Ise Monogatari (伊勢物語)

- 85 -

八十五段

昔、おとこ有けり。童より仕うまつりける君、御髪おろしたまうてけり。正月にはかならずまうでけり。おほやけの宮仕へしければ、常にはえまうでず。されど、もとの心うしなはでまうでけるになん有ける。昔仕うまつりし人、俗なる、禅師なる、あまたまいり集りて、正月なれば事だつとて、大御酒たまひけり。雪こぼすがごと降りて、ひねもすにやまず。みな人酔ひて、「雪に降りこめられたり」といふを題にて、歌ありけり。

思へども身をしわけねば目離れせぬ雪のつもるぞわが心なる

とよめりければ、親王、いといたうあはれがりたまうて、御衣ぬぎてたまへりけり。


Fou una vegada un home. El príncep a qui havia servit (1) des que era infant es féu monjo. Ell el visitava (2) sempre durant la primera lluna. Com servia a palau no podia fer-ho sempre que volia. Emperò, el seu cor no havia canviat.
La gent que l'havia servit, laics i religiosos, s'hi aplegaren en gran nombre, i com era l'Any Nou, una ocasió especial, el príncep els obsequià amb vi. La neu queia com si l'aboquessin i no parà en tot el jorn. Hom era begut, i amb el tema “reclòs per la neu” composaren versos. Algú féu :

Tot i mon afecte, no puc dividir mon cos, el munt de neu incessant plau mon cor. (3) /4)

El príncep, molt emocionat, es tragué vestit i li'n regalà.


- - - - - -


(1) Veure no. 82, notes nos. 1 i 2. És molt probable que es tracti dels mateixos personatges.
(2) El lloc on s'havia retirat el príncep.
(3) Poema anònim al KKRJ no. 722, amb diferències. La primera part del poema és al KKS no. 373; la segona part és completament diferent, i l'autoria és d'Ikago no Atsuyuki (伊香子淳行, ¿-?).
(4) Perquè serveix a la cort.


o0o