15 de juny de 2010



Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 23
二十三段

むかし、田舎わたらひしける人の子ども、井のもとに出でてあそびけるを、大人になりにければ、おとこも女も、恥ぢかはしてありけれど、おとこはこの女をこそ得めと思ふ、女はこのおとこをと思ひつゝ、親のあはすれども、聞かでなんありける。さて、この隣のおとこのもとよりかくなん。

筒井つの井筒にかけしまろがたけ過ぎにけらしな妹見ざるまに

女、返し、

くらべこし振分髪も肩すぎぬ君ならずして誰があぐべき

などいひいひて、つゐに本意のごとくあひにけり。

さて、年ごろ経るほどに、女、親なくたよりなくなるまゝに、もろともにいふかひなくてあらんやはとて、河内の国、高安の郡に、いきかよふ所出できにけり。さりけれど、このもとの女、悪しと思へるけしきもなくて、出しやりければ、おとこ、異心ありてかゝるにやあらむと思ひうたがひて、前栽の中にかくれゐて、河内へいぬる顔にて見れば、この女、いとよう化粧じて、うちながめて、

風吹けば沖つ白波たつた山夜半にや君がひとり越ゆらん

とよみけるを聞きて、限りなくかなしと思ひて、河内へもいかずなりにけり。

まれまれかの高安に来て見れば、はじめこそ心にくもつくりけれ、今はうちとけて、手づからいゐがひとりて、笥子のうつわ物に盛りけるを見て、心うがりていかずなりにけり。さりければ、かの女、大和の方を見やりて、

君があたり見つゝを居らん生駒山雲なかくしそ雨は降るとも

といひて見いだすに、からうじて、大和人来むといへり。よろこびて待つに、たびたび過ぎぬれば、

君来むといひし夜ごとに過ぎぬれば頼まぬ物の恋ひつゝぞふる

といひけれど、おとこ住まずなりにけり。



Una vegada, el fill d'un home que passava sovint pel camp (1) solia jugar vora un pou (amb una nena) (2), però creixeren i esdevingueren vergonyosos l'un de l'altre, el noi, emperò, pensà realment en maridar-la. Ella pensava en ell contínuament i no escoltà els pares que li volien una altra persona. I bé, del noi del pou que li fou veí rebé un poema que féu :

--Brocal del pou rodó on ens comparaven l'alçada, la meva sembla haver crescut des que no et veig. (3)

Ella contestà així :

--També el meu cabell que comparaven és avall les espatlles, qui si no vós me'l recollirà ? (4)

S'enviaren poemes i finalment s'uniren com desitjaven.

Anys passaren, la dona perdé els pares i llur suport (5), l'home es digué que no podien viure junts d'aquella manera i trobà un lloc que sovintejà (6) al districte de Takayasu, a la província de Kôchi.
Essent així les coses, sa esposa no donà indici de desplaença i com el deixà fer l'home sospità que hi podia haver en ella altres intencions (7). Fingí que anava a Kôchi i s'amagà al jardí. La dona, ben empolainada, mirà cap enfora i recità :

--Quan bufa el vent alçant les blanques ones el mont Tatusta a la mitjanit tot sol vós senyor heu de creuar.
. (8) (9)

Quan ell ho sentí fou commòs i deixà d'anar a Köchi.

Quan adesiara visitava Takayasu, aquella dona que el principi era de comport refinat, ara es descurà i agafava de sa mà la cullera i omplia els bols. Tot això el desplagué i no hi tornà més. Així doncs, la dona mirava cap al Yamato (10) i recità :

--Ah! Miro i miro cap a on viu l'amat. No me l'amagueu núvols de la muntanya d'Ikoma encara que plogui. (11)

I mirava i mirava quan ell li féu arribar un missatge dient “l'home de Yamato vindrà”, Ella tota cofoia l'esperà però el temps passà debades i composà :

--Vindré, digueres, i les nits han passat. No et tinc confiança però continuo estimant-te. (12)

Però l'home no hi tornà més.


- - - - - -



(1)Els comentaristes interpreten que els pares del noi eren venedors ambulants.
(2)El text, al principi, no especifica amb qui jugava, és després quan s'esmenta la nena.
(3)El poema porta “妹" (imo) : germana petita. Aquí és una expressió afectuosa.
(4)Nens i nenes portaven el cabell separat en dues meitats i quan era llarg se'ls hi tallava arran d'espatlles.
(5)Sembla ser que rebien ajut material dels pares d'ella.
(6)Visitava una altra dona.
(7)Potser un altre home.
(8)Poema que segons el KKS no. 994 és anònim, però el KKRJ no. 856 diu que és de Kanoyama no Hanako (かの山の花子, ¿-?), amb alguna diferència. També és al Yamato Monogatari, narració no. 149, sense especificar cap autoria.
(9)S'havia de passar per aquesta muntanya per anar de Yamato a Kôchi. Era un indret perillós, angost i amb penya-segats.
(10)La regió on vivia l'home.
(11)Poema anònim. MNY no. 3032, i SKKS no.1369, ambdós amb alguna diferència.
(12)Poema anònim. SKKS no. 1207, amb alguna diferència.



o0o