21 d’agost de 2010


Ise Monogatari” (伊勢物語)


- 45 -

四十五段

むかし、おとこ有けり。人のむすめのかしづく、いかでこのおとこに物いはむと思けり。うち出でむことかたくやありけむ、物病みになりて死ぬべき時に、「かくこそ思しか」といひけるを、親聞きつけて、泣く泣く告げたりければ、まどひ来たりけれど、死にければ、つれづれとこもりをりけり。時は六月のつごもり、いと暑きころをひに、夜ゐは遊びをりて、夜ふけて、やゝ涼しき風吹きけり。蛍たかく飛びあがる。このおとこ、見臥せりて、

ゆく蛍雲のうへまで去ぬべくは秋風ふくと雁に告げこせ

暮れがたき夏の日ぐらしながむればそのこととなく物ぞ悲しき





Fou una vegada un home. Una noia a qui els pares havien pujat amb molta cura pensà en expressar d'alguna manera els seus sentiments vers un home. Era, emperò, una tasca difícil insinuar-ho. La noia emmalaltí i al caire de la mort digué (1): “He estimat, de veres”. Això ho sentiren els pares i plorosos li ho digueren a aquell home, que tot trasbalsat hi anà, emperò, la noia ja era morta, i ell es tancà a casa, consirós.
Fou cap a finals de la sisena lluna. El temps era xafogós i mentre feia per distreure's (2) al vespre es féu fosca nit i tot seguit bufà un vent glaçat. Les llumenetes s'enlairaren. L'home, estirat, les contemplà :

Llumenetes, si aneu fins dalt dels núvols, digueu als ànecs salvatges que bufa el vent de la tardor. (3) (4)

Pensarós en l'interminable jorn d'estiu sóc afligit sens saber perquè. (5) (6)


- - - - - -

(1) Segons els comentaristes podria ser que això ho digués a la seva dida.
(2) Aquí s'interpreta que l'home consolava l'esperit de la morta amb música.
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 252.
(4) 雁 (kari) : ànecs salvatges (també pot ser en singular) significa aquí l'esperit de la noia. Els ànecs emigraven la primavera i tornaven per la tardor, així doncs, el poeta comunica a la noia que ja pot tornar.
(5) Poema d'Ariwara no Narihira. Shokukokinshû (続古今和歌集) no. 27.
(6) こととなく(何ということなし) “koto to naku” : inexplicable, sense saber perquè, etc.”, es refereix a que, de fet, ell no li és res a la noia.



o0o