19 de desembre de 2015


YAMATO MONOGATARI (大和物語) 105

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百五】

中興の近江のすけかむすめものゝけにわつらひてしやうさう大とくをけんしやにしけるほとに人とかくいひけりなをしもはたあ らさりけり忍ひてありへてのち人のものいひなともうたてあり猶よにへしとおもひいひてうせにけりくらまといふところにこもりていみしうおこなひをりさすか にいとこひしうおほえけり京をおもひやりつゝよろつの事いと哀におほえて行ひけりなく/\うちふしてかたはらを見れはふみなんみえけるなそのふみそとおも ひてとりてみれは此わかおもふ人のふみなりかけることは
墨染のくらまの山にいる人はたとる/\もかへりきなゝん
とかけりいとあやしくたれしてをこせつらむと思ひをりもてくへきたよりもおほえすいとあやしかりけれは又ひとりまとひきにけりかくて又山にいりにけりさてをこせたりける
からくして思ひ忘るゝ恋しさをうたて啼つる鴬の声
かへし
さても君忘けりかし鴬の啼おりのみや思ひ出へき
となんいへりける又しやうさうたいとく
我為につらき人をはをきなから何の罪なきよをや恨ん
ともいひけり此女はになくかしつきてみこたちかんたちめよはひ給へとみかとに奉らんとてあはせさりけれとこのこといてきにけれはおやもみすなりにけり

La filla de Nanaki, sotsgovernador d'Ômi, era posseïda per un mal esperit. Jôzô (187), el monjo de gran virtut, hi feia els exorcismes, i la gent féu córrer rumors que no eren pas sens fonament. Mentre aquesta relació furtiva continuà els rumors s'intensificaren i el monjo no desitjant viure així desaparegué. Es reclogué en un lloc dit Kurama on feia vida d'asceta. Això no obstant, es delia d'amor per ella. Pensava en la capital i n'anhelava el gaudi mentre seguia amb ses pràctiques ascètiques.
Tot plorant s'havia ajagut quan veié a son costat una lletra. Pensant de qui podria ésser l'agafà i veié que era d'aquella dona de ses pensaments. Hi havia escrit :

---Vestit de negre aquell que anà i és al mont Kurama i vagareja errant que revingui cap a mi. (188)

Ben estranyat pensà en qui li havia enviat la lletra. No entenia com li havia pogut arribar, era molt estrany, i perplex se'n tornà.
Després de tornà a la muntanya li envià :

---Amb tot mon esforç havia ja oblidat mes penes d'amor emperò tot em torna amb la veu del rossinyol. (189)

La resposta :

---Ja m'heu oblidat i si això és així és només el cant del rossinyol que us fa de mi la recordança. (190)

Jôzô, el gran virtuós, tornà a fer :

---Llevat d'aquella que la conducta vers mi ha estat cruel per què doncs haig de blasmar el món que no té culpa?

Els pares d'aquesta dona l'havien educat amb tota cura. Prínceps i nobles l'havien festejat, mes, ells la volien per a l'emperador, i tots havien estat rebutjats. Després d'aquest afer, emperò, hagueren de renunciar-hi.

- - - - - -
187 - Jôzô (浄蔵, ?-?), fill de Miyoshi Kiyotsura (三善 清行, 847-918). Veure la narració no. 62.
188 – Poema no. 233, llibre 12, Gosenwakashû (後撰和歌集). Aquest poema és també al Konjaku Monogatari (今昔物語集).
189 – 鶯の声 (uguisu no koe) significa aquí la lletra de la dona. Aquest poema és també al Konjaku Monogatari (今昔物語集).
190 – Aquest poema és també al Konjaku Monogatari (今昔物語集).

o0o