4 de juny de 2010


Ise Monogatari” (伊勢物語)

-20-

二十段

むかし、おとこ、大和にある女を見て、よばひてあひにけり。さて、ほど経て、宮仕へする人なりければ、帰りくる道に、三月ばかりに、かえでのもみぢのいとおもしろきを折りて、女のもとに道よりいひやる。

君がためたおれる枝は春ながらかくこそ秋のもみぢしにけれ

とてやりたりければ、返事は京に来着きてなん持てきたりける。

いつの間にうつろふ色のつきぬらん君が里には春なかるらし




Una vegada, un home que havia vist una dona a Yamato la festejà i en tingué relacions. Bé, poc temps després en el camí de tornada a palau on servia, era prop de la tercera lluna, trencà una esplèndida branca d'auró i l'envià a la dona amb un poema :

La branca que he romput per a vós, essent encara primavera, té tons de tardor. (1)

Puix que ho havia enviat vingué la resposta després d'arribar a la capital :

Tan prompte pot canviar el color? Sembla no haver primavera al teu vilatge. (2)


- - - - - -



(1)Poema d'Ariwara no Narihira. Gyôkuyowakashû (玉葉和歌集) no. 1606.
(2)Segons els comentaristes, la dona ha malentès el poema de Narihira. El fet d'utilitzar “tardor” (秋), que es pronuncia “aki”, fa que ella ho relacioni amb el verb “akiru” (厭きる) que significa “cansar-se d'alguna cosa, perdre interès, etc.”, per això la seva resposta. Tot el contrari de la intenció del poeta que vol expressar-li la seva estimació incondicional. “Tardor” no sembla doncs una bona elecció de Narihira perquè en la poesia de l'època era sinònim de “transitori, temporal, etc.”
o0o