3 d’agost de 2019

o0o
YAMATO MONOGATARI (大和物語) 173

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百七十三】


よしみねのむねさたの少将ものへゆく道に五条わたりにて雨いたうふりけれはあれたるかとに立かくれて見いるれは五間はかり なるひはたやのしもに土やくらなとあれとことにひとなと見えすあゆみ入てみれははしのまに梅いとおかしう咲たり鴬もなく人ありともみえぬみすの内よりうすいろのきぬこききぬのうへにきてたけたちいとよきほとなる人のかみたけはかりならんとみゆなるか
葎おひて荒たる宿を鴬の人くとなくや誰とかまたむ
とひとりこつ少将
きたれ共いひしなれねは鴬のきみに告よとをしへてそなく
とこゑおかしうていへは女おとろきて人もなしと思ひつるに物しきさまをみえぬる事とおもひてものもいはすなりぬ男えんにの ほりてゐぬなとか物ものたまはぬ雨のわりなく侍つれはやむまてはかくてなんといへはおほちよりはもりまさりてなんこゝは中々といらへけり時は正月十日のほ となりけりすのうちよりしとねさしいてたり引よせてゐぬすたれもへりはかはほりにくはれて所々なし内のしつらひ見いるれはむかしおほえてたゝみなとよかり けれとくちおしく成にけり日もやう/\暮ぬれはやをらすへり入てこの人をおくにもいれす女くやしとおもへとせいすへきやうもなくていひかひなし雨は夜ひと よふりあかして又のつとめてそすこしそらはれたる男は女のいらむとするをたゝかくてとていれす日もたかうなれは此女のおや少将にあるしすへきかたのなかり けれはことねりわらははかりとゝめたりけるにかたいしほさかなにしてさけをのませて少将にはひろき庭に生たるなをつみてむし物といふものにしてちやうわん にもりてはしには梅のはなのさかりなるをおりてその花ひらにいとおかしけなる女のてにてかくかけり
君か為衣のすそをぬらしつゝ春のゝに出てつめるわかなそ
男これをみるにいとあはれにおほえて引よせてくふ女わりなうはつかしと思てふしたり少将おきてことねりわらはをはしらせて すなはち車にてまめなる物さま/\にもてきたりむかへに人のあれはいま又も参こんとていてぬそれより後たえすみつからもきとふらひけり万のものくへとも猶 五条にてありしものめつらしうめてたかりきと思出ける年月をへてつかうまつりし君に少将をくれ奉りてかはらん世を見しとおもひて法師に成にけりもとの人の もとにけさあらひにやるとて
霜ゆきのふるやかしたにひとりねのうつふしそめのあさのけさなり
となんありける


El capità Yoshimine no Munesada (344) anava als seus assumptes quan per la Cinquena Avinguda el sorprengué la pluja i s'aixoplugà en un portal ruïnós. Dóna una llambregada a l'interior. Sota una teulada d'escorça de xiprer hi havia una casa d'uns cinc cofats i recambrons fets de terra, mes no hi veié ningú. Hi entrà i copsà al costat d'una escala una prunera florida. També hi cantava un rossinyol. Rere una persiana on semblava no haver-hi ningú veié una dona vestida de color carmesí sobre un fons rosa pàl·lid, de bona talla, amb uns cabells que li arribaven als peus, i que murmurejava :

Ruïnosa llar
Plena d’artemísia
Arriba algú
Em canta el rossinyol
a qui puc jo esperar? (345)

El capità :

Sóc ací vingut
tot i sense dir-vos res
mes el rossinyol
canta anunciant-vos
que jo sóc ja arribat.

Això de plaent digué i la dona, sorpresa de veure's en una situació poc escaient quan creia que no hi havia ningú, restà sens dir res. L'home pujà a la galeria.

-No dieu res? Com feia un bon xàfec m'he aturat ací fins que parés.

-Hi ha més pluja ací dintre per les goteres que no pas al carrer gran – digué ella.

Era cap al desè jorn de la primera lluna. Del darrere de la persiana se li féu lliscar un coixí, ell l'estirà i s'hi assegué. Les vores de la persiana havien estat mossegades dels ratpenats i alguns bocins havien desaparegut. Ullà l'interior. L'endreçament feia imaginar com havia estat antigament, les estores eren de qualitat, mes llastimosament gastades. Mica en mica s'enfosquia el jorn, llavors l'home anà cap a dintre silenciosament i agafà la dona no deixant-la retirar-se a l'interior. Ella en fou vexada, emperò, desvalguda, impotent per a fer altrament restà callada. Plogué tota la nit fins a l'alba tot i que el cel clarejà una mica. La dona féu per retirar-se mes ell no la deixà.
Quan el sol era ben alt, els pares de la dona haurien desitjat oferir al capità un àpat adient, emperò, no tenien mitjans. Oferiren al patge que l'havia acompanyat sake i unes salaons amb sal gruixuda, i per al capità unes herbes que creixien en el gran jardí de la casa amb les que feren un brou presentat en un bol d'arròs i per bastonets uns branquillons de prunera florida. Sobre les fulles una mà femenina molt agradosa havia escrit :

Ha estat per vós
que s'ha mullat la vora
d'aquest mon vestit
quan al camp primaverenc
he collit l'herba tendre. (346)

Quan ho llegí l'home en fou colpit, s'apropà el bol i menjà. La dona contorbada era prostrada. L'home s'alçà i envià el patge perquè portés immediatament del carruatge els articles més imprescindibles. Com s'havia de trobar amb gent, digué que se n'havia d'anar, emperò, que tornaria, i partí. Després d'allò, tingué la volença de fer-hi moltes visites.
Assaborí moltes menges, emperò, sempre recordà la menja que li oferiren a la Cinquena Avinguda, especial i saborosa.
Anys i llunes passaren, traspassà l'emperador (347) a qui havia servit, no volgué contemplar els canvis del món i entrà en religió.
A ca aquella dona d'antany envià una estola per rentar i amb això :

Gebrada i neu
penetren ma vella llar
on dormo tot sol
ací tintada fosca
mon estola de cànem. (348)
- - - - -
344 - Yoshimine no Munesada (良岑宗貞, 816-890).
345 – Aquest poema és força semblant al no. 1011, del llibre 19, Kokinshûwakashû (古今和歌集).
346 – Poema semblant al no. 21, llibre 1, Kokinshûwakashû (古今和歌集). Amb variacions també al no. 24, llibre 1, Shokugoshûiwakashû (続後拾遺和歌集).
347 - Emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850).
348 - Poema semblant al no. 1068, llibre 19, Kokinshûwakashû (古今和歌集), amb variacions i nombrosos jocs de paraules.