17 de desembre de 2011


Ise Monogatari (伊勢物語)
- 114 -

百十四段

むかし、仁和の帝、芹河に行幸したまひける時、今はさること似げなく思けれど、もとつきにける事なれば、大鷹の鷹飼にてさぶらはせたまひける。摺狩衣の袂に書きつけける。

翁さび人なとがめそ狩衣けふばかりとぞ鶴も鳴くなる

おほやけの御気色あしかりけり。をのが齢を思けれど、若からぬ人は聞きおひけりとや。



Una vegada, quan l'emperador Ninna (1) visitava Sekikawa, on home gran (2), pensant que el present ja no era adient, el servia com a falconer major, perquè així ho havia fet antany. Sobre la butxaca d'una de les mànigues de son vestit de cacera estampat escriví :

---No blasmeu l'home de vella aparença! Del vestit la grua sembla plorar per l'avui que li resta. (3)

L'emperador en fou desplagut. L'home pensava en ell mateix, però l'emperador es preguntà si es referia a ell (4).

- - - - - -


(1) Era l'emperador Kôkô (光孝天皇, 830-887).
(2) Altres versions de l'Ise porten “生翁" (nama okina) : un home gran ( en contrast de només “okina” que indica un ancià), abans de “今は....” (ima wa).
No és aquest el cas en la versió origen d'aquest treball, per això ho aclareixo.
(3) Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 1076, o no. 1077 en altres edicions. Aquí s'indica que “l'home gran” és Ariwara no Yukihira, i que a la butxaca d'una de les mànigues duia una grua estampada.
(4) L'emperador tenia llavors 57 anys, i moriria poc després.


o0o