Ise Monogatari (伊勢物語)

- 82 -


八十二段

むかし、惟喬の親王と申す親王おはしましけり。山崎のあなたに、水無瀬といふ所に宮ありけり。年ごとの桜の花ざかりには、その宮へなむおはしましける。その時、右の馬頭なりける人を、常に率ておはしましけり。時世へて久しくなりにければ、その人の名忘れにけり。狩はねむごろにもせで、酒をのみ飲みつゝ、やまと歌にかゝれりけり。いま狩する交野の渚の家、その院の桜ことにおもしろし。その木のもとにおりゐて、枝を折りてかざしにさして、上中下みな歌よみけり。馬頭なりける人のよめる。

世中に絶えて桜のなかりせば春の心はのどけからまし

となむよみたりける。又人の歌、

散ればこそいとゞ桜はめでたけれうき世になにか久しかるべき

とて、その木のもとは立ちてかへるに、日ぐれになりぬ。御供なる人、酒をもたせて野より出で来たり。この酒を飲みてむとて、よき所を求めゆくに、天の河といふ所にいたりぬ。親王に馬頭、大御酒まいる。親王ののたまひける、「交野を狩りて、天の河のほとりに至るを題にて、歌よみてさか月はさせ」とのたまうければ、かの馬頭よみて奉りける。

狩り暮らし棚機つ女に宿からむ天の河原に我は来にけり

親王、歌を返々誦じたまうて、返しえしたまはず。紀の有常御供に仕うまつれり、それが返し、

一年にひとたび来ます君まてば宿かす人もあらじとぞ思

帰りて宮に入らせ給ぬ。夜ふくるまで酒飲み物語して、あるじの親王、酔ひて入り給ひなむとす。十一日の月も隠れなむとすれば、かの馬頭のよめる。

あかなくにまだきも月のかくるゝか山の端にげて入れずもあらなん

親王にかはりたてまつりて、紀の有常、

をしなべて峰もたひらになりななむ山の端なくは月も入らじを




Fou una vegada un príncep imperial de nom Koretaka (1). Cap a Yamasaki, en un lloc anomenat Minase, hi tenia un palau. Cada any quan els cirerers eren florits anava a aquell palau. En aquelles vegades sempre es feia acompanyar pel Cap de les Cavallerisses de la Divisió de la Dreta (2). Com fa molt de temps he oblidat el nom d'aquell home. No tenien cap afany en la cacera i tot bevent es dedicaven a compondre poesia japonesa (3). Aquell cop, de cacera a la casa de Nagisa, a Katano, els cirerers d'aquella mansió eren esplendorosos. Descavalcaren sota aquells arbres, trencaren unes branques i se les posaren als cabells, i hom de tots els rangs, alts, mitjans i baixos, feren versos. L'home que era el Cap de les Cavallerisses composà :

Si no hi haguessin cirerers al món, el cor a la primavera seria serè. (4) (5)

Això recità. Algú altre féu :

Perquè s'escampen les flors del cirerer són encara més preuades en aquest mon fugisser on res no és durador.

Mentre s'aixecaven de sota els arbres i se'n tornaven el sol ja es ponia.
Una persona del seguici féu portar vi i arribà des del prat. Tot dient “Bevem aquest vi” anaren a cercar un bon lloc, i arribaren a un lloc de nom Amanogawa (6). El cap de les Cavallerisses oferí vi al príncep. El príncep digué “Tot caçant per Katano hem arribat prop d'Amanogawa, sobre aquest tema composeu un poema, i doneu-me la copa”.
El Cap de les Cavallerisses recità :

Després de caçar tot el jorn desitjo l'acollença de la Teixidora puix que he vingut a la riba del Riu del Cel. (7) (8)

El príncep repetí i repetí el poema, però no pogué correspondre. Ki no Aritsune que servia en el seguici contestà :

Ella espera l'estimat que ve només un cop l'any, no crec que doni acollença a ningú altre. (9)

Tornaren i entraren a palau. Beveren tota la nit i s'explicaren històries, el príncep, l'hoste, begut, decidí retirar-se. Com la lluna de l'onzè jorn també feia per amagar-se, aquell Cap de les Cavallerisses recità :

Ja s'amaga la lluna que no em canso de mirar? Si la serralada fugís i no es pogués pondre... (10)

En lloc del príncep, Ki no Aritsune féu :

Que tots els cims fossin plans, sens carena la lluna tampoc no es pondria. (11)



- - - - - -



(1) Koretaka no Miko (惟喬の親王, 844-897, fill de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858). Va entrar en religió l'any 872.
(2) Era Ariwara no Narihira.
(3) El fet d'indicar que es tractava de poesia japonesa és degut a que era també molt habitual fer-ne en xinès.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 53, KKRJ, Shinsenwakashû” (新撰和歌集) , i Narihira Shû (業平集). Es troba una referència sobre aquest episodi i el mateix poema a Tosa Nikki (土佐日記 - Diari de Tosa), obra de Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945).
(5) S'interpreta que es pateix per l'espera en tornar a veure els cirerers florits.
(6) Amanogawa (天の河). Veure la nota no. 8.
(7) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 418.
(8) “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛)  i Vega (織女Shokujô ) , també anomenada Orihine (織姫), Orihine que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei, (天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.
(9) Poema de Ki no Aritsune (紀の有常, 815-877). KKS 419. Era oncle del príncep Koretaka.
(10) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 884,
(11) Poema de Kantsuke no Mineo (かんつけの峯雄 - Segle IX - ¿-?). Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 1249, però en altres edicions és el no. 1250, amb algunes diferències.


o0o