徒然草 - 147 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -147- - - -

灸治あまた所になりぬれば神事に穢れあり〔灸が多いと神のお祭などに穢れとなる事〕といふこと、近く人のいひ出せるなり、格式〔法令規則を書いた書〕等（など）にも見えずとぞ。 - - - Hi ha gent d’ara que diu que si algú rep tractament de moxa (260) en diverses part del cos és impur per a serveis religiosos.. No hi ha, emperò, cap ordenament en els rituals antics. - - - - - - - - - 260 – (258 – 01) Teràpia que fa servir moxa, una varietat d’artemísia i que es crema sobre uns determinats punts de la pell. - - - o0o

徒然草 - 146 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -146- - - -

明雲（めいうん）座主〔比叡山の座主明雲。源顯通の子。座主は延暦寺の長老の稱〕、相者（さうじゃ）〔人相見〕に逢ひ給ひて、「己（おのれ）若し兵仗の難〔所謂劒難、武器で死ぬ相〕やある。」と尋ねたまひければ、相人〔相者と同意〕、「實（まこと）にその相おはします。」と申す。「いかなる相ぞ。」と尋ね給ひければ、「傷害の恐れおはしますまじき御身にて、假にもかく思しよりて〔思ひついて〕尋ね給ふ。これ既にそのあやぶみの兆なり。」と申しけり。はたして矢にあたりてうせ給ひにけり。 - - - Una vegada l’abat Myôun (259) preguntà a un fisiognomista : - Sóc en perill d’ésser atacat amb un arma? El fisiognomista contestà : - Verament en teniu els senyals. - I quins són els senyals? – preguntà Myôun. - Una persona com vós no hauria de temer ésser ferit, emperò, només pel fet de pensar-hi i preguntar-ho ja és mostra de perill. I així fou, una fletxa esgarriada l’occí. - - - - - - - - - 259 – (258 – 01) Myôun (明雲, 1115-1183) va morir durant les lluites del Hôjûjikassen (法住寺合戦) per una fletxa esgarriada. - - - o0o

徒然草 - 145 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -145- - - -

御隨身秦重躬（しげみ）、北面の下野入道信願を、「落馬の相ある人なり。よく＼／愼み給へ。」といひけるを、いとまことしからず思ひけるに、信願馬より長じぬる一言、神の如し。」と人おもへり。さて、「いかなる相ぞ。」と人の問ひければ、「極めて桃尻〔鞍上で尻の落ちつかぬ事〕にて、沛艾（はいがい）〔馬逞しく躍り上る形容〕の馬を好みしかば、この相をおほせ侍りき。いつかは申し誤りたる。」とぞいひける。 - - - Una vegada el guardaespatlles imperial Hada no Shigemi digué de Shingan, el príncep laic de Shimotsuke, membre de la guàrdia de l’emperador retirat (258) : - Té els senyals d’un home que caurà del cavall. Previngueu-lo. Ningú no s’hi prengué de debò i un jorn Shingan caigué del cavall i morí. La gent considerà que el judici d’algú preeminent en aquest art era com el d’una divinitat. Li preguntaren que com havia fet aquella predicció. - Shingan muntava de manera inestable i li agradaven els cavalls esperitats. Aquests són els senyals que portava. Alguna vegada he errat? - - - - - - - - - - 258 – (255 – 02) Era l’emperador retirat Uda (後宇多天皇, 1267-?). Va governar des de l’any 1288 fins al 1306). - - - o0o

徒然草 - 144 - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -144- - - -

栂尾の上人〔釋高辨、明惠（或は明慧）上人といふ、北山の栂尾に居て華嚴宗中興の祖と仰がれた〕道を過ぎたまひけるに、河にて馬洗ふ男、「あし＼／〔足を洗ふため足と云つたのを阿字と聞いた〕。」といひければ、上人たちとまりて、「あなたふとや。宿執（しゅくしふ）開發（かいほつ）の人〔前世で修めた功徳が現世で現れた人〕かな。阿字々々と唱ふるぞや。いかなる人の御馬ぞ。あまりにたふとく覺ゆるは。」と尋ね給ひければ、「府生殿〔六衞府等に屬する官、不生と上人が聞き間違へたのだ〕の御馬（おんま）に候。」と答へけり。「こはめでたきことかな。阿字本不生（あじほんふしゃう）〔眞言宗で阿字に不生不滅の原理があると觀ずる、夫が阿字本不生〕にこそあなれ。うれしき結縁（けちえん）をもしつるかな。」とて、感涙を拭はれけるとぞ。 - - - Una vegada quan el virtuós monjo de Toganôo (254) anava per un camí trobà un home que rentava un cavall al riu i que deia : - Pota, pota. (255) El virtuós monjo s’aturà i exclamà : - Quina benedicció! Algun acte sant ha hagut de fer en una vida anterior per aital exaltació! Està recitant la invocació “Aji, Aji” (256)! De qui serà el cavall? Quina devoció! Quan li ho preguntà l’home contestà : - És el cavall d’En Fushô. - Extraordinari! És “Aji hon fusó! (257) Quina joia haver aital lligam amb la fe de Buda! I s’eixugà unes llàgrimes de gratitud. - - - - - - 254 – (253 – 01) Era Myôge Shônin (明惠上人, 1172-1232). va ser el fundador del temple de Kôzanji. 255 – (253 – 02) “Pota” en japonès és “Ashi” (足). Vegeu la nota següent per entendre l’equívoc. 256 –(253 – 04) Myôge Shônin s’equivoca i ho interpreta com a “Aji” (अ), la primera lletra de l’alfabet sànscrit que s’usava en invocacions budistes. 257 – (253 – Una altra vegada Myôge Shônin ho interpreta malament i ho relaciona amb “Aji hon fushô” (阿字本不生) una invocació usada en el budisme esotèric. - - - o0o

