徒然草 - 104 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -104- - - -

荒れたる宿の人目なきに、女の憚る事あるころにて、つれ＼〃／と籠り居たるを、ある人とぶらひ給はむとて、夕月夜のおぼつかなき程に、忍びて尋ねおはしたるに、犬のこと＼〃／しく〔仰山らしく〕咎むれば、げす女のいでて、「いづくよりぞ。」といふに、やがて案内せさせて入りたまひぬ。心ぼそげなるありさま、いかで過すらむと、いと心ぐるし。あやしき板敷に、しばし立ち給へるを、もてしづめたるけはひ〔物馴れしとやかなる樣子〕の若やかなるして、「こなたへ。」といふ人あれば、たてあけ所せげなる遣戸よりぞ入りたまひぬる。内のさまはいたくすさまじからず、心にくく、灯はかなたにほのかなれど、ものの綺羅など見えて、俄にしもあらぬにほひ〔今急に空薫などしたのでない香〕、いとなつかしう住みなしたり。「門よくさしてよ。雨もぞふる、御車は門の下に、御供（おんとも）の人は其處々々に。」といへば、「今宵ぞやすきいは寢べかめる〔ゆつくり熟睡が出來るであらう。ぬべくあるめる〕。」とうちさゝめくも、忍びたれど、ほどなければほの聞ゆ。さてこの程の事ども、こまやかに聞え給ふに、夜ぶかき鷄（とり）も鳴きぬ。來（こ）しかた行くすゑかけて、まめやかなる御物語に、この度は鷄も花やかなる聲にうちしきれば〔頻りに啼けば〕、明け離るゝにやと聞きたまへど、夜深く急ぐべきところのさまにもあらねば、すこしたゆみ給へる〔ぐづぐづして居られる〕に、隙（ひま）白く〔戸の隙に夜の明けた色が白く〕なれば、忘れ難きことなどいひて、立ち出でたまふに、梢も庭もめづらしく青みわたりたる卯月ばかりのあけぼの、艷にをかしかりしをおぼし出でて、桂の木の大きなるがかくるゝまで、今も見おくり給ふとぞ。 - - - Un home pensà en anar a veure una dona que vivia reclosa, apartada del món, en una casa arrossinada que ningú no visitava. Hi anà en secret una nit a la llum primerenca de la lluna. Quan els gossos de la casa bordaren sortí una serventa i preguntà qui hi havia. El féu passar de seguida i l’home entrà. L’entristí veure allò tant rònec i es preguntà com s’hi podia viure aquella manera. Restà una estona sobre el malgirbat fustam del terra fins que algú amb una veu suau i jovenívola li digué : - Per ací. Passà per una porta corredissa que costava d’obrir. L’interior de la cambra no era pas tan ombriu, tot i que un llum il·luminava tènuement l’estança. Es podia percebre la qualitat de l’endreç i l’encens no l’havien encès expressament per a la visita, tot feia un lloc molt agradable de viure-hi. - Tanqueu bé les portes. Poseu el carruatge sota els ràfecs que pot ploure, i que la seva gent descansi en algun lloc. Digué una veu i algú murmurejà : - Aquesta nit dormirem plàcidament. Tot i que la dona parlà amb veu molt baixa perquè ningú no la sentís el lloc era tan petit que ell se n’adonà del què deia. Passaren la nit parlant en detall de tot allò que havia succeït darrerament fins que cantà el gall. Parlaren de cor de coses del passat i del futur. Després d’una estona el cant del gall fou més porfidiós i es preguntaren si s’encetava el jorn. El lloc no semblava pas un d’aquells en què un n’hagi de fugir a corre-cuita en fosca nit. L’home hi restà una mica més quan la claror s’escolà per les escletxes de la porta. S’aixecà tot dient que no oblidaria pas aquella nit. Era un matí de la quarta lluna quan les capçades dels arbres i el jardí verdejaven esplendorosos. L’home recorda encara l’encant i la bellesa d’aquells moments i quan passa prop de la casa es gira per a contemplar el gran arbre “katsura” (177) fins que desapareix de la vista. - - - - - - - - - 177 – (177 – 00) Arbre Katsura (桂) : Cercidiphyllum japonicum.- - - o0o

