徒然草 - 142 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -142- - - -

心なしと見ゆる者も、よき一言はいふ者なり。ある荒夷〔東國邊の荒い田舍武士〕の恐ろしげなるが、傍（かたへ）〔傍の者〕にあひて、「御子はおはすや。」と問ひしに、「一人も持ち侍らず。」と答へしかば、「さては物のあはれ〔人情の機微〕は知り給はじ。情なき御心にぞものし〔こゝでは唯ありませうの意〕給ふらむと、いと恐ろし。子故にこそ、萬の哀れは思ひ知らるれ。」といひたりし、さもありぬべき事なり。恩愛（おんあい）の道ならでは、かゝるものの心に慈悲ありなむや。孝養（けうやう）の心なき者も、子持ちてこそ親の志は思ひ知るなれ。世をすてたる人のよろづにするすみ〔匹如身、人の一物をも手に持たぬを云ふ〕なるが、なべてほだし多かる人の、よろづに諂ひ、望み深きを見て、無下に思ひくたすは、僻事なり。その人の心になりて思へば、まことにかなしからむ〔いとほしい、最愛の〕親のため妻子（つまこ）のためには、恥をも忘れ、盜みをもしつべき事なり。されば盜人を縛（いまし）め、僻事をのみ罪せむよりは、世の人の飢ゑず寒からぬやうに、世をば行はまほしきなり。人恆の産なき時は恆の心なし〔孟子に「無2恆産1而有2恆心1者惟士爲レ能、若レ民則無2恆産1因無2恆心1」とある。恆産は日常の生業、生活す可き職業〕。人窮りて盜みす。世治らずして凍餒（とうだい）〔こゞえる事と饑うる事と〕の苦しみあらば、科（とが）のもの絶ゆべからず。人を苦しめ、法を犯さしめて、それを罪なはむこと、不便のわざなり。さていかゞして人を惠むべきとならば、上の奢り費すところを止め、民を撫で、農を勸めば、下に利あらむこと疑ひあるべからず。衣食世の常なる上に、ひがごとせむ人をぞ、まことの盜人とはいふべき。- - - Àdhuc una persona amb poca sensibilitat pot arribar a dir una paraula assenyada. Un feréstec soldat preguntà a un company : - Tens fills? - No, no en tinc – contestà el company. - Llavors no coneixes el veritable sentiment. És molt lamentable que no hagi caliu en ton cor. Són, ells, els fills, qui ens fan conèixer la intensitat de nos sentiments. I així és de debò. És que hi ha tendresa al cor sens l’amor entre pares i fills? Àdhuc aquell que no sent afecte pels pares sí que n’haurà vers son fill si en té. És errat aquell que abandona el món i és sens lligams, menystenir els altres plens d’impediments, d’afalacs i cobejança. Si es posés en el cor d’aquells que menysté s’adonaria que per ses pares, son esposa i fills, a qui estima, oblidaria la vergonya i àdhuc per ells robaria. Més que capturar els lladres i punir les malvestats millor seria governar el món perquè ningú no patís gana ni fred. Quan l’home no té feina estable son cor no és estable (251). L’home si no té alternativa robarà (252). Si en un món sens govern la gent pateix en penúria els delictes no s’acabaran (253). És lamentable fer patir la gent, fer-los infringir la llei i punir-los per açò. Aleshores, com podríem afavorir la gent? Si els rics renunciessin a llurs luxes, tinguessin cura de la gent i fomentessin l’agricultura, aquells dessota se’n beneficiarien sens cap mena de dubte. El veritable lladre és aquell que delinqueix tot i haver el vestir i el menjar que li cal. - - - - - - - - 251 – (250 – 15) Referència a l’obra de Mengzi/Menci (孟子, 371-289 a.e.c. ). - - - 252 – (250 – 16) Referència a les Analectes (論語 – en xinès Lu Yu i Rongo en japonès) de Kongzi/Confuci (孔夫子, 551 – 479 a.e.c.). - - - 253 – (250 – 17) Referència a l’obra de Mengzi/Menci (孟子, 371-289 a.e.c. ). - - - o0o