31 de març de 2018

落窪物語 -47-

Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 衛門、たよりを作り出でて、かの中納言殿に清げなりと見し人々呼ばす。上の御方に、侍従の君とて、いと清げなる、一の人におぼえたる、三の君の御方に、典侍の君、大輔のおもと、下仕まろやとて、いと清げなる者、よしありてと見おきしを、と構へ、かう構へ、人をやりつつ、「かうかうして、ただ今の時の所なる、人々いたはりたまふこと限りなし」と言はせたれば、若き者どもにて、おのが君のしひ惑ひたまへるは、くちをしう思ひて、いづちか行かましを思ひいそぐほどに、かういとよげに言へば、ただ今の世にののしる殿ぞかし、など思ひて、承け引きて、参らむといそぎつつ里に出づ。落窪の君とゆめ知らず、また、一所に参りつどはむことも、ゆめ知らで、皆おのおの隠し、ささめきなむしける。
 人々して、車つかはして、片端より迎へさせたまふに、皆参る。いみじう人多かる殿にて、化粧したること限りなし。一つ所に参りぬ。同じ所におろしたれば、かたみに見つけて、いとをかしと思ひたりけるに、聞きしもしるく、清げなる若き人二十人ばかり、白張の単襲、ニ藍の裳、濃き袴着て、五六人、赤らかなる袴にて綾の単襲引き掛けたる、薄色の衵の、裳、綾など同じやうにさうぞきつつ、かう群れかい群れて、出で来つつ、人々の見るに、わびぬべし。女君は、暑気にや、悩ましうて見たまはねば、男君「われ見む」とて出でおはす。いとつつましうて、うつぶしつつ見あひたり。いと濃き紅の御袴、白き生絹の御単、薄物の直衣を着て、出で居たまへるさま、いみじうなまめかしう清げにおはす。まづ、男君思ふやうにおはすめり、と見あへり。殿、ことごとく、うち見たまひて、「けしうはあらぬ者どもなめるに、衛門が導きなれば、足らはぬことありと、言ふべきにあらず」と、うち宣へば、「いと覚え強しや」と笑ひたまふ。衛門「足らはぬことありとは、御覧じ知らぬにこそ。ひめ君にさぶらひつるほどに、えかきならでても御覧ぜさせぬなり。かやうのことは、かかればこそ」とて、出で来る人を見れば、あこきなり。「かはいかに。この殿には、かくめでたき覚えにてはさぶらひたまひけるぞ」と驚きぬ。衛門、今しも見つくるやうにて、「あやしう、見たてまつりし心ちするかな」と言ふに、「ここにも同じ心に見たてまつるに、うれしうも」と言ふ。「年ごろは対面なくて、なりもてゆくも、あはれに思ひたまへつるを」とて、昔物語などするほどに、また、いと白ううつくしげなる君の三つばかりなるを見れば、少納言なり。「あやしう昔心ちして」「あはれなる御声どもかな」とて、言ひゐたることどもは、書かじ、うるさし。かたみに、うれしきよしをぞ言ひける。昔見し人々、用意なれば、たよりあり、よし、と思ひあへり。




Emon començà a cercar i es posà en contacte amb algunes precioses dames de companyia que havia vist a la residència del Chûnagon. Hom considerava Jijû la millor d'entre elles, era al servei de la Kita no Kata. Suke, Taifu i Maroya, al servei de la tercera dama, eren molt parençoses. Emon les hi envià missatges sobre sa satisfacció d'ésser ara al servei d'algú tan bonhomiós. Aquelles dames es planyien de la feblesa de caràcter i manca de determinació de llur senyor, i havien pensat en anar-se'n a algun altre lloc el més aviat possible, així aquells missatges foren molt ben rebuts. Com pensaren que Emon els hi parlava de la persona més important d'aquell temps ho acceptaren, s'afanyaren a anar-se'n i tornaren a llurs famílies.
Ni en somnis podien elles imaginar-se que serien al servei d'Ochikubo i ni mica pensar que anaven totes al mateix lloc, doncs, cadascuna ho havia mantingut en secret.

Totes arribaren en carruatges per separat i foren rebudes individualment. Hi havia molta gent a la mansió i els ornaments eren sumptuosos. Les portaren a un lloc, i quan totes es veieren allà foren sorpreses i ho trobaren molt plasent.

Com els hi havien explicat, hi havia unes vint dames, totes joves i precioses, amb vestits de seda blanca, “hakames” porpres i faldilles blau marí. Quatre o cinc portaven “hakames” de color rosa, robes de domàs i faldilles de color morat amb els mateixos estampats. Sortiren en petits grups, i quan les miraren les nou vingudes es sentiren cohibides.
Com Ochikubo era desesmada per la calor no sortí a veure-les, i l'Emon no Kami digué que ja ho faria ell mateix. Les noves dames, apocades, no alçaren els ulls, només es miraren entre elles. L'Emon no Kami duia un “hakama” de color vermell intens, una roba blanca de seda crua i un vestit prim de seda. Elles el trobaren tan encantador i atractiu com havien sentit dir. Era la primera vegada que el veien i els hi semblà l'home ideal.
Ell les mirà molt atentament.

– No són pas malament. Ens mans d'Emon, tot i qualsevol inconvenient, no hi ha res a dir - digué tot tornant a dintre.
– Li tens tota la confiança – féu Ochikubo somrient.
– Si hi ha qualque mancança és perquè encara no les he mirat prou bé. Essent al servei de la princesa (62) no he pogut fixar-me massa en llur aspecte, he estat molt enfeinada.

Les noves dames la veieren entrar. Era Akogi (63), es digueren sorpreses de l'extraordinària confiança que li tenien. Emon féu con si fos la primera vegada que les veia.

– És estrany, tinc la sensació d'haver-vos vist abans.
– A nosaltres en passa el mateix, i som molt contentes.
– Quina llàstima haver estat tants anys sens trobar-nos!

Mentre parlaven del temps passat entrà algú portant a l'esquena una criatura blanqueta i preciosa d'uns tres anys.

– Emon, la senyora et demana.

I quan la miraren reconeixeren Shônagon.

– És extraordinari com aquesta vostra dolça veu ens porta al passat!

No escriurem pas tot allò que es digueren, seria feixuc. Totes foren molt contentes de retrobar-se. Les noves dames agraïren molt les gestions que havien fet per a elles i la confiança demostrada.

- - - - - -
62 – Hime-kun (ひめ君) : princesa. Aquí Emon tracta Ochikubo de “princesa”, títol que li ve de la seva mare.
63 – Aquestes dones sempre l'han coneguda sota aquest nom d'Akogi.

o0o