徒然草 - 143 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -143- - - -

人の終焉〔臨終、死際〕の有樣のいみじかりし事など、人の語るを聞くに、たゞ、「靜かにして亂れず。」といはば心にくかるべきを、愚かなる人は、怪しく異なる相〔かたち、現象〕を語りつけ、いひし言（ことば）も擧止（ふるまひ）も、おのれが好む方に譽めなすこそ、その人の日ごろの本意にもあらずやと覺ゆれ。この大事は、權化〔權現と同じく、かりに神佛が此の世に人と化して衆生濟度をする、その化した者〕の人も定むべからず、博學の士もはかるべからず、おのれ違ふ所なくば〔自分の心術が正しくて道にはづれた所なくば〕、人の見聞くにはよるべからず。- - - Quan sento a gent que diu els darrers moments de la vida d’un home són esplèndids trobaria molt bé que només es digués que morí en pau i assossec. Els folls hi afegeixen portents i coses insòlites, lloant mots i fets que és a ells que són plaents i no tenen res a veure amb la vida real d’aquella persona. Aquest gran esdeveniment no es pot definir ni amb una reencarnació ni amb les conjectures dels lletrats. Mentre no vagi per viaranys errats no compta pas allò que la gent ha vist o ha sentit dir. - - - o0o

徒然草 - 142 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -142- - - -

心なしと見ゆる者も、よき一言はいふ者なり。ある荒夷〔東國邊の荒い田舍武士〕の恐ろしげなるが、傍（かたへ）〔傍の者〕にあひて、「御子はおはすや。」と問ひしに、「一人も持ち侍らず。」と答へしかば、「さては物のあはれ〔人情の機微〕は知り給はじ。情なき御心にぞものし〔こゝでは唯ありませうの意〕給ふらむと、いと恐ろし。子故にこそ、萬の哀れは思ひ知らるれ。」といひたりし、さもありぬべき事なり。恩愛（おんあい）の道ならでは、かゝるものの心に慈悲ありなむや。孝養（けうやう）の心なき者も、子持ちてこそ親の志は思ひ知るなれ。世をすてたる人のよろづにするすみ〔匹如身、人の一物をも手に持たぬを云ふ〕なるが、なべてほだし多かる人の、よろづに諂ひ、望み深きを見て、無下に思ひくたすは、僻事なり。その人の心になりて思へば、まことにかなしからむ〔いとほしい、最愛の〕親のため妻子（つまこ）のためには、恥をも忘れ、盜みをもしつべき事なり。されば盜人を縛（いまし）め、僻事をのみ罪せむよりは、世の人の飢ゑず寒からぬやうに、世をば行はまほしきなり。人恆の産なき時は恆の心なし〔孟子に「無2恆産1而有2恆心1者惟士爲レ能、若レ民則無2恆産1因無2恆心1」とある。恆産は日常の生業、生活す可き職業〕。人窮りて盜みす。世治らずして凍餒（とうだい）〔こゞえる事と饑うる事と〕の苦しみあらば、科（とが）のもの絶ゆべからず。人を苦しめ、法を犯さしめて、それを罪なはむこと、不便のわざなり。さていかゞして人を惠むべきとならば、上の奢り費すところを止め、民を撫で、農を勸めば、下に利あらむこと疑ひあるべからず。衣食世の常なる上に、ひがごとせむ人をぞ、まことの盜人とはいふべき。- - - Àdhuc una persona amb poca sensibilitat pot arribar a dir una paraula assenyada. Un feréstec soldat preguntà a un company : - Tens fills? - No, no en tinc – contestà el company. - Llavors no coneixes el veritable sentiment. És molt lamentable que no hagi caliu en ton cor. Són, ells, els fills, qui ens fan conèixer la intensitat de nos sentiments. I així és de debò. És que hi ha tendresa al cor sens l’amor entre pares i fills? Àdhuc aquell que no sent afecte pels pares sí que n’haurà vers son fill si en té. És errat aquell que abandona el món i és sens lligams, menystenir els altres plens d’impediments, d’afalacs i cobejança. Si es posés en el cor d’aquells que menysté s’adonaria que per ses pares, son esposa i fills, a qui estima, oblidaria la vergonya i àdhuc per ells robaria. Més que capturar els lladres i punir les malvestats millor seria governar el món perquè ningú no patís gana ni fred. Quan l’home no té feina estable son cor no és estable (251). L’home si no té alternativa robarà (252). Si en un món sens govern la gent pateix en penúria els delictes no s’acabaran (253). És lamentable fer patir la gent, fer-los infringir la llei i punir-los per açò. Aleshores, com podríem afavorir la gent? Si els rics renunciessin a llurs luxes, tinguessin cura de la gent i fomentessin l’agricultura, aquells dessota se’n beneficiarien sens cap mena de dubte. El veritable lladre és aquell que delinqueix tot i haver el vestir i el menjar que li cal. - - - - - - - - 251 – (250 – 15) Referència a l’obra de Mengzi/Menci (孟子, 371-289 a.e.c. ). - - - 252 – (250 – 16) Referència a les Analectes (論語 – en xinès Lu Yu i Rongo en japonès) de Kongzi/Confuci (孔夫子, 551 – 479 a.e.c.). - - - 253 – (250 – 17) Referència a l’obra de Mengzi/Menci (孟子, 371-289 a.e.c. ). - - - o0o

