4 d’abril de 2010




Avui començo la meva lectura d'un clàssic absolut de la literatura japonesa : Ise Monogatari (伊勢物語): Històries d'Ise.
Hi ha biblioteques senceres d'estudis sobre tots i qualsevol aspecte del text i ha generat un nombre impressionat de treballs d'exegesi.
L'obra és fruit d'un procés d'anys ja que incorpora textos de diversos poetes de diverses procedències. La seva data de composició final és pot situar cap a l'any 980. La versió estendard que ens ha arribat es va fer al període de Kamakura (1192-1236), de la mà de Fujiwara no Teika (1162-1241). Ell va preparar el text amb 125 contes i 209 poemes. L'emprada per aquest treball és la Mana-bon (真名本).

Històricament sempre s'ha especulat amb el nom d' Ariwara no Narihira (1)) com el seu autor. El fet de tenir uns trenta-cinc poemes seus a l'Ise, trenta dels quals li són atribuïts en el Kokinwakashû (2), li van conferir una possibilitat a l'especulació, conjuntament amb les referències sobre aquest punt que trobem en molts textos de l'època, entre ells l'obra de Fujiwara no Kiyosuke , “Fukurozôshi” (3), en el “Waka dômôshô (4) de Fujiwara no Norikane, en les “Notes sobre el Kokinshû” de Kenshô (5), en el “Wakachikenshû” (6), alguns textos procedents dels arxius de la família Ariwara, etc.

Ells títols alternatius de Zaigo Chujo Nikki (在五中将日記 – El diari del coronel Zaigo / El diari de Narihira), de l'any 950, i por desprès va aparèixer el Zaigo ga Monogatari (在五が物語 - Història de Zaigo / Narihira) confirmen aquella tendència, però tot i que en el seu temps hi havia força unanimitat pel nombre de textos que apuntaven cap a Narihira la inclusió de material i esdeveniments posteriors a la data de la seva mort han deixat l'Ise Monogatari sense autor definitiu.
Tot i així molts comentaristes també han dit la seva oferint la teoria de que és del pinzell d'una Dama Ise, per això porta el seu nom, i també pel fet que la narració no. 69 parla de la visita d'un home, suposadament Narihira, a la sacerdotessa d'Ise. Cal recordar que la darrera esposa, o amant, de Narihira es deia Ise.
Se'l considera el model de l'heroi de l'obra. Tradicionalment “l'home” de l'ambigu començament de la majoria de les narracions : むかし、おとこありけり... (Fou una vegada un home.......) és Narihira.

Molts dels seus poemes són manllevats d'altres antologies clàssiques, esdevenint ell mateix posteriorment font de nombroses referències tant per a poesia i prosa com per al teatre. Entre els reculls poètics que van alimentar l'Ise trobem el Manyôshû (万葉集), Kokinwakashû (古今和歌集), Shinkokinwakashû (新古今和歌集) i Kokinwakarokujô (古今和歌六帖- 7). A partir d'aquí abreviats :
MYS / KKS / SKKS/ KKRJ.



L'Ise Monogatari va ser el primer llibre il·lustrat, no religiós, del Japó l'any 1608, i les seves il·lustracions van tenir una forta influència en les famoses “ukiyo-e” (浮世絵) del segle dinou.

Un detall : l'obra era tan popular que formava part de l'aixovar de les núvies.

La seva primera traducció a una llengua occidental va ser al rus, l'any 1923.

Com a bon clàssic té també la seva imitació : “Nise Monogatari” (仁勢物語). Una parodia que en un principi se li havia atribuït a Karasuma Mitrsuhiro (烏丸光広, 1579-1638), teoria rebutjada posteriorment.


- - - - - -



La meva traducció no és una versió moderna, tot i que en molts casos faci grinyolar l'estructura de les frases. He intentat adaptar-me al text tant com he pogut, naturalment dintre de les meves possibilitats. Per a mi ha estat un estudi de la llengua clàssica japonesa, que, indiscutiblement, ha afectat també el meu català. Però d'això es tractava, d'un estudi que ha multiplicat les meves consultes i ha rebregat, i de quina manera, els meus diccionaris.
He respectat inclús les repeticions dels verbs, dels adverbis i dels adjectius, amb alguns casos només alterats per la inclusió de nombrosos mots, prefixos i sufixos que aporten matisos per fer-ho tot més aclaridor i a vegades intel·ligible. Hi ha frases que són ambigües per manca d'elements de temps i espai. Per tot això, les edicions actuals van plenes de notes per ajudar a la seva comprensió, i moltes vegades els mateixos cronistes i comentaristes de l'Ise només poden suggerir-ne interpretacions.
He incorporat les notes imprescindibles per fer més entenedores frases i paraules, especialment els poemes, amb els seus sempiterns jocs de paraules tan apreciats pels japonesos.
El japonès de l'Ise és una llengua molt diferent de l'idioma modern. És ple de monemes gramaticals que modifiquen constantment les frases. Recordem que és força normal que al Japó es facin versions modernes dels seus clàssics, considerant la dificultat intrínseca dels textos.

