NTCJ 70

鵺
Nue

Ocell de nit

Un “Nue” (鵺) és un criatura llegendària dintre del folklore japonès. Se la descriu amb el cap d'un mico, el cos d'un ós rentador, les potes d'un tigre i una serp per cua. Sembla ser que segons la llegenda pot transformar-se en un núvol negre i desplaçar-se pel cel. Se'l considera de mal averany i causant de malalties.
El caràcter és un combinat de “nit” (夜) i “ocell” (鳥), tot i que a vegades també està representat amb caràcters diferents : 空 (cel) i 鳥 (ocell), amb la mateixa pronunciació. També n'hi ha un de més peculiar amb els caràcters completament separats, és a dir dos “kanji”, no com els altres que només en formen un de sol : 虎 (tigre) i 鶇 (merla), en aquest cas la pronunciació és “tora tsugumi”.

Segons el Heike Monogatari, durant l'estiu de l'any 1153 l'emperador Konoe (近衛天皇, 1139-1155 ) es va posar malalt després de tenir terribles malsons cada nit on un núvol negre se li apareixia cap a les dues de la matinada sobre la teulada del palau de Kioto. Minamoto no Yorimasa (源頼政, 1106-1180) va ser l'escollit per protegir el sobirà. Va pujar a la teulada i va disparar una fletxa al núvol del qual va caure un “nue” mort. Yorimasa en va llençar el cos al mar on es va enfonsar.
Hi ha una variant que explica que el “nue” mort va arribar surant fins a una platja i la gent del lloc, temorencs d'una maledicció, el van enterrar allà.
Trobem les primeres referències a “Nue” en el Kojiki (古事記 - Annals de fets del passat) i també en parla el Wamyô Ruijushô (倭名類聚抄, llibre 18 – Noms japonesos classificats i anotats), diccionari japonès de caràcters xinesos, obra datada cap l'any 938,. El seu autor és Minamoto no Shitagô (源順, 911-983) que en va començar la compilació l'any 934 d'acord amb les instruccions de la filla de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). Ens han arribat dues edicions : una en vint volums publicada l'any 1617, i un altre de deu de l'any 1883.

Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).

Argument : Un monjo de províncies va cap a la capital i s'atura en un poble per passar la nit. S'acosta a un habitant del lloc i li pregunta on pot fer cap per dormir. L'home li diu que no es permès d'hostejar-se allà, però hi ha un lloc on si podrà fer-ho, un santuari, però que es diu que per les nits apareix un espectre. El monjo no en fa cas i arriba al santuari prop de la platja. Veu una embarcació que s'apropa a la sorra. Porta un home però té una aparença molt estranya, com poc humana. Quan desembarca li pregunta al monjo perquè el mira fixament i aquest li pregunta si és humà. L'home li explica la història dels malsons de l'emperador i la fletxa de Yorimasa que va acabar amb la vida del “nue”. Vol redimir-se però el monjo li diu que fins que no talli els seus lligams amb el món material estarà condemnat a aquella forma monstruosa, però l'home diu que no ho pot fer, puja a la barca i s'enfonsa en la nit. L'endemà matí arriba el vilatà del dia anterior i narra l'atac de Yorimasa, l'arribada de l'espectre a aquella platja i demana al monjo una oració per aquell ésser turmentat, cosa que fa el religiós. Després de les pregàries tornar a aparèixer l'ésser que desitja poder alliberar-se de la part maligna del seu esperit i ser guiat per les oracions budistes. El “nue”, ara en la seva veritable i terrible forma, narra el moment en que la fletxa de Yorimasa se li va clavar al cos i va caure ferit de mort i com l'aigua se'l va emportar. Es plany del seu destí. Mentre el guerrer rebia l'espasa Shishiô (獅子王 – Rei de las bèsties) del mateix emperador com a regal entre altres honors per haver acabat amb la seva amenaça, ell, el “nue”, surava com un tros de fusta fins arribar a aquelles contrades on es podriria i s'enfonsaria per sempre més en l'aigua del riu.


Referències :

“Heike Monogatari” (平家物語) :
Llibre 4 : La fi del príncep (宮御最後).
Llibre 10 : El missatge a Yashima de l'emperador retirat (八島院宣).
Llibre 10 : La dama Senju (千手前).


-“Ima Kagami” (今鏡) : El mirall d'enguany.
Llibre que cobreix el període des de l'any 1025 fins al 1070. Forma part de les anomenades Rekishi Monogatari (歴史物), obres històriques.
Entre els seus probables autors tenim Fujiwara no Tametsune (藤原為経, ¿-?), que va entrar en religió l'any 1143, però sense una absoluta confirmació, i hi ha fonts que proposen altres autors, amb la mateixa manca de dades definitives.
També se l'anomena “Shokuyotsugi”(続世継), que significa “La següent generació” i també “Shōkagami” (小鏡) : El mirall petit.

-“Shunrai Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia.
Es data la seva publicació cap al 1115. Tractat poètic de Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps. Autor també de “Sanbokukikashû” (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil. Té 1622 poemes distribuïts en deu volums.
-“Manyôshû” (万葉集).
-“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

-“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra, i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).

Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la versió feta el 406 la més completa.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar. La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC (hi ha altres dates, però).

-“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nenbutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
-”Ise Monogatari” (伊勢物語), no. 87.

-“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

-"Jikkinshô", o "Jikkunshô" (十訓抄 – aprox. 1252): “El tractat de les deu regles”. Compilació de principis morals. Segons un manuscrit és obra de Rokuhara Nirozaemon (六波羅二臈左衛門), i del qual no hi ha pràcticament dades. Actualment, però, es creu que l'autor és un altre Rokuhara, en aquest cas, Jirozaemon (六波羅二次郎左衛門), amb la mateixa manca de dades.
Una curiositat : D'entre les diverses fonts que van inspirar “El paravent de l'infern” (地獄変 - Jigokuhen) de l'Akutagawa Ryûnosuke (芥川 龍之介, 1892-1927), una n'és aquest llibre.

-“Genpei Jôsuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura “Jôsuiki” com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (鎌倉,1249-1382) i principis del de Nanboku (南北線, 1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto no Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).

-“Hôgen Monogatari” (保元物語). Crònica militar de la guerra civil de l'any 1156 sobre la successió imperial i el control dels regents Fujiwara. Va donar lloc a establir el primer govern dominat pels samurais de la història japonesa, entre altres esdeveniments polítics. Obra d'autor, o autors, desconegut.
-“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan (花山天皇, 968-1008), però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô (藤原 公任, 966-1041) qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

o0o