徒然草 - 141 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -141- - - -

悲田院〔京都鴨川の西に在り、京中の病者孤兒を收容して施養する所〕の尭蓮上人〔茲に記してある外、傳不詳〕は、俗姓は三浦のなにがしとかや、雙なき〔ならびない〕武者なり。故郷の人の來りて物がたりすとて、「吾妻人こそいひつることは頼まるれ。都の人は言受け〔言承、承諾〕のみよくて、實なし。」といひしを、聖、「それはさこそ思すらめども、おのれは都に久しく住みて、馴れて見侍るに、人の心劣れりとは思ひ侍らず。なべて心やはらかに情あるゆゑに、人のいふほどの事、けやけく〔きつぱり、きはだち〕辭（いな）びがたく、よろづえ言ひはなたず、心弱くことうけしつ。僞（いつはり）せむとは思はねど、乏しくかなはぬ〔貧乏で深切心はあつても實行の出來ぬ〕人のみあれば、おのづから本意通らぬこと多かるべし。吾妻人は我がかたなれど、げには心の色なく、情おくれ、偏にすくよかなるものなれば、初めより否といひて止みぬ。賑ひ豐か〔富み足る〕なれば、人には頼まるゝぞかし。」とことわられ侍りしこそ、この聖、聲うちゆがみ〔言語が訛つて〕あら＼／しくて、聖教（しゃうげう）のこまやかなる理、いと辨へずもやと思ひしに、この一言の後、心憎くなりて、多かる中に、寺をも住持せらるゝは、かく和ぎたるところありて、その益もあるにこそと覺え侍りし。- - - Gyôren (249), un monjo virtuós del temple de Hiden-in (250), de nom seglar Miura no sé que més, era un soldat sens parió. Una vegada, arribà un home de sa mateixa contrada i tot parlant digué : - Un pot confiar en allò que un home de l’est diu. La gent de la capital tenen bones paraules, mes són de malfiar. El monjo virtuós replicà : - Entenc perquè dieu açò. Emperò, jo hi he viscut molt anys i sóc avesat a la gent, i no crec pas que llurs cors siguin inferiors als altres. Són gentils i és per llur caliu humà que els hi costa molt refusar clarament qualsevulla cosa que se’ls demani. Amb llurs caràcters febles consentiran amb tot. No pretenen enganyar, emperò, són pobres, no poden fer allò que voldrien i moltes vegades amb llur voluntat no n’hi ha prou. La gent de l’est, tot i que jo mateix en sóc, no són gens afectuosos ni amables. Són secs i diuen no des d’un bon començament. Llur prosperitat fa que la gent els hi tingui confiança. Açò explicà el monjo virtuós amb son accent local i veu rogallosa que feia dubtar que tingués prou enteniment per a les subtileses de la doctrina religiosa. Emperò, després d’escoltar-ho ho trobí admirable, i el fet d’ésser escollit abat del temple d’entre tants d’altres seria per sa gentilesa, i crec que açò era prou bo per a esdevenir-ne. - - - - - - - - - 249 – (247 – 01) No hi ha dades d’aquest religiós. 250 - (247 – 02) Aquest temple era al nord de Kyoto i tenia cura d’orfans i gent gran. - - - o0o