25 de setembre de 2021

堤中納言物語 -13- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

三 蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES 右馬の助、  「唯歸らむは、いとさう〴〵し。『見けり。』とだに知らせむ。」 とて、疊紙に草の汁して、  かはむしの毛深きさまを見つるよりとりもちてのみ守るべきかな とて、扇して打ち叩き給へば、童出で來たり。  「これ奉れ。」 とて、取らすれば、大輔の君といふ人、  「この彼所に立ち給へる人の、『御前に奉れ。』とて。」 と言へば、取りて、  「あな、いみじ。右馬の助の所爲(しわざ)にこそあめれ。心憂げなる蟲をしも、興じ給へる御顔を見給ひつらむよ。」 とて、さま〴〵聞ゆれば、答(いら)へ給ふことは、  「思ひ解けば、物なむ恥しからぬ。人は、夢幻のやうなる世に、誰かとまりて惡しき事をも見、善きをも 思ふべき。」 と宣へば、言ふかひなくて、若き人々、各自(おのがじし)心憂がりあへり。この人々、  「返り事やはある。」 とて、暫し立ち給へれど、童ども皆呼び入れて、  「心憂し。」 といひあへり。ある人々は、心づきたるもあるべし、「さすがにいとほし。」とて、  人に似ぬ心のうちは鳥毛蟲の名を問ひてこそ言はまほしけれ 右馬の助、  鳥毛蟲にまぎるゝ眉の毛の末にあたるばかりの人は無きかな と言ひて、笑ひて歸りぬめり。二の卷にあるべし。 El director adjunt dels Estables de la Dreta digué que era molt malcontent d'haver de marxar. -- Vull que sàpiga que com a poc la he vist. I amb el suc d'una planta escriví en un mocador de paper : Després d'haver vist les pells de les erugues seré mitjancer emportat per mon desig de vetllar-les per a vós. Donà un cop amb el ventall i un noi sortí i s'hi atansà. -- Lliure-li açò. El noi ho prengué i ho donà a la dama dita Tayô tot dient : -- És de l'home que és allà dret i diu que és per a sa senyoria. -- AH, és terrible! Sembla que açò és obra del director adjunt dels Estables de la Dreta. Segurament ha vist vostra cara quan us entreteníeu amb aquells cucs fastigosos! I li ho explicà a la damisel·la, qui contestà : -- Quan un compren les coses troba que res no és vergonyós. Fins quan algú pot comprendre en aquest món il·lusori tot contemplant allò que és bo o dolent i especular-hi? Res no s'hi podia res a dir a tot allò, i cadascun del jovent que l'atenia fou consternat. Els homes restaren una estona preguntant-se si hi hauria una resposta, mes es cridà tots els nois que entressin. -- És malaurat – digueren els homes. Segurament algú d'entre aquella gent s'adonà que s'havia de donar una resposta i s'hi avingué : A un cor distint dels altres jo voldria com es demana el nom de les erugues que se'm digués vostre nom. I el director adjunt féu : Incomparables les puntes de les celles amb cap persona perquè es confondrien del tot amb les erugues. I tot rient se'n tornaren. La continuació en el segon volum. (5) - - - - - - 5 – (384 – 02) Una segona part que és desconeguda. o0o