19 de novembre de 2011

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 108-




百八段

むかし、女、人の心をうらみて、

風吹けばとはに浪越す岩なれやわが衣手のかはく時なき

と常の言ぐさにいひけるを、聞きおひけるおとこ、

夜ゐごとに蛙のあまた鳴く田には水こそまされ雨は降らねど


Una vegada, una dona, ressentida per la indiferència d'un home :

---Són roques les que s'alcen sobre les ones quan bufa el vent? Mes mànigues no tenen temps d'eixugar-se. (1) (2)

L'home sentí que ella tenia el costum de dir sempre això, i féu :

---Al vespre les nombroses granotes rauquen als camps, l'aigua creix tot i sens pluja. (3)



- - - - - -


(1) Poema de Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945). SKKS no. 1040, i l'antologia personal de Tsurayuki (貫之集).
(2) 風吹けば (kaze fukeba....) es refereix a la indiferència de l'home.
(3) 鳴く (naku) té també el significat de “plorar”. S'interpreta que són les llàgrimes de les granotes les que fan pujar l'aigua.



o0o