13 de novembre de 2010


NTCJ 53

通小町
Kayoi Komachi

Tot festejant Komachi.

Autor :

Autor : Kan'ami Kiyotsugu (観阿弥清次, 1333-1384), segons indica el “Sarugaku Dangi” (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), amb el seu nom original : 四位の少将 観阿作.
És probable que Zeami hi afegís el seu pinzell.


El títol ja indica que es tracta d'Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col·lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom, 小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (新幹線, Shinkansen) que va el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.

Kan.ami va dedicar a Komachi un altre Nô on s'explica la història de les "cents nits" : Sotoba Komachi (卒都婆小町). Veure NTCJ 47.


Argument :

Els protagonistes són els mateixos que a 卒都婆小町: Ono no Komachi i Fukakusa no Shôshô (深草の少将, ¿-?).
Un monjo fa el seu període de meditació en un llogaret de muntanya i cada dia veu una anciana que s'arriba al poble amb fruita i branquillons. Encuriosit un dia li pregunta què fa i ella li explica que com allà hi ha molta gent rica els hi porta fruita i llenya. El monjo li demana quina mena de fruita té i ella li explica amb detall els noms. Després quan li pregunta el seu nom la dona li ho diu però sense esmentar el cognom, afegint només que és d'un poble no lluny d'allà i li prega que hi vagi per oficiar un servei de difunts, i desapareix immediatament. El monjo queda molt sorprès però decideix anar-hi. De camí es pregunta si es tracta d'Ono no Komachi. Un cop allà es presenten els esperits d'Ono no Komachi i del seu frustrat pretendent Fukakusa no Shôshô. Komachi li demana al monjo que la instrueixi en la doctrina budista per esdevenir-ne deixeble, però Fukakusa si ho oposa perquè pateixi per tot el mal que ella li va fer amb el seu desdeny i frivolitat, i clama que si ell ha de sofrir el mal de l'infern que ella també ho faci. Li retreu l'afer de les “cents nits” i li diu al monjo que no calen els seus serveis i que se'n vagi. Komachi però li prega que la separi de Fukakusa per poder-se salvar. El religiós que ha reconegut Fukakusa li demana que li expliqui la història d'aquelles nits. Fukakusa ho fa amb tot detall i durant la narració Komachi entén el seu dolor i l'angoixa per no haver pogut arribar al centenar de nits i ambdós es lamenten de l'afer. Finalment, Fukakusa reconeix que encara l'estima i accepta que el monjo faci el ritual que els hi permeti la pau de Buda.


Referències :

“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).
Antologia compilada l'any 1216 per diversos autors, entre ells Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). És la més extensa de les col.leccions imperials : 1979 poemes.

“Kokinwakashû” (古今和歌集), entre altres poemes tenim el no. 139, d'autor anònim :
さつきまつ花橘のかをかげば昔の人の袖のかぞする
Quan sento la fragància de la flor del taronger tot esperant el cinquè mes recordo les mànigues perfumades de la persona d'antany.
“Kojidan” (古事談) : Xerrades sobre temes d'antany.
Obra compilada molt probablement per Minamoto Akikane (源昭兼,1160-1215) entre els anys 1212-1215. Hi prolifera l'escriptura “katakana”.
“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literaria es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Esmentat al Heike Monogatari.

“Ôgisho” (奥儀抄) : Notes sobre la profunditat poètica. Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177).
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps.
Té també un altre tractat poètic: “Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).
“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia.
Es data la seva publicació cap al 1115. Tractat poètic de Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps. Autor també de “Sanbokukikashû” (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil. Té 1622 poemes distribuïts en deu volums.
“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga. Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
“Ise Monogatari” (伊勢物語), llibre 6.
“Manyôshû” (万葉集).
“Ippen Shônin goroku” (一遍上人語録) : Annals d'Ippen Shônin.
一遍上人語, 1239-1289). Va entrar en religió de petit, als set anys, i va estudiar les principals tendències religioses del Japó. Va viatjar molt predicant.

o0o