17 d’abril de 2021

堤中納言物語 -02- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

一 花櫻折る少將 日ざしあがるほどに起き給ひて、昨夜よべの所に(*昨晩泊まった女の許に)文書き給ふ。 「いみじう深う(*夜深く)侍りつるも、道理ことわりなるべき御おん氣色に出で侍りぬるは、辛さも如何ばかり。」 など、青き薄樣に柳につけて、 さらざりし古よりも青柳のいとゞぞ今朝はおもひみだるゝ さらざりし いにしへよりも あをやぎの いとどぞけさは おもひみだるる とて遣り給へり。 返り事めやすく見ゆ。 かけざりしかたにぞはひし絲なれば解くと見し間にまた亂れつゝ かけざりし かたにぞはひし いとなれば とくとみしまに またみだれつつ とあるを見給ふほどに、源中將・兵衞佐、小弓持たせておはしたり。 「昨夜よべは何所いづくに隱れ給へりしぞ。内裏に御おん遊びありて召ししかども、見つけ奉らでこそ。」 と宣へば、 「此所にこそ侍りしか。怪しかりけることかな。」 と宣ふ。花の木どもの咲き亂れたる、いと多く散るを見て、 飽かで散る花見る折はひたみちに あかでちる はなみるをりは ひたみちに とあれば、佐、 我が身に(*「我が身も」か。)かつはよわりにしかな わがみにかつは よわりにしかな とのたまふ。中將の君、 「さらば甲斐なくや。」 とて、 散る花を惜しみ留めても(*風葉集(1271)〔春下〕詞書「花のちるころ、人のまうできたりけるに」)君なくば誰にか見せむ宿の櫻を ちるはなを をしみとめても きみなくば たれにかみせむ やどのさくらを とのたまふ。戲たはぶれつゝ諸共に出づ。 Es llevà quan el sol era ben amunt i escriví una lletra al lloc on havia estat la nit passada : – Anar-me'n en la foscor de la nit fou allò que considerí adient, i que dolençós que fou! Açò posà en un paper finíssim color verdós al qual lligà un brot de salze i un poema : Sóc en confusió aquest matí com els fils del salze verdós molt més que no pas abans de fer-vos coneixença. La resposta d'ella fou convencional : Foren aquests fils inesperats cap a mi semblen deslligats emperò són com abans encara ben embullats. Mentre s'ho llegia, el capità Minamoto i l'adjunt a la comandància de la Guàrdia vingueren amb servidors que carregaven amb llurs arcs. -- On us amagàreu anit? Éreu convidat a palau, mes no us trobàrem. -- Era ací. És ben estrany que no em trobéssiu. I tot mirant com s'escampaven les nombroses fulles florides dels cirerers el capità féu : Cauen i cauen i tot mirant les fulles és endebades I l'adjunt : Si pogués canviar-m'hi marciria jo també. --No serviria de massa. - Digué el lloctinent, i féu (5) : Prou de complanta per les fulles caigudes si no hi fossin amb qui compartiria els cirerers de casa? I tot fent plasenteries sortiren plegats. - - - - - - 5 – (369 – 27) Tot i que el text indica que l’autor és el capità (Minamoto) és clar, segons el contingut del poema, que és del lloctinent, l’amo de la casa. o0o