4 d’abril de 2010


NTCJ 27

二人静
Futari Shizuka


Autor : Desconegut.

Argument : Un grup de noies està recollint herbes per oferir-les al santuari de Katte, a Yoshino. Apareix una dona que els demana que portin un missatge al monjo xintoista del santuari, pregant-li que faci una cerimònia per la purificació de la seva vida pecadora. Li pregunten el seu nom però no els hi ho diu, només que havia estat al servei de Hangan (判官 : Minamoto no Yoshitsune). Les noies van a veure al monjo a corre-i-cuita i li ho expliquen. El monjo es sorprèn molt de la situació i endevina que es pot tractar de Shizuka Gozen, amant de Yoshitsune. Torna la dona i diu que és l'esperit de Shizuka, i explica els moments de la seva fugida. Després una de les noies que collia herbes s'identifica com la veritable Shizuka. Ambdues narren la dissortada fugida i mort de Yoshitsune, i ballen, “com un cos i la seva ombra” (d'aquí el títol de l'obra : Les dues Shizukes). Al final demanen al monjo una pregària per elles i desapareixen.





Shizuka Gozen (静御前, 1165 – 1211), una de les grans heroïnes de la història i la literatura japoneses. Era una “shirabyôshi” (白