31 de març de 2018

– 落窪物語 -46-

Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





                   巻三

 かかる物思ひに添へて、三条いとめでたく造り立てて、「六月に渡りなむ。ここにて、かくいみじき目を見るは、ここの悪しきかと、こころみむ」とて、御むすめども引き具していそぎたまふ。衛門聞きて、男君の臥したまへるほどに申す、「三条殿は、いとめでたく造り立てて、皆ひきゐて渡りたまふべかなり。故上の『ここ失はで住みたまへ。故大宮の、いとをかしうて住みたまひし所なれば、いとあはれになむおぼゆる』と、返す返す聞えおきたまひしものを、かく目に見す見す領じたまふよ。いかで領ぜさせ果てじ」と言へば、男君「券はありや」と宣へば、「いとたしかにてさぶらふ」。「さては、いとよく言ひつべかなり。渡らむ日を、たしかに案内してよ」と宣へば、女君「また、いかなることを、し出だしたまはむ。衛門こそけしからずなりにたれ。ただ言ひはやすやうに、いみじき御心を、言ふ」と怨みたまへば、衛門「何かけしからず侍らむ。道理なきことにも侍らばこそあらめ」と言へば、男君「物な申しそ。ここには心もおはせず、御なめあしき人は、『いとあはれなり』と宣へば」、「わが身さいなまるる。よし」とて笑ひたまへば、衛門心得て、「いかがは申すべき」とて立ちぬ。
 月立ちぬれば、さりげなくて、衛門「いつか渡りたまふべき」と案内せさせければ、この月十九日と聞きて、「さなむ」と男君に申せば、「その日、ここにし渡したてまつらむ。さる心して、若き人人、今少し求め設けよ。かの中納言のもとに、よろしき者はありや。それも、とかくも言はで呼び取れ。後にねたがらせむ」と宣はへば、衛門「いとよくはべりなむ」と言ふ。かく宣ふを、いとうれしと思へるけしきのしるければ、男君も、わが心に似て、聞かせじ、と思ひて、ささめきありきたまふ。女君に申したまふ、「人の、いとよき所得させたるを、この十九日に渡らむ。人々の装束したまへ。ここも修理せさせむ。疾く渡りなむ。いそぎたまへ」とて、紅絹、茜、染草ども出だしたまへれば、ひとへに、かく構へたまふことも知りたまはで、いそがせたまふ。


Amb tot aquest seguit de greuges els treballs de restauració de la residència de Sanjô prosseguiren endavant amb tot l'esplendor, amb la intenció de traslladar-s'hi durant la sisena lluna perquè pensaren que la casa actual era en una posició malastruga, i per açò tanta dissort. Totes les dones s'acuitaran per al trasllat.

Quan Emon ho sabé anà a dir-ho a l'Emon no Kami que era ajagut al llit.

– La residència de Sanjô està essent esplèndidament reconstruïda i tothom s'hi traslladarà. La princesa, mare de la senyora, li digué que la conservés i hi visqués. És un lloc on son avi hi havia viscut amb magnificència, a ella li és molt preuada, i açò la princesa li ho digué moltes vegades. Ara ells en prendran possessió davant dels nostres ulls. Què es pot fer perquè no la prenguin?

L'Emon no Kami digué :

– Qui en té les escriptures?
– Certament que les tenim nosaltres.
– Doncs has fet molt bé de dir-m'ho. Fes per a saber el jorn del trasllat.

Ochikubo els hi ho retragué :

– Què hi penses fer? Açò que fa Emon és vergonyant. Tot el que fa és incitar ton cor a la violència.
– Per què és vergonyant? - digué Emon – No faig res desraonat.

L'Emon no Kami digué a Emon tot somrient :

– No li'n parlis més d'açò. Son cor no és el d'una persona normal. Es compadiu d'aquells que li fan mal. Ella mateixa és la causa de sa sofrença.
– Què podria dir jo? - contestà Emon, i sortí.

Passà la cinquena lluna. Emon inquirí d'una manera casual quan s'hi traslladaria el Chûnagon i sabé que seria el dinou de la lluna estant, i així ho digué a l'Emon no Kami.

– Nosaltres ens hi traslladarem el mateix jorn. Cerca unes quantes dames joves . N'hi ha d'escaients a la residència del Chûnagon? Si és així, les prendrem, mes sens explicar-lis res. Farem patir aquella gent.

Emon ho trobà molt bé. Era palesa sa satisfacció amb aquell propòsit.
L'Emon no Kami li digué que sentien el mateix sobre aquell afer, i que no en parlés amb ningú, i caminaren parlant en veu baixa.

L'Emon no Kami digué a Ochikubo :

– He rebut una magnífica residència. Ens hi traslladarem el dinou. Disposa tot allò que calgui, Faré unes reparacions, vull anar-hi aviat. Acuiteu-vos-hi.

Li féu haver sedes carmesines i tints vermells, i sens saber res de tot allò ella s'hi afanyà,

o0o