7 de desembre de 2013

雨月物語 36

Ugetsu Monogatari

上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)



二丁あまりを來て ほそき徑あり。こゝよりも一丁ばかりをあゆみて。をぐらき林の裏にちいさき草屋あり。竹の扉のわびしきに。七日あまりの月のあかくさし入て。ほどなき庭の 荒たるさへ見ゆ。ほそき燈火の光り窓の紙をもりてうらさびし。こゝに待せ給へとて内に入ぬ。苔むしたる古井のもとに立て見入るに。唐紙すこし明たる間よ り。火影吹あふちて。黒棚のきらめきたるもゆかしく覚ゆ。女出來りて。御訪らひのよし申つるに。入らせ給へ。物隔てかたりまいらせんと端の方へ膝行出給 ふ。彼所に入らせ給へとて。前栽をめぐりて奥の方へともなひ行。二間の客殿を人の入ばかり明て。低き屏風を立。古き衾の端出て。主はこゝにありと見えた り。正太郎かなたに向ひて。はかなくて病にさへそませ給ふよし。おのれもいとをしき妻を亡なひて侍れば。おなじ悲しみをも問かはしまいらせんとて推て詣侍 りぬといふ。あるじの女屏風すこし引あけて。めづらしくもあひ見奉るものかな。つらき報ひの程しらせまいらせんといふに。驚きて見れば。古郷に残せし礒良 なり。顔の色いと青ざめて。たゆき眼すざましく。我を指たる手の青くほそりたる恐しさに。あなやと叫んでたをれ死す。時うつりて生出。眼をほそくひらき見 るに。家と見しはもとありし荒野の三昧堂にて。黒き佛のみぞ立せまします。里遠き犬の聲を力に。家に走りかへりて。

Feren unes dues-centes passes i trobaren un caminoi. Marxaren unes cent passes des d'allà i rere un bosc ombrívol hi havia una cabana amb sostre de joncs. Una miseriosa porta de bambú era il.luminada per una lluna vella de set jorns (183) i inclús s'hi veia un jardí escanyat (184) tot descurat. L'esquifida lluor d'una làmpada és colava pel paper de la finestra, una desolació (185).
Espereu-vos ací.
I dient açò la dona entrà.
Dret al costat d'un pou vell ple de molsa esguardà cap a dintre de la casa. Per una esquerda del paper, a la claror d'una flama tremolosa, copsà una sorprenent lleixa negra tot lluenta. La dona tornà.
Quan li he parlat de la raó de vostra visita m'ha demanat de fer-vos entrar. Parlareu separats per un paravent. Ella ha anat de genolls cap a la punta. Passeu cap allà.
Voltejaren les plantes davant del jardí (186). Descorregué, tot just per passar-hi una persona, el tempanell d'una petita sala de recepció (187) on hi havia un paravent baix. Per un extrem s'hi veia la punta d'una flassada vella, i allà semblava ésser-hi la mestressa.
Shôtarô parlà :
--He sabut de vostra dissort i que, a més, sou malalta. Jo també he perdut ma muller estimada, per açò m'he permès de venir pensant que podríem expressar nos penes semblants.
La mestressa enretirà el paravent una mica i digué :
--Quina sorpresa de reveure't! Ara sabràs el càstig per ta crueltat!
Shôtarô la fità estorat. Era Isora, aquella que havia abandonat al poble. El rostre lívid, la mirada somorta (189), enquimerada, sa mà esblanqueïda i afilada l'assenyalava, aterrit féu un crit (190) i caigué com mort.
Es revifà després d'una estona. Amb els ulls mig oberts veié que allò que havia pres per una casa era una capella al mig de la desolada plana, només s'hi alçava una ennegrida imatge budista. Els lladrucs d'un gos del poble distant l'esperonaren i corregué cap a casa.
- - - - - -

183 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 15 : Yomogiu (蓬生).
184 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
185 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
186 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
187 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 15 : Yomogiu (蓬生).
188 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
189 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 01 : Kiritsubo (桐壷).
190 – Referència a l'Ise Monogatari (伊勢物語), narració no. 06.
o0o