14 de desembre de 2013

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 41
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【四十一】

源大納言の君の御もとにとしこはつねにまいりけりそうしゝてすむときもありけりおかしき人にてよろつのことを常にいひかは し給ひにけりつれ/\なる日このおとゝとしこ又このむすめあねにあたるあやつこといひて有けり母にゝて心もおかしかりけり又このおとこのもとによふことい ふ人有けりそれも物の哀しりていと心おかしき人なりけりこれ四人つとひてよろつの物かたりし世中のはかなきことせけんのあはれなることいひ/\てかのお とゝのよみ給ける
いひつゝも世ははかなきをかたみには哀といかて君にみえまし
とよみ給けれはたれ/\も返しはせてあつまりてよゝとなんなきけるあやしかりけるものともにこそはありけれ

Toshiko visitava sovint la residència del gran canceller Minamoto (83), fins i tot hi tenia una cambra. Un jorn d'ensopiment, el canceller, Toshiko, amb sa filla gran, Atsuko, que per son caràcter es semblava a sa mare, i una jove al servei del canceller, de nom Yobuko, ella també assenyada i sensible, eren reunits i parlaven de tot, de la vanitat i la tristesa d'aquest món, i llavors el canceller composà :

---Així que parlem la vida en aquest món és efímera mentre viu vull el record d'aquells que jo m'estimo. (84)

Ningú no pogué respondre a aquest poema, hom plorava. Gent singular, certament!
- - - - - -
83 – Fujiwara no Kiyokage ( (源清蔭, 884–950) i Toshiko (としこ) eren germanastres,
84 – Poema no. 1215, llibre 18, del Shinchokusenwakashu (新勅撰和歌集).

o0o