26 de juny de 2021

堤中納言物語 -07- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

二 – SOBRE AÇÒ...... – 「賢しう、物もきこえざりつるを。」 と言ひながら、 「伯母(*をば)なる人の、東山ひんがしやまわたりに行ひて侍はんべりしに、暫し慕ひて(*伯母に従って)侍りしかば、主人あるじの尼君の方に、いたう口惜しからぬ人々の、けはひ數多し侍りしを、『紛はして、人に忍ぶにや。』と見え侍りし、物隔て(*原文ルビ「隔へだて」。「隔てて」か。)のけはひいと氣高う、凡人たゞびととは覺え侍らざりしに、ゆかしうて、物はかなき障子さうじの紙のあなたへ出でて、覗き侍りしかば、簾に几帳そへて、清げなる法師二三人ばかり、すべていみじくをかしげなりし人、几帳のつらに添ひ臥して、この居たる法師近く喚びて物言ふ。『何事ならむ。』と聞き分くべき程にもあらねど、『「尼にならむ。」と語らふ氣色にや。』と見ゆるに、法師やすらふ氣色なれど、なほ\/切に言ふめれば、『さらば。』とて、几帳の綻びより、櫛の笥はこの蓋に、長たけに一尺ばかり餘りたるにやと見ゆる、髪のすぢ、すそつきいみじう美しきを、わげ入れて押し出す。傍に今少し若やかなる人の、十四五ばかりにやとぞ見ゆる、髪たけに四五寸ばかり餘りて見ゆる、薄色のこまやかなる一襲、掻練などひき重ねて、顔に袖をおしあてて、いみじうなく。『弟おとゝなるべし。』とぞ推し量られ侍りし。又若き人々二三人ばかり、薄色の裳ひきかけつゝ居たるも、いみじう堰きあへぬ氣色なり。『乳母だつ人などはなきにや。』と、あはれに覺え侍りて、扇のつまにいと小さく、 おぼつかなうき世そむくは誰とだに知らずながらも濡るゝ袖かな おぼつかな うきよそむくは たれとだに しらずながらも ぬるるそでかな と書きて、幼き人の侍ひ(*幼い女の童)して遣りて侍りしかば、この弟にやと見えつる人ぞ(*返しは)書くめる。さて取らせたれば持て來たり。書き樣ゆゑ\/しう、をかしかりしを見しにこそ、くやしうなりて、」 など言ふほどに、うへ渡らせ給ふ御氣色なれば、紛れて少將の君も隱れにけりとぞ。 -- Jo sóc malapte explicant històries..... Mes, en fi, una vegada, quan mon àvia (5) era als voltants de Higashiyama durant un retir espiritual, jo m'estava amb ella uns jorns. Quan a la cambra de la monja que ens hostatjava semblava haver-hi unes persones de no poca qualitat i copsí que es retiraven per a no ésser vistes. Tot semblava indicar que eren de la noblesa, no pas gent ordinària. Intrigada, fiu un foradet a la mampara de paper i observí. S'hi havia afegit un paravent a la cortina de llistons, i dos o tres monjos de distingida parença seien allà, i una dona d'extraordinària bellesa era ajaguda rere el paravent. Havia cridat als monjos i els hi parlava tot i que no podia sentir allò que deien. Semblaven parlar de son desig de fer-se monja. Els monjos pareixien indecisos, mes ella parlava cada vegada més convençuda, i a la fi, ells no acceptaren. Per una fesa del paravent féu sortir una cabellera que a mes ulls superava amb un pam sa pròpia alçada. Les puntes i el serrell eren preciosos i s'escampaven en rinxols damunt la tapa girada d'una capsa de pintes, A son costat, una noia una mica més jove que ella, potser d'uns catorze o quinze anys, amb uns cabells quatre o cinc polzades més que son alçada. Vestia una camisola de color violeta intens, amb una roba de setí per sobre de color carmesí amb un folre del mateix color i plorava amb desfici mentre es tapava la cara amb les mànigues. Suposí que era sa germana petita. Hi havia a més dues o tres damisel·les que l'atenien amb faldilles de color violeta que no paraven de sanglotar. M´entristí que no semblava haver-hi sa mainadera, i escriví, molt petit, a l'extrem del ventall : Amb incertesa el dolor l'empeny contra aquest món cruel tot i no saber qui és mes mànigues mullades Li fiu arribar per una noieta que em servia. Aquella que jo havia pres per sa germana petita semblà escriure alguna cosa i li'n donà a la noieta que m'ho portà. Veure sa magnífica manera d'escriure m'estristí....... I mentre deia açò, tot semblà indicar que sa majestat s'apropava i en el desori la dama Shôshô es féu fonedissa. - - - - - - 5 – (374 – 12). De fet, hauria de ser l’àvia (祖母) no pas la tieta (伯母) com indica el text. o0o