Bona lectura, com indubtablement ho ha estat la meva!


- - - - - -



(1) Ariwara no Narihira Ason. El noble Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880)
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència.
Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ésser el model de l´Ise Monogatari, sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra.
Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ésser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals” (Sanjûrokkasen – 三十六歌仙).


(2) “Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).


(3) “Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades.
Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke (藤原清輔朝, 1104-1177).
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ésser molt conésservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps.
Té també un altre tractat poètic: Ôgisho (奥儀抄 / 奥義抄) : Notes sobre la profunditat poètica.
(4) “Wakadômôshô” (和歌童蒙林抄) : Esborrany de versos d'un infant. Text de Fujiwara no Norikane (藤原範兼, ¿ - 1165) de l'any 1139.
(5) Kenshô (顕昭, 1130?-1209?), “Notes sobre el Kokinshû” (古今集注).
(6) “Wakachikenshû” (和歌知顕集). Obra aprox. de l'any 1265, d'autor desconegut tot i que tradicionalment havia estat erròniament atribuïda a Minamoto no Tsunenobu (源経信, 1016-1097).
(7)“Kokinwakarokujô” (古今和歌六帖) : Els sis plecs de poesia japonesa antiga i moderna. Obra de l'any 987 i compilada per Minamoto no Shitagô (源順, 911-983) i el príncep Kaneakira (兼明親王, 914-987). Està dividida en sis parts i 4370 poemes, dels quals més de la meitat procedeixen del Manyôshû (万葉集), del Kokinwakashû (古今和歌集) i del Gosenwakashû (後撰和歌集). L'atra meitat són d'altres antologies, jornris i també del Makura no Sôshi (枕草子).


o0o




Ise Monogatari (伊勢物語)

-1-
一段

むかし、おとこ、うゐかうぶりして、平城の京、春日の里にしるよしして、狩に往にけり。その里に、いとなまめいたる女はらから住みけり。このおとこ、かいまみてけり。おもほえず、古里にいとはしたなくてありければ、心地まどひにけり。おとこの着たりける狩衣の裾を切りて、歌を書きてやる。そのおとこ、しのぶずりの狩衣をなむ着たりける。

春日野の若紫のすり衣しのぶのみだれ限り知られず

となむ、をいつきていひやりける。ついでおもしろきことともや思けん、

みちのくの忍もぢずり誰ゆへにみだれそめにし我ならなくに

といふ歌の心ばへなり。昔人は、かくいちはやきみやびをなんしける。


Fou una vegada un xicot que tot just havia fet quinze anys (1) i anà de cacera a les seves terres de Kasuga prop de la capital, Nara (2). A Kasuga hi vivien dues germanes d'esplèndida bellesa . El xicot les entrellucà per una escletxa del tancat meravellant-se de trobar tanta formosor en aquell lloc. Es tallà un bocí d'una de les mànigues del vestit de cacera i composà uns versos que els hi envià. La seva roba era estampada amb falgueres de Shinobu (3) :
Com les tijes creuades de les falgueres porpres que pinten la meva roba així de confusos són mes sentiments. (4)
Això fou allò que confegí i elles el trobaren adient com el següent poema :
Per qui sóc confús com les entrevessades falgueres de Michinobu no és pas culpa meva..... (5)

Així de refinats foren les homes d'antany.


- - - - - -




(1) De fet el text diu “おとこ”que significa “home”, però com està seguit d' ”Uikôburi” (うゐかうぶり) he considerat més adient traduir-ho per “xicot, noi”. “うゐかうぶり”fa referència a la cerimònia de l'entrada en l'adolescència que es feia entre els 10-12 i els 15 anys, en el cas dels prínceps imperials, i 16-17 anys per a la noblesa. Es celebrava a primers d'any. Es tallaven els cabells llargs característics de la infantesa, els cabells es recollien en un nus dalt del cap, portaven un barret i roba d'adult.
(2) Nara (奈良) va la capital del Japó entre els anys 710-784.
(3) Teixit estampat molt valorat fabricat a Shinobu (信夫), antiga província de Michinoku (陸奥), actualment Fukushima (福島), que era emprat com a tribut a la cort imperial. Era una roba blanca decorada amb dissenys d'una varietat de la falguera.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. KKRJ no.3277 i SKKS no. 994.
(5) Poema de Minamoto no Tôru, conegut amb el sobrenom de Kawara no Sadaijin (源融 / 河原左大臣, 822-895). KKS no. 724.




o0o