4 de setembre de 2021

堤中納言物語 -12- TSUTSUMI CHÛNAGONMONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 三 蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES

みな君達も、  「あさましう、さいなんあるわたりに、こよなくもあるかな。」 と思ひて、この人を思ひて、「いみじ。」と君は見給ふ。  童のたてる、怪しと見て、  「かの立蔀のもとに添ひて、清げなる男の、さすがに姿つき怪しげなるこそ、覗き立てれ。」 と言へば、此の大輔(たいふ)の君といふ、  「あな、いみじ。御前には例の蟲興じ給ふとて、顯はにやおはすらむ。告げ奉らむ。」 とて、參れば、例の簾の外(と)におはして、鳥毛蟲のゝしりて拂ひ墜させ給ふ。 いと恐ろしければ、近くは寄らで、  「入らせ給へ。顯はなり。」 と聞えさすれば、これを制せむと思ひて、ふと覺えて、  「それ、さばれ、もの恥しからず。」 と宣へば、  「あな心憂。虚言と思しめすか。その立蔀のつらに、いと恥しげなる人侍るなるを。奧にて御覽ぜよ。」 と言へば、  「螻蛄男、彼處(かしこ)に出で見て來。」 と宣へば、立ち走りて往(い)きて、  「實に侍るなりけり。」 と申せば、立ち走り往きて、鳥毛蟲は袖に拾ひ入れて、走り入り給ひぬ。丈だちよき程に、髪も袿ばかりにていと多かり。すそもそがねば、ふさやかならねど、とゝのほりてなか〳〵美しげなり。  「かくまであらぬも、世の常の人ざま・けはひもてつけぬるは、口惜しうやはある。實に疎ましかべきさまなれど、いと清げに、氣高う、煩はしきけぞ異なるべき。あな口惜し。などかいとむくつけき心ならむ。かばかりなるさまを。」 と思す。 Els dos homes eren aclaparats i pensaren “És increïble en un lloc ja prou malaurat!”. Estaven convençuts que era una persona extraordinària. Un dels nois veié alguna cosa estranya. -- Per l'enreixat de llistons hi ha uns homes de bon mirar amb aparença sospitosa de dones. Són allà, drets, aguaitau-nos! La dama Tayû digué mentre anava cap a on era la damisel·la : -- Ah, és espantós! Segurament han vist la damisel·la mentre s'entretenia com sempre amb els cucs. Vaig a avisar-la. Com sempre, la damisel·la era fora de la persiana cridant als nois que collissin les erugues que queien. Com a la dama Tayû li feien molta por digué, sens acostar-s'hi massa : -- Entreu, si-us-plau, se us veu des de la galeria. La damisel·la pensà que ho deia perquè no continués amb allò. -- No faig cap mal. No em fa vergonya que em vegin. -- Ah, és deplorable! Que penseu que us estic mentint? Al costat de l'enreixat hi ha uns homes d'aparença molt sospitosa . Entreu i mireu-ho vós mateixa! -- Grill, ves-hi i fes una ullada, El noi hi anà. -- És cert, són allà. Amb allò la damisel·la s'alçà fent un bot, es posà les erugues a una màniga i entrà corrents. Era de bona alçada i els cabells nombrosos fins avall dels vestits. Com no s'havien tallat les puntes no tenien tofes i escampaven molt més preciosos encara. -- Molta gent corrent no es pas així d'afavorida. És per cas lamentable que facin per a millorar llur parença i capteniment? Realment son aparença és desagradosa, mes és de bell mirar i xamosa, , només sa conducta enutjosa la fa diferent. Ah, quina llàstima! Per què tindrà una mentalitat tan estranya? És tan gentil! Açò pensaren els homes, o0o