Ise Monogatari (伊勢物語)

- 84 -


八十四段

むかし、おとこ有けり。身はいやしながら、母なん宮なりける。その母、長岡といふ所に住み給けり。子は京に宮仕へしければ、まうづとしけれど、しばしばえまうでず。ひとつ子にさへありければ、いとかなしうし給ひけり。さるに、十二月ばかりに、とみのこととて御ふみあり。おどろきて見れば、歌あり。

老ぬればさらぬ別れのありといへばいよいよ見まくほしき君かな

かの子、いたううち泣きてよめる。

世中にさらぬ別れのなくも哉千代もといのる人の子のため


Fou una vegada un home. Tot i essent de baixa condició sa mare era princesa (1).
Aquesta mare vivia en un lloc de nom Nagaoka. Com el fill servia a palau a la capital no podia visitar-la tant com volia. Com era el seu únic fill ella l'estimava molt.
Emperò, cap a la dotzena lluna arribà una lletra urgent. Quan ell la llegí, astorat, hi havia un poema :

Quan s'envelleix es diu que la separació és certa. Desitjo veure't més que mai! (2)

Aquest fill, colpit fins a les llàgrimes composà :

Tan de bo la separació certa del món no hi fos per al fill que prega mil anys per a vós. (3)


- - - - - -



(1) Era la princesa Ito (伊登 / 伊豆, ¿- 861 ), mare d'Ariwara no Narihira.
(2) Poema de la princesa Ito. KKS 900
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 901.



o0o