徒然草 - 103 . . . Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -103- - - -

大覺寺（だいかくじ）殿にて、近習の人ども、謎々をつくりて解かれけるところへ、醫師（くすし）忠守（＊丹波忠守）參りたりけるに、侍從大納言公明（きんあき）卿、「我が朝のものとも見えぬ忠守かな。」となぞ＼／にせられたりけるを、唐瓶子と解きて笑ひあはれければ、腹立ちてまかでにけり。 - - - Una vegada que els senescals de l’emperador retirat (173) jugaven a fer endevinalles al palau de Daigakuji arribà el metge Tadamori (174). El camarlenc i conseller d’estat Kin’akira (175) proposà una endevinalla : - Una cosa que com Tadamori no sembla japonesa. Algú contestà : - Un gerro xinés. (176) Tothom esclafí de riure i Tadamori marxà molt enfadat. - - - - - - - - - 173 – (174 – 01) Emperador Go-Uda (後宇多天皇,1267-1324) 174 - /174 – 04) Tanba Tadamori (丹波 忠守, 1270?-1344). També era poeta i va fer glosses sobre el Genji Monogatari (源氏物語). Era d’ascendència xinesa. 175 – (174 – 05) Sanjô Kin’akira (三条公明, 1281-1336). 176 – (174 – 07) Karaishi (唐医師) és, de fet, “metge xinès”. Es tracta d’un enrevessat joc de paraules basat en la pronunciació d’uns gerros fets a la província d’Ise, lloc de naixement de Tadamori i el clan dels Taira, i amb el sufix “kara” (Xina) en relació a l’ascendència xinesa d’un altre Tadamori. El significat de la broma és : Kara heiji (唐瓶子) gerro xinès. o0o

徒然草 - 102 . . . Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -102- - - -

尹（いんの）大納言光忠入道〔源光忠、尹は彈正臺長官〕、追儺の上卿（しゃうけい）を務められけるに、洞院右大臣殿〔藤原實泰、公守の子〕に次第を申し請けられければ、「又五郎をのこを師とするより外の才覺候はじ。」とぞ宣ひける。かの又五郎は老いたる衞士の、よく公事に馴れたる者にてぞありける。近衞殿（＊未詳）著陣したまひける時、膝突〔敷物、小半疊のうすべり〕をわすれて、外記をめされければ、火たきて候ひけるが、「まづ膝突をめさるべくや候らむ。」と、忍びやかにつぶやきける、いとをかしかりけり。 - - - Una vegada, quan el conseller i cap de l’oficina de censura Mitsutada (169) oficiava la cerimònia d’expulsió dels dimonis (170) demanà al primer ministre Tôin (171) en quin ordre s’havia de seguir la cerimònia. El primer ministre li contestà : - No trobareu millor mestre que Matagorô. Aquest Matagorô era un antic guarda imperial molt entès en usatges de la cort. Quan En Konoe (172) ocupà sa plaça per a la cerimònia, que havia oblidat son estoreta i cridava son secretari, Matagorô, que atenia el foc, li xiuxiuejà furtivament : - Primer de tot, potser podríeu demanar l’estoreta. Molt divertit. - - - - - - - - - 169 – (172 – 01) Minamoto no Mitsutada (源光忠, 1284-1331). - - - 170 – (172 – 02) Tsuina (追儺) : exorcisme per foragitar dimonis que es celebrava a finals de la dotzena lluna. - - - 171 – (172- 04) Tôin Kinkata (洞院公賢, 1291-1360). - - - 172 – (172 – 10) Konoe Tsunetada (近衛 経忠?, 1302 – 1352). - - - o0o

徒然草 - 101 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -101- -

- - ある人、任大臣の節會の内辨〔節會の時、承明門内の諸事を掌る役〕を勤められけるに、内記〔中務省の官吏、詔敕を作り禁中の記事などを録す（＊る）役〕のもちたる宣命〔任大臣の辭令をかいたみことのり〕を取らず堂上してせられにけり。きはまりなき失禮（しちらい）なれども、たちかへり取るべきにもあらず、思ひ煩はれけるに、六位の外記〔太政官の官大小公事の詔書奏文を案じ局中に記録する役〕康綱〔中原康綱〕、衣被の女房をかたらひて、かの宣命をもたせて、しのびやかに奉らせけり。いみじかりけり。 - - - Un home que presidia les cerimònies d’investidura de ministres ascendí a son setial, emperò, sens prendre la proclamació imperial dels cancellers. Açò era una extrema falta de protocol, mes no podia tornar enrere. Mentre tot amoïnat pensava què podia fer, Yasutsusa (168), secretari del sisè grau del primer ministre, lliurà el document a una dama que vestia una mena de casaca perquè li ho portés en secret. Quelcom admirable. - - - - - - - - - 168 – (171 – 06) Nakahara no Yasutsuna (中原康綱, 1290-1339). - - . o0o