12 de novembre de 2011

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -15-

三四日吹て、吹き返しよせたり。濱を見れば、播磨の明石の濱也けり。大納言、南海の濱に吹きよせられたるにやあらんと思ひて、いきづき伏し給へり。船 にあるをのこども國に告げたれども、國の司まうでとぶらふにも、え起き上り給はで、舟底に伏し給へり。松原に御莚しきて、下したてまつる。その時にぞ、南 海にあらざりけりと思ひて、からうじて起き上り給へるを見れば、風いと重き人にて、腹いとふくれ、こなたかなたの目には、杏を二つつけたるやう也。これを 見たてまつりてぞ、國の司もほほゑみたる。國に仰せ給て、手輿つくらせ給て、によふによふ擔はれ給て家に入給ひぬるを、いかでか聞きけん、遣はしゝ男ども まゐりて申やう、「龍の頸の玉をえ取らざりしかばなん、殿へもえまゐらざりし。玉の取りがたかりし事を知り給へればなん、勘當あらじとてまゐりつる」と 申。大納言起きゐて宣はく、「汝らよくもて來ずなりぬ。龍は鳴る神の類にこそありけれ。それが玉を取らむとて、そこらの人々の害せられなむとしけり。まし て龍を捕へたらましかば、又、こともなく、我は害せられなまし。よく捕へずなりにけり。かぐや姫てふ大盗人の奴が、人を殺さんとするなりけり。家のあたり だに、いまはとほらじ。男ども、なありきそ」とて、家に少し殘りたりける物どもは、龍の玉を取らぬ者どもにたびつ。これを聞きて、離れ給ひしもとの上は、 腹をきりて笑ひ給。絲を葺かせ造りし屋は、鳶・烏の巣に、みなくひもて往にけり。世界の人の言ひけるは、「大伴の大納言は、龍の頸の玉や取りておはした る」「いな、さもあらず。御眼二に、杏のやうなる玉をぞ添へていましたる」と言ひければ、「あなたへがた」と言ひけるよりぞ、世にあはぬ事をば、「あなた へがと」とは言ひはじめける。


El vent bufà durant tres, quatre jorns, i els tornà al punt des d'on havien salpat. Quan veieren la platja era la d'Akashi, a la província de Harima. El Gran Conseller cregué que el vent els havia portat a una platja de les mars del sud i s'arraulí tot sospirant.
Els membres de la tripulació anaren a comunicar llur arribada a les autoritats locals, emperò, quan el cap dels oficials s'hi presentà de visita el Gran Conseller no podia ni posar-se dret i restà estirat al fons del vaixell. Posaren unes estores en una pineda i l'ajagueren allà. Fou quan ell s'adonà que no eren a les mars del sud com creia i s'alçà amb dificultat. Tenia un aspecte malaltís, el ventre inflat, els ulls li eren com dues prunes. Tot veient-lo així àdhuc l'oficial de la província somrigué. El Gran Conseller li'n donà instruccions, féu fer una llitera i entre gemecs el portaren a casa.
D'alguna manera, els homes que ell havia enviat a la recerca de la joia saberen de l'arribada i li digueren :

-No poguérem prendre la joia del coll del drac i no podíem tornar. Ara que vós mateix n'heu sabut de les dificultats hem tornat amb l'esperança de no ésser punits.

El Gran Conseller s'alçà i digué :

-Heu fet molt bé de no haver-la portat. El drac és de la família del rei del tro. Volent prendre-li la joia he posat en perill la vida de molts homes. A més, si l'haguéreu presa, no cal ni dir-ho, jo seria mort. Ha estat una sort no haver-ho fet. Aquesta Kaguyahime és el dimoni. Volia que ens matessin! No vull ni apropar-me a casa seva ni vosaltres que hi passeu!

I dient això repartí allò que li restava entre els homes que no havien pres la joia del drac.
Quan ho saberen les dones que havia tret de casa esclafiren de riure.

El sostre que havia revestit amb fils fou arrencat pels milans i els corbs per fer-se els nius.
Quan la gent preguntava :

-Prengué el Gran Conseller la joia del coll del drac?

-Certament no! Les joies que ha portat són uns ulls com unes prunes!



D'aquí l'expressió “Ah! És difícil d'empassar-se això!” (20), quan es refereix a quelcom que és una desraó.


- - - - - -

20 – Joc de paraules entre “taegata” (たへがた) : insuportable, i “tabegatashi” : difícil de menjar, etc.

o0o

Cap comentari: