11 de juny de 2010



野ざらし紀行

芭蕉松尾
-1-

千里に旅立て路糧をつゝまず、三更月下無何入といひけん、むかしの人の杖にすがりて、貞享甲子秋八月、江上の破屋をいづる程、風の声そゞろさむげなり。
 野ざらしをこゝろに風のしむ身かな
 秋十とせ却て江戸を指ス古郷
関こえる日は、雨降て山みな雲にかくれけり。
 霧時雨不二を見ぬ日ぞおもしろき
何がしチリと云けるは、此たび道のたすけとなりて、万いたはり心をつくし侍る。常に莫逆のまじはり深く、朋友に信有哉此人。
 深川や芭蕉を不二にあづけゆく チリ
不尽川のほとりをゆくに、三ばかりなる捨子のあはれげに泣あり。此川の早瀬にかけて、浮世の波をしのぐにたえず、露ばかりの命まつ間と捨置けん、小萩がも との秋の風、こよひやちるらん、あすやしほれんと、袂よりくひ物なげて通るに、
 猿を聞人捨子に秋の風いかに
いかにぞや、汝父に憎まれたるか、母にうとまれたるか、父は汝を憎むにあらじ、母は汝をうとむにあらじ、只これ天にして、汝が性のつたなきをなけ。
大井川をこえる日は、終日雨ふりければ、
 秋の日の雨江戸にゆび折ん大井川 チリ
   眼前(一本「馬上の吟」とあり。)
 道の辺の木槿は馬に喰れけり
廿日あまりの月のかすかに見えて、山の根際いとくらきに、馬上に鞭をたれて、数里いまだ鶏鳴ならず。杜牧が早行の残夢、小夜の中山に至て忽驚く。
 馬に寝て残夢月遠し茶の煙





CRÒNICA D'UNS OSSOS ESBLANQUEÏTS AL CAMP

Bashô Matsuo



Comencí el meu viatge de mil llegües, no em calien provisions, amb el bordó d'un home d'antany que diuen entra en èxtasi sota la lluna de la mitjanit. La tardor de la vuitena lluna, primer any de Jôkyô (1), deixí ma rònega estança a la vora del riu, bufava un vent vagament fred.

--Els ossos esblanqueïts en ment, el vent clivella ma còrpora.

--Deu tardors, emperò, de fet tinc Edo com ma casa pairal.

El jorn que creuí la barrera (2) plovia i totes les muntanyes eren celades pels núvols.

--Boirina i plugim, jorn sense veure el Fuji, n'és entretingut.



Una persona de nom Chiri (3) m'acompanyà aquesta vegada i m'oferí serveis de tota mena. D'amistat sempre ferma i devota. Un veritable amic.

--Deixo Fukugawa i l'arbre Bashô a la custòdia del Fuji. (Chiri)

Passí prop del riu Fuji i un infant abandonat d'uns tres anyets plorava amb desfici.
Incapaç d'endurar els embats del món efímer en aquest riu d'aigües rabents. Abandonat esperant una existència breu com la rosada, trèvol al vent de la tardor,
caurà al vespre? marcit al matí? Li deixí de mes mànigues un mos i diguí tot passant :

--Gent que escolteu els micos, què d'aquest nen abandonat, vent de tgardor. (4)

Què és això? Fores malvolgut pel pare, desatès per la mare? Ton pare no et tingué malvolença, la mare no et desatenguí. Això és obra del cel, i tu només pots plànyer ton infortuni.



El jorn que passàrem el riu Ôi plogué del matí al vespre,

--Pluja d'un jorn de tardor, a Edo són comptant amb els dits sobre el riu Ôi. (Chiri) (5).


Davant dels ulls (A cavall) (6)

--A la vora del camí un hibisc és devorat pel cavall.


La lluna minvant llueix boirosa, al peu de la muntanya és molt fosc, el fuet penja del cavall, i així hem fet molt de camí abans del cant del gall.

Somnolent com “Partença al matí” (7) de Du Mu despertí de sobte a l'arribar a Sayo no Nakayama.


--Dormint a cavall, restes de somni, lluna distant, fum de te.

- - - - - -

(1)Jôkyô (貞享) : any 1684.
(2) 関 (seki) es refereix aquí als burots de Hakone (箱根).
(3) Chiri (チリ) aquí apareix sempre en “katakana”. Es tracta de Chiri Naemura (千野苗村, 1648-1716) , deixeble de Bashô.
(4)El “haiku” (“hokku” en temps de Bashô) és un poema en disset síl.labes (5-7-5). En aquesta obra n'hi ha uns quants que en tenen més. Així doncs, els assenyalaré. Aquest en té 19 de síl·labes A partir d'ara : Haiku irregular...
(5)Haiku irregular de 20 síl·labes.
(6)Altres versions del text porten 馬上の吟 (Poema a cavall) en lloc de 眼前.
(7)Aquí es fa referència a un poema del poeta xinès Du Mu (杜牧, 803-852), Toboku en japonès.


o0o o0o