徒然草 - 143 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -143- - - -

人の終焉〔臨終、死際〕の有樣のいみじかりし事など、人の語るを聞くに、たゞ、「靜かにして亂れず。」といはば心にくかるべきを、愚かなる人は、怪しく異なる相〔かたち、現象〕を語りつけ、いひし言（ことば）も擧止（ふるまひ）も、おのれが好む方に譽めなすこそ、その人の日ごろの本意にもあらずやと覺ゆれ。この大事は、權化〔權現と同じく、かりに神佛が此の世に人と化して衆生濟度をする、その化した者〕の人も定むべからず、博學の士もはかるべからず、おのれ違ふ所なくば〔自分の心術が正しくて道にはづれた所なくば〕、人の見聞くにはよるべからず。- - - Quan sento a gent que diu els darrers moments de la vida d’un home són esplèndids trobaria molt bé que només es digués que morí en pau i assossec. Els folls hi afegeixen portents i coses insòlites, lloant mots i fets que és a ells que són plaents i no tenen res a veure amb la vida real d’aquella persona. Aquest gran esdeveniment no es pot definir ni amb una reencarnació ni amb les conjectures dels lletrats. Mentre no vagi per viaranys errats no compta pas allò que la gent ha vist o ha sentit dir. - - - o0o

徒然草 - 142 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -142- - - -

心なしと見ゆる者も、よき一言はいふ者なり。ある荒夷〔東國邊の荒い田舍武士〕の恐ろしげなるが、傍（かたへ）〔傍の者〕にあひて、「御子はおはすや。」と問ひしに、「一人も持ち侍らず。」と答へしかば、「さては物のあはれ〔人情の機微〕は知り給はじ。情なき御心にぞものし〔こゝでは唯ありませうの意〕給ふらむと、いと恐ろし。子故にこそ、萬の哀れは思ひ知らるれ。」といひたりし、さもありぬべき事なり。恩愛（おんあい）の道ならでは、かゝるものの心に慈悲ありなむや。孝養（けうやう）の心なき者も、子持ちてこそ親の志は思ひ知るなれ。世をすてたる人のよろづにするすみ〔匹如身、人の一物をも手に持たぬを云ふ〕なるが、なべてほだし多かる人の、よろづに諂ひ、望み深きを見て、無下に思ひくたすは、僻事なり。その人の心になりて思へば、まことにかなしからむ〔いとほしい、最愛の〕親のため妻子（つまこ）のためには、恥をも忘れ、盜みをもしつべき事なり。されば盜人を縛（いまし）め、僻事をのみ罪せむよりは、世の人の飢ゑず寒からぬやうに、世をば行はまほしきなり。人恆の産なき時は恆の心なし〔孟子に「無2恆産1而有2恆心1者惟士爲レ能、若レ民則無2恆産1因無2恆心1」とある。恆産は日常の生業、生活す可き職業〕。人窮りて盜みす。世治らずして凍餒（とうだい）〔こゞえる事と饑うる事と〕の苦しみあらば、科（とが）のもの絶ゆべからず。人を苦しめ、法を犯さしめて、それを罪なはむこと、不便のわざなり。さていかゞして人を惠むべきとならば、上の奢り費すところを止め、民を撫で、農を勸めば、下に利あらむこと疑ひあるべからず。衣食世の常なる上に、ひがごとせむ人をぞ、まことの盜人とはいふべき。- - - Àdhuc una persona amb poca sensibilitat pot arribar a dir una paraula assenyada. Un feréstec soldat preguntà a un company : - Tens fills? - No, no en tinc – contestà el company. - Llavors no coneixes el veritable sentiment. És molt lamentable que no hagi caliu en ton cor. Són, ells, els fills, qui ens fan conèixer la intensitat de nos sentiments. I així és de debò. És que hi ha tendresa al cor sens l’amor entre pares i fills? Àdhuc aquell que no sent afecte pels pares sí que n’haurà vers son fill si en té. És errat aquell que abandona el món i és sens lligams, menystenir els altres plens d’impediments, d’afalacs i cobejança. Si es posés en el cor d’aquells que menysté s’adonaria que per ses pares, son esposa i fills, a qui estima, oblidaria la vergonya i àdhuc per ells robaria. Més que capturar els lladres i punir les malvestats millor seria governar el món perquè ningú no patís gana ni fred. Quan l’home no té feina estable son cor no és estable (251). L’home si no té alternativa robarà (252). Si en un món sens govern la gent pateix en penúria els delictes no s’acabaran (253). És lamentable fer patir la gent, fer-los infringir la llei i punir-los per açò. Aleshores, com podríem afavorir la gent? Si els rics renunciessin a llurs luxes, tinguessin cura de la gent i fomentessin l’agricultura, aquells dessota se’n beneficiarien sens cap mena de dubte. El veritable lladre és aquell que delinqueix tot i haver el vestir i el menjar que li cal. - - - - - - - - 251 – (250 – 15) Referència a l’obra de Mengzi/Menci (孟子, 371-289 a.e.c. ). - - - 252 – (250 – 16) Referència a les Analectes (論語 – en xinès Lu Yu i Rongo en japonès) de Kongzi/Confuci (孔夫子, 551 – 479 a.e.c.). - - - 253 – (250 – 17) Referència a l’obra de Mengzi/Menci (孟子, 371-289 a.e.c. ). - - - o0o

