7 de gener de 2012


雨月物語
Ugetsu Monogatari
CONTES DE PLUJA I LLUNA 01

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


CONTES DE PLUJA I LLUNA


羅子撰水滸。而三世生唖児。紫媛著源語。而一旦堕悪趣者。蓋為業所偪耳。然而観其文。各々奮奇態。揜哢逼真。低昂宛転。令読者心気洞越也。可見鑑事実于千 古焉。余適有鼓腹之閑話。衝口吐出。雉雊竜戦。自以為杜撰。則摘読之者。固当不謂信也。豈可求醜脣平鼻之報哉。明和戊子晩春。雨霽月朦朧之夜。窓下編成。 以畀梓氏。題曰雨月物語。云。剪枝畸人書。

巻之一
白峯
あふ坂の関守にゆるされてより。秋こし山の黄葉見過しがたく。濱千鳥の跡ふみつくる鳴海がた。不盡の高嶺の煙。浮嶋がはら。清見が関。大礒小いその 浦々。むらさき艶ふ武藏野の原塩竈の和たる朝げしき。象潟の蜑が苫や。佐野の舟梁。木曽の桟橋。心のとゞまらぬかたぞなきに。猶西の國の哥枕見まほしと て。仁安三年の秋は。葭がちる難波を經て。須磨明石の浦ふく風を身にしめつも。行々讃岐の真尾坂の林といふにしばらくつゑを植む。草枕はるけき旅路の勞に もあらで。観念修業の便せし庵なりけり。


PRÒLEG
El mestre Lou (1) composà “Vora l'aigua” (2) i durant tres generacions infantà fills sord-muts, Na Murasaki (3) escriví el Genji i fou, de sobte, enviada a l'avern, i foren punits per llurs fets. Nogensmenys, considereu llurs escrits, tots d'una vigoria insòlita que expressa la veracitat de l'existència humana, la bellesa del to exalta els sentiments de qui ho llegeix, i davant dels ulls s'emmiralla la realitat dels anys passats. Casualment, eixiren de mes llavis unes intranscendents tafaneries : el faisà cridà i el drac lluità (4). Jo mateix les considero unes bajanades; així doncs, qui hi doni una ullada, des del principi no s'ho ha de creure gens. No desitjo pas ésser punit amb llavis de llebre i nas aixafat! L'any cinquè de l'era de Meiwa (5), a finals de primavera, cap a l'hora del Rat (6), quan deixà de ploure i la lluna brillava emboirada, prop de la finestra, ho composí i ho lliurí a l'editor, amb el títol de “Contes de pluja i lluna”.
Senshi Kijin L'esguerrat de dits contrafets (7)

SHIRAMIDE
Amb el permís per passar la barrera d'Ôsaka és difícil de no apercebre els aurons de la muntanya a la tardor, la badia de Narumi on hi ha les petges dels estornells a la platja, la fumera de l'alt cim del Fuji, la plana d'Ukishima, la barrera de Kiyomi i les cales d'Ôiso i de Koiso, l'herba porpra que envernissa les garrigues de Musashino, l'encalmat paratge de la matinada a Shiogama, les cabanes de jonc dels pescadors de Kisagata, el pont de barques de Sano, el pont penjat de Kiso...... tot allò l'havia impressionat, emperò, més desitjós encara de veure les contrades de l'oest cantades pels poetes (8), la tardor de l'any tres de Nin'an (9), passà Naniwa de les canyes caigudes, patí les ventades de les cales de Suma i Akashi, i caminà i caminà, i als boscos de Miozaka, a Sanuki, per un temps hi plantà son bastó. No fou pas pels fatics d'un llarg viatge amb coixins d'herba, sinó perquè hi havia una ermita per a meditar i l'ascetisme.
- - - - - -
01 - Luo Guanzhong (羅貫中, 1330 ? -1400), també Luo Ben i també anomenat Huhai Sanren (湖海散人), que significa : El desvagat dels llacs i les mars.
02 - L'obra esmentada és “Vora l'aigua” (水滸傳 Shuǐhǔ Zhuàn) . També s'ha traduït com “Història dels aiguamolls”.
Normalment en la seva autoria també s'indica el nom de Shi Nai'an (施耐庵, 1296? - 1372). Pràcticament no se'n sap res d'ambdós personatges i algunes fonts precisen que, de fet, van ser-ne l'editor i el compilador respectivament.
03 - Murasaki Shikibu (紫式部; 973 ?–1014/1025), l'autora del Genji Monogatari (源氏物語).
Aquesta llegenda sobre el seu “pecat” per haver escrit aquest llibre és a l'Ima Monogatari (今物語), una col.lecció d'anècdotes budistes i narracions del segle XIII. Podria ser obra de Fujiwara no Nobuzane (藤原信実, 1175 ? - 1266), però no hi ha massa dades que ho confirmin.
També hi ha un Nô (能): el Genji Kuyô (源氏供養), text del segle XV, que recull la condemna de l'Ima Monogatari, però al final de l'obra Murasaki resulta ser la deessa Kannon, la deïtat budista de la compassió, que aparegué en aquest món per escriure el Genji Monogatari.
04 – Referència al Shu Jing / Shu Ching (書經) : El Clàssic de la Història, obra xinesa del segle VII aC. Malgrat el seu títol no es tracta d'un llibre de història. És un recull de documents sobre la història xinesa i llegendes des de l'any 2357 fins al 631 aC, però molts de textos són espuris i de dates molt posteriors.
Mateixa referència a l'I Ching / Yi Jing (易經) : El Llibre dels Canvis. Un dels grans clàssics xinesos. Obra d'entre els segles IV i III aC.
05 - Any 1768
06 - Hora del Rat : de 23 a 01.
07- Un pseudònim d'Ueda. Degut a la verola que va patir als cinc anys el dit del mig de la mà dreta se li va deformar I li va quedar arronsat com el dit petit.

08 – Itinerari i paisatges esmentats en el “Senjûshô” (撰集抄). Recull de narracions del segle XIII. Obra anònima, però havia estat atribuïda a Saigyô (西行, 1118-1190).

09 – Nin'an/Ninnan (仁安) : any 1168.

o0o

2 comentaris:

Dora ha dit...

¡Albricias, Jorge! Todo apunta a que ya tengas acabada la traducción de los cuentos de Ueda Akinari que te venía ocupando. Será un placer poder tener acceso a esos cuentos, y además en el magnífico catalán que tú utilizas.
¿Has podido encontrar muchos "ukiyo-es"?
Besos de Dora.

Jordi Escurriola ha dit...

Gracias, Dora. Hay ubiyo-es, aunque no siempre el texto lo facilita, pero he procurado que tengan cierta relación, a veces muy lejana........
Besos
J.