかくうたふ。

いたづらに行ては来ぬる物ゆへに見まくほしさに誘はれつゝ

水のおの御時なるべし。大御息所も染殿の后也。五条の后とも。


Una vegada, una noia estimada per l'emperador (1) i al seu servei, li fou permès vestir els colors imperials (2). Era cosina de la mare de l'emperador (3).
Un home, Ariwara, servia a palau, era encara molt jove, i aquesta noia hi tenia relacions. Com a l'home li era permès visitar les sales de les dones s'estava allà amb la noia. Quan ella li digué : “És impúdic. I també la nostra perdició. Deixeu-ho.” ell féu :

Celar l'amor? Si per veure't m'he de perdre que així sia! (4)

Quan ella es retirà a sa estança ella hi anà d'usança tot i que la gent ho veié, i la dona, perplexa, anà a sa casa pairal. Llavors ell pensà que era bonastruc i la sovintejà allà, i la gent al sentir-ho se'n rigué.
De matí quan el serviment de palau mirava ell entrava, després de llançar el calçat al fons de la sala (5).
Si continuava comportant-se de manera impúdica allò seria la seva fi, i l'home pregà als déus : “Què fer? Atureu ma luxúria!” Però quan més hi pensava més enfollia d'amor. Consultà oracles i fetilleres, i anaren al riu (6) amb llurs ormeigs per guarir-lo d'amor. Quan més purificat més forts ses sentiments, i més que abans estimava. Composà i partí :

Les ablucions per no estimar fetes en el riu purificador els déus no ho han acceptat. (7)

Aquest emperador era de bona aparença i quan aquella dona l'escoltava entonant el nom sagrat de Buda amb sa noble veu ella plorava, punyent. “No poder servir a aital senyor, quina desgràcia! Malaurada existència meva, lligada a aquest home” i plorava.
Això ho sentí l'emperador i exilià aquest home, mentre la mare de l'emperador, sa cosina, la féu fora i la confinà en un magatzem com a càstig. I confinada plorà :

Com el cranc de les algues collides pels pescadors vull plorar però no detesto el món. (8)

I mentre plorava aquell home venia cada nit d'on era exiliat, tocava la flauta amb emoció i se'n planyia amb dolça veu. Així, aquella dona confinada en el magatzem l'escoltava d'allà estant, però no pogueren veure's.

És ben trist que pensi en veure'm, tot i que hi sóc no sap que no visc. (9)

Això pensà ella. L'home, com no podia veure-la continuava anant-hi, i al tornar al seu lloc d'exili recità :

Encara que debades vaig i vinc no me'n puc estar del desig de veure-la. (10)

Fou en el regnat de l'emperador Mizunô (11). La mare de l'emperador era Somedono. També dita emperadriu Gojô (12).


- - - - - -


(1) Era l'emperador Seiwa (清和天皇, 850-880).
(2) Eren els anomenats “colors prohibits” que eren reservats per a l'emperador i la família imperial, un total de set.
(3) Era Fujiwara no Akirakeiko (藤原明子, ¿-?).
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS 1151, i en el KKS 503 és anònim i hi ha algunes diferències.
(5) Ho feia perquè no es sabés que havia passat la nit en un altre lloc, descurant així la seva tasca a palau.
(6) Anaven al riu perquè allà es llançaven els ninots o qualsevol altre objecte on s'havien transferit les impureses. Era el riu Kamo, tot i que en el poema posterior porta el nom de Mitarashigawa (御手洗河), amb el sentit de purificació :
御手洗 (mitarashi) : aigua beneïda d'un santuari.
御手 (mite) : la mà d'un déu.
御手洗 (tearai) : rentamans.
(7) Poema anònim. KKS 501, amb alguna diferència.
(8) Poema de Fujiwara no Naoiko (藤原直子, ¿-?).
(9) Poema anònim. Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) no.868.
(10) Poema anònim. KKS 620. En el KKRJ és atribuït a Kakinomoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662-710).
(11) 水のお (Mizunô . 水尾) un altre nom per l'emperador Seiwa ja esmentat. Aquest nom li ve per haver-se retirat a la vila de Mizunô després d'abdicar i entrar en religió.
(12) L'emperadriu Somedono (染殿の后) és un altre nom per Fujiwara no Akirakeiko (藤原明子, ¿-?) ja esmentada en la nota no. 3. El nom d'emperadriu Gojô (五条) era aplicat generalment a Fujiwara no Junshi (藤原順子, 809-871), anomenada Nobuko, esposa de l'emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850) i mare de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858). Filla de Fujiwara no Fuyutsugu (藤原冬嗣, 775,826). Podria ser que s'apliqués també a Akirakeiko?



o0o

1 comentari:

eva maria corbella ha dit...

Hola jordi,
cal llegir dues vegades el texte per entendre aquesta follia del emperador pero es com totes les histories que tradueixes una passada de bonic. Escrius molt sensual la veritat.
Records, Eva