16 de desembre de 2017

落窪物語 -43-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





物見てぬれば、御車寄せて帰りたまふ。
 中将の君、やがて二条にと思せど、北の方「騒がしうて、思ふこと聞えずなりぬ。いざ給へ。一ニ日も心のどかに語らひきこえむ。中将の物騒がしきやうに聞ゆるは、なぞ。おのが聞えむことに従ひたまへ。中将は、いと憎き心ある人ぞ。な思ひたまひそ」とて、笑ひたまひて、ゐたまへり。
 御車寄せたれば、口には宮、中の君、後には嫁の君とわれと乗りたまふ。次々に皆乗りたまひて、中将殿、皆乗りて、引き続きて大将殿におはしぬ。寝殿の西の方を、にはかにしつらひて、おろしたてまつりたまひつ。御達の居所には、中将の住みたまひし西の対のつまをしたり。いみじくいたはりたまふ。大将殿も、いみじく思ふ子の御ゆかりなれば、御達に至るまで、いたはり騒ぎたまふ。四五日おはして、「いと悩ましきほど過して、のどやかに参らむ」とて帰りたまひぬ。まして、対面したまひて後は、あはれなる者に思ひきこえたまへり。
 かく、たとしへなく思ひかしづききこえたまふ。君の御心を今はと見たまひてければ、中将の君に聞えたまふ、「今は、いかで殿に知られたてまつらむ。老いたまへれば、夜中、暁のことも知らぬを、見たてまつらでや止みなむと、心ぼそくなむ」、中将殿も「さ、思すべけれど、なほ、しばし念じて、な知られたてまつりたまひそ。知られて後は、いとほしくて、え北の方懲ぜじ。今少し懲ぜむと思ふ心あり。また、まろも今少し人々しくなりて。中納言は、よにとみに死にたまはじ」とのみ、言ひ渡りたまふに、つつみてのみ過ぐしたまふに、なかなくて年返りて、正月十三日、いと平らかに男子生みたまへれば、いとうれしと思して、若き人の限りして、うしろめたしとて、男君の御乳母仰へたまひて、「上などのしたまひけむやうに、よろづ仕うまつれ」とて、あづけたてまつりたまふ。御湯殿などしゐたり。女君のうちとけたまへるを見て、むべなりけり、君のあだわざをしたまはぬは、と思ふ。
 御産養、われもとしたまへれど、くはしく書かず。思ひやるべし。ただ銀をのみ、よろづにしたりける。遊びののしる。
 かくめでたきままに、衛門、いかで北の方に知らせばやと思ふ。御乳母は、少納言、子生みあはせたりければ、せさせたまふ。これを、うつくしがり、かしづきものにしたまふ。


Quan acabà la desfilada els carruatges s'aproparen a la llotja per a la tornada. El Chûjô volia anar tot seguit a Nijô, mes sa mare digué :

– Amb aquest enrenou no he pogut dir allò que volia. Resteu amb nosaltres un parell de jorns, així podrem conversar a tot plaer. Per què estàs tan frisós? Complau-me. El Chûjô té un caràcter ben difícil. No l'estimeu tant!

I somrigué a Ochikubo.
El carruatge era prest. La segona filla es plaçà a l'entrada i Ochikubo i la mare del Chûjô pujaren al darrere. Quan l'altra gent fou als carruatges amb el Chûjô tothom tornà a la residència del Taishô.

S'arranjà immediatament l'ala occidental per al Chûjô i Ochikubo. Les dames de companyia foren plaçades al fons de la mateixa ala prop de les cambres habituals del Chûjô. Ochikubo fou tractada amb tota consideració com si fos l'esposa del fill del Taishô que li mostrà molta gentilesa, fins i tot a ses dames de companyia.

Després de quatre o cinc jorns Ochikubo digué de tornar-se'n, i que els hi faria una visita després del naixement de la criatura. No cal esmentar que després d'aquella visita Ochikubo fou més estimada. El Chûjô li tingué tot esguard i ara ella era ja certa de son ferm amor.

– Voldria fer saber a mon pare on sóc. Es fa gran i no se sap mai què li pot passar qualsevol nit. M'angoixa pensar que potser no el veuré més.
– Sí, jo també ho penso, emperò, tingués una mica de paciència i no diguis res. Si li ho féssim saber ara seria una pena perquè no podria punir la Kita no Kata. Vull punir-la una mica més. Encara tinc poc rang i ton pare no es morirà pas immediatament.

I continuaren portant una existència reservada, i així s'arribà a l'any nou.
El tretzè jorn de la primera lluna Ochikubo parí un noi sens cap complicació. El Chûjô n'era feliç i frisós alhora perquè les dames eren joves, i féu cridar la que havia estat sa dida :

– Féu tot el que calgui, com féreu per a ma mare - I li confià Ochikubo.

El nadó rebé son primer bany. La dida veié ara Ochikubo amb més calma i entengué doncs que el Chûjô no era pas un home voluble. No cal descriure els regals de la família, competint entre ells per el millor obsequi, celebrant el naixement del nou nat (59), i feren gran festa. En mig de tanta joia Emon pensà en com li agradaria fer-li-ho saber a son antiga Kita no Kata.

La dida del nadó fou Shônagon que tot just havia tingut també un infant; així, el nadó fou atès amb tota cura.

- - - - - -

59 – Les celebracions es feien els vespres del 3r., 5è., 7è. I 9è. dies.

o0o