徒然草 - 141 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -141- - - -

悲田院〔京都鴨川の西に在り、京中の病者孤兒を收容して施養する所〕の尭蓮上人〔茲に記してある外、傳不詳〕は、俗姓は三浦のなにがしとかや、雙なき〔ならびない〕武者なり。故郷の人の來りて物がたりすとて、「吾妻人こそいひつることは頼まるれ。都の人は言受け〔言承、承諾〕のみよくて、實なし。」といひしを、聖、「それはさこそ思すらめども、おのれは都に久しく住みて、馴れて見侍るに、人の心劣れりとは思ひ侍らず。なべて心やはらかに情あるゆゑに、人のいふほどの事、けやけく〔きつぱり、きはだち〕辭（いな）びがたく、よろづえ言ひはなたず、心弱くことうけしつ。僞（いつはり）せむとは思はねど、乏しくかなはぬ〔貧乏で深切心はあつても實行の出來ぬ〕人のみあれば、おのづから本意通らぬこと多かるべし。吾妻人は我がかたなれど、げには心の色なく、情おくれ、偏にすくよかなるものなれば、初めより否といひて止みぬ。賑ひ豐か〔富み足る〕なれば、人には頼まるゝぞかし。」とことわられ侍りしこそ、この聖、聲うちゆがみ〔言語が訛つて〕あら＼／しくて、聖教（しゃうげう）のこまやかなる理、いと辨へずもやと思ひしに、この一言の後、心憎くなりて、多かる中に、寺をも住持せらるゝは、かく和ぎたるところありて、その益もあるにこそと覺え侍りし。- - - Gyôren (249), un monjo virtuós del temple de Hiden-in (250), de nom seglar Miura no sé que més, era un soldat sens parió. Una vegada, arribà un home de sa mateixa contrada i tot parlant digué : - Un pot confiar en allò que un home de l’est diu. La gent de la capital tenen bones paraules, mes són de malfiar. El monjo virtuós replicà : - Entenc perquè dieu açò. Emperò, jo hi he viscut molt anys i sóc avesat a la gent, i no crec pas que llurs cors siguin inferiors als altres. Són gentils i és per llur caliu humà que els hi costa molt refusar clarament qualsevulla cosa que se’ls demani. Amb llurs caràcters febles consentiran amb tot. No pretenen enganyar, emperò, són pobres, no poden fer allò que voldrien i moltes vegades amb llur voluntat no n’hi ha prou. La gent de l’est, tot i que jo mateix en sóc, no són gens afectuosos ni amables. Són secs i diuen no des d’un bon començament. Llur prosperitat fa que la gent els hi tingui confiança. Açò explicà el monjo virtuós amb son accent local i veu rogallosa que feia dubtar que tingués prou enteniment per a les subtileses de la doctrina religiosa. Emperò, després d’escoltar-ho ho trobí admirable, i el fet d’ésser escollit abat del temple d’entre tants d’altres seria per sa gentilesa, i crec que açò era prou bo per a esdevenir-ne. - - - - - - - - - 249 – (247 – 01) No hi ha dades d’aquest religiós. 250 - (247 – 02) Aquest temple era al nord de Kyoto i tenia cura d’orfans i gent gran. - - - o0o

徒然草 - 140 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES- - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -140- - - -

身死して財殘ることは、智者のせざるところなり。よからぬもの蓄へおきたるも拙く、よきものは、心をとめけむとはかなし〔氣の毒〕。こちたく多かる、まして口惜し。我こそ得めなどいふものどもありて、あとに爭ひたる、樣惡（あ）し〔醜い〕。後には誰にと志すものあらば、生けらむ中にぞ讓るべき。朝夕なくて協（かな）はざらむ物こそあらめ、その外は何も持たでぞあらまほしき。 - - - L’home savi no deixa riqueses quan mor. És vergonyós guardar coses inútils, tenir afecció per objectes refinats és estúpid. Més lamentable encara és deixar moltes coses valuoses. Gent haurà que dirà : - Açò és per a mi. I els hereus es barallaran de manera vergonyant. Si es vol deixar res a algú després de morir s’hauria de fer quan s’és en vida. Hi ha coses de les quals no en podem prescindir per a la vida quotidiana; llevat d’açò, no hem de voler haver res més.- - - o0o