Ise Monogatari” (伊勢物語)


- 24 -


二十四段

むかし、おとこ、片田舎に住みけり。おとこ、宮仕へしにとて、別れおしみてゆきにけるまゝに、三年来ざりければ、待ちわびたりけるに、いとねむごろにいひける人に、今宵逢はむとちぎりたりけるに、このおとこ来たりけり。「この戸あけたまへ」とたゝきけれど、あけで、歌をなんよみて出したりける。

あらたまの年の三年を待ちわびてたゞ今宵こそにゐまくらすれ

といひ出したりければ、

梓弓ま弓つき弓年を経てわがせしがごとうるはしみせよ

といひて、去なむとしければ、女

梓弓引けど引かねど昔より心は君によりにし物を

といひけれど、おとこかへりにけり。女、いとかなしくて、後にたちてをひゆけど、えをいつかで、清水にある所に伏しにけり。そこなりける岩に、およびの血して書きつけける。

あひ思はで離れぬる人をとゞめかねわが身は今ぞ消えはてぬめる

と書きて、そこにいたづらになりにけり。



Una vegada un home vivia en un lloc remot (1). L'home digué que havia d'anar a ésservir a palau (2), i deplorant la separació partí.
Tres anys passaren i ellno tornà, així doncs, la dona es cansà d'esperar i quan s'havia compromnés a passar la nit amb un home que la festejava agradosament, aquell home tornà. Trucà a la porta i demanà que l'obrissin, emperò, sens obrir, la dona féu un poema i li envià :


--Lassa d'esperar tres llargs anys, suara aquesta nit preparo un nou coixí. (3) (4)

Havent-li dit això l'home contestà :

--Com jo he estat per a tu aquests anys, fustes diverses per diferents arcs, tingues-li afecte. (5).

I mentre se n'anava la dona recità :

--Tant si s'estira com si no des de sempre el meu cor va cap a tu. (6)

L'home, però, se'n tornà. La dona desolada sortí i anà rere seu però no el pogué abastar i s'ajaguí vora una font. Amb la sang d'un dit escriví sobre una roca :

--Sens poder aturar aquell que s'allunya, amor no compartit, el meu cos sembla ara esvanit.

I allà mateix morí.


- - - - - -


(1)Algunes còpies de l'Ise Monogatari especifiquen “un home i una dona vivien.......” La majoria, però, no ho indiquen.
(2)No necessàriament de la capital, podria ser també el palau d'un noble.
(3)Llit nupcial. De fet. els caràcters, per separat, signifiquen “nou” i “coixí”, així doncs he preferit aquesta traducció.
(4)Poema anònim. Shokukokinwakashû (続古今和歌集), no. 1218
(5)Poema anònim que no apareix en cap antologia. L'ús de les imatges dels arcs prové d'unes danses que s'interpretaven durant els rituals xintoistes. S'anomenaven “kagura” (神楽) : música dels déus. Al principi les acompanyaven tres instruments i posteriorment se n'hi va afegir un quart.
(6)Poema anònim. Shokukokinwakashû (続古今和歌集), no. 809, amb alguna diferència.



o0o