24 de juny de 2017

落窪物語 -38-

Ochikubo Monogatari


– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 中納言殿の北の方、中将殿のおりぬさきにとて、皆あゆびのぼるに、これはた、いと儀式ことに、そよそよ、はらはらと沓すりて、帯刀、先に立ちて、道なる人々払ふ。車の人々騒ぎ立ちあゆめば、道をふたぎて、さらにやたねば、はしたなくて、しばしかい郡れて立ちたるを見て、「後生ひなる御物語詣でなめりや。常に先立ちたまはんとのみ思いためれども、遅れたまふは」とのみ笑へば、誰も誰もいとねたしと思ふ。とみにもえ歩み寄らず、からうじて局に歩み行きぬ。法師童子一人ありけるは、かの局あるじのおはすると思ひて、出でて往ぬ。皆入りたまひて、中将、帯刀を呼びて、「かの人人笑はせよ」と、ささめきたまふをも知らで、わが局と頼みて、来て、入らむとするに、「あらはなり。中将殿おはします」と言ふに、あきれて立てれば、人々笑ふ。「いとあやしや。やしかに案内せさせてこそ、おりさせたまはましか」。「かくうはの空に御局あるまじかめるものを。いといとほしきわざかな」。「仁王堂の行ひをせさせたまへ。それに、所は広かなる」と、そら知らずして、帯刀は、われと知られむは、いとほしく、若うはやれる者をはやして、言はせて、笑ふに、はしたなきこと限りなし。帰らむにも、はしたに、わびしといふは、おろかなり。しばし立てるに、人騒がしく、突い倒しつべく、歩きつがへば、わびしく歩み帰る心ちも、ただ思ひやるべし。いきほひまさりたらば、いさかひ返しても往ぬべし。いとせむ方なし。足をそらに踏みて、車に帰り乗りて、ねたういみじう思ふこと限りなし。「なほ、ただに思はむ人、かくはせじ。おとどをや、悪しう思うたまふらむ。いかなることに当りたまふらむ」と集まりて嘆く中に、四の君、面白の駒言はれて、いといみじと思ふ。
 大徳呼びて、「かうかうして取られぬ。いみじき恥にこそあれ。また局ありぬべしや」と言へば、大徳「さらに今は、いづこのかあらむ。入り居たるをだに、殿ばらの君達は、おし居させたまふに、遅くおりさせたまへるが、まして悪しきなり。いかがせむ。御車ながら明させたまふべきなり。よろしき人ならばこそ、もしやと言ひはべたらめ、ただ今の一の者、太政大臣も、この君にあへば、音もせぬ君ぞや。御妹、限りなく時めきたまふを持たまへり。わが御覚えばかりと思すらむ人、うちあふべくもあらず」など言ひて往ぬれば、かひなし。おりなむと思ひて、六人まで乗りたりければ、いと狭くて、身じろきもせず、苦しきこと、落窪の部屋に籠りたまへりしにも、まさるべし。
 からうじて明けぬ。「あいぎやうなしの出でぬさきに、疾く帰りなむ」と、急ぎたまへど、御車の輪結ふほどに、中将殿は御車に乗りたまひぬ。例の便はかめれば、中納言殿の御車おくれむとて立てれば、中将殿、後にも思ひあはせよ、むげにしるしなくは、かひなし、とや思ひけむ。小舎人童を呼びて、「かの車の口に寄りて、『懲りぬや』と言ひて来」と宣ひて、ただ寄りに寄りて、かく言へば、「誰が宣ふぞ」と言ふ。ただ「かの御車より」と言ふに、「さればよ。なほ思ふことありてするにこそありけれ」と、ささめき、あやしがりて、北の方の、「まだし」と言ひ出だしたりければ、童「かくなむ」と申せば、「さがな者、ねたういらへたなり。かくておはすとも知らじかし」と笑ひたまひて、「まだ死にせぬ御身なれば、またも見たまはむ」と言はせたれば、北の方、「いらへなせそ。めざまし」と制せられて、せさせねば、帰りたまひぬ。
 女君「いと心憂く。けしからずはおはせしと、おとど後に聞きたまはむこともあり。かくな宣ひそ」と制したまひけれど、「これには、おとどやは乗りたまへる」と宣へば、「君達おはすれば、同じこと」と宣ふを、「今うち返し仕うまつらむに、御心はゆきなむ。思ひおきしことたがへじ」と宣ふ。



Mentre la Kita no Kata del Chûnagon i ses filles s'apressaven per a arribar a la cambra abans que el Chûjô baixés del carruatge ell i sa gent entraven cerimoniosament amb fregadissa de vestits i cruiximent de sabates. Tachihaki els precedia bandejant la gent del mig. La gent del Chûnagon s'hagué d'aturar enutjada i apartar-se mentre veien com els altres avançaven. Els servents del Chûjô digueren tot rient :

– Encara sou al darrera, no? Per molt que feu per a estar al davant sempre feu tard.

Es sentiren humiliades sens poder continuar amb prestesa i trigaren a arribar a la cambra reservada. Allà s'hi havia deixat un novici el qual a l'arribar el Chûjô i sa gent pensà que eren ells els estadants i se n'anà. Quan entraren el Chûjô cridà Tachihaki i li digué en veu baixa perquè no el sentissin :

– Ens hem de riure d'ells!

Quan la gent del Chûnagon arribà i eren a punt d'entrar a la cambra un home els digué :

– Quines maneres! El Chûjô és ací.

Restaren estupefactes, i tothom rigué.

– Quina pena! Que no heu reservat abans de baixar del carruatge i confirmat? No es té una cambra així de fàcil. Em sap molt de greu. Proveu a la sala Niô, és molt espaiosa.

Tachihaki amb cara de no saber res i per a no ésser reconegut havia enviat a aquell jove desvergonyit. La indignació de la Kita no Kata al veure que es befaven d'elles fou total.

No podien tornar-se'n ara sens acabar el pelegrinatge, seria humiliant. Restaren allà una estona emperò amb el tràfec de gent amunt i avall no podien continuar allà, i abatudes caminaren cap al carruatge. Imaginable llur estat d'ànim. Si tinguessin més homes els s'hi haurien enfrontat, emperò, no tenien prou puixança. S'apressaren a tornar i pujar al carruatge. No es pot explicar llur humiliació.

– Ningú no es comportaria així només per un greuge. Segurament li tindrà malicia al Chûnagon. Què haurà passat per a fer açò?

Es planyeren totes juntes, i la quarta dama es sentí molt vexada perquè s'havia esmentat “Cavall-cara-blanca”.

Feren cridar a l'abat del temple i li ho explicaren tot.

– És una vergonya! Que teniu una altra cambra?
– Enlloc no en trobaria ara mateix. Altra gent de la cort ja ha n'ha pres possessió a la força. És una pena que no arribéssiu abans. No hi ha res a fer, haureu de passar la nit al carruatge. Si no es tractés d'algú tan influent li podria parlar, emperò, aquesta persona és ara la més important, ni el mateix primer ministre obre la boca davant seu. Sa germana petita és la favorita de l'emperador. Té la confiança absoluta de l'emperador, ningú no s'hi pot oposar.

Després d'açò l'abat marxà, no s'hi podia fer altrament, era debades. Pensaren en baixar del carruatge, eres sis persona i eren molt estretes allà dintre, no podien ni bellugar-se. Llur sofriment era encara pitjor que el d'Ochikubo reclosa en aquella cambra.

L'alba arribà per fi. La Kita no Kata féu per a sortir abans que el malagradós Chûjô, i mentre s'acuitaven per a tornar, com s'havia de relligar la roda, el Chûjô sortí i tots pujaren als carruatges. Per a evitar situacions com les que havien patit abans el carruatge del Chûnagon es posà al darrera del Chûjô, el qual, amb la intenció de punir la Kita no Kata i que en tingués recordança, féu cridar un patge.

– Apropa't a la roda d'aquell carruatge i digués “ N'heu tingut prou?”.

El patge s'hi atansà i ho digué. La Kita no Kata li preguntà qui li havia dit de fer-ho.

– D'aquell carruatge.

- M'ho temia. Ho fa amb tota la intenció.

Digué la Kita no Kata en veu baixa tota estranyada, i replicà :

– No encara!

Quan el patge li ho digué al Chûjô aquest digué a Ochikubo amb un somrís:

– Un ésser maligne, una resposta de malvolença. No sap que ets ací.

I féu dir a la Kita no Kata que mentre no fou morta n'hauria encara més.

Les filles d'ella li demanaren què no li contestés, que era molt desagradós, i com no hi hagué resposta marxaren.

Ochikubo digué :

– Em desplau açò, no és adient perquè després li ho explicaran al Chûnagon. No les tracteu així.
– Que hi era el Chûnagon al carrutage?
– No, mes hi eren ses filles, és com si hi fos ell mateix.
– Ja hi haurà temps per a disculpar-se, ho sento, no canviaré ma decisió.

o0o