Ise Monogatari (伊勢物語)

- 83 -

八十三段

むかし、水無瀬にかよひ給し惟喬の親王、例の狩しにおはします供に、馬頭なる翁仕うまつれり。日ごろ経て、宮に帰りたまうけり。御をくりして、とく去なんと思ふに、大御酒給ひ、禄給はむとて、つかはさざりけり。この馬頭心もとながりて、

枕とて草ひき結ぶこともせじ秋の夜とだに頼まれなくに

とよみける。時は三月のつごもりなりけり。親王、大殿籠らで明かし給てけり。

かくしつゝまうで仕うまつりけるを、思ひのほかに、御髪おろしたまうてけり。正月におがみたてまつらむとて、小野にまうでたるに、比叡の山の麓なれば、雪いと高し。しゐて御室にまうでておがみたてまつるに、つれづれといと物がなしくておはしましければ、やゝ久しくさぶらひて、いにしへのことなど思ひ出で聞えけり。さても侍ひてしがなと思へど、公事どもありければ、えさぶらはで、夕暮に帰るとて、

忘れては夢かとぞ思思ひきや雪ふみわけて君を見むとは

とてなむ泣く泣く来にける。



Una vegada, el príncep Koretaka (1) que visitava sovint Minase hi era en una de ses caceres habituals, i en el seguici hi havia l'ancià (2) que era el Cap de les Cavallerisses . Després d'uns jorns el príncep tornà a palau.
L'ancià que l'havia acompanyat pensà en tornar-se'n tot seguit, però el príncep amb el propòsit d'oferir-li vi i una recompensa no el deixà. L'ancià, desficiós (3), composà :

No colliré ni feixaré herba per un coixí, no és de comptar aquesta nit com les de tardor. (4) (5) (6)

Era a finals de la tercera lluna. El príncep passà la nit sens dormir.
Així doncs, l'ancià vingué i el serví, però, inesperadament, el príncep es féu monjo.
Quan a la primera lluna l'ancià anà a Ono (7) per retre-li el seu homenatge la neu s'apilava alta al peu de la muntanya de Hie. Arribà a la cel.la del príncep amb prou penes i li féu homenatge. El príncep era tediós i entristit i ell el serví més temps de l'habitual. Li parlà dels records d'antany, i pensà que voldria ésser al seu servei, però degut als seus deures a la cort no pogué fer-ho, havia de tornar aquell mateix vespre, i recità :

A l'oblidar-ho, creuria que ha estat somni, i pensar que travessaria la neu per venir a veure-us..... (8) (9)

I se'n tornà entre llàgrimes.



- - - - - -



(1) Veure no. 82, nota no. 1
(2) Veure no. 82, nota no. 2
(3) Perquè volia tornar a casa seva.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) no. 538.
(5) Quan un anava de viatge es feia un coixí amb herbes. Expressió emprada com a sinònim de viatge.
(6) Com era a finals de primavera les nits eren curtes i ell hauria preferit una llarga nit de tardor.
(7) 小野 (Ono) era el lloc on s'havia reclòs el príncep.
(8) Aquest poema és al KKS amb el no. 970. En algunes edicions és atribuït a Ariwara no Narihira, però no pas en altres.
(9) 忘れて (Wasurete...) es refereix a les circumstàncies actuals de príncep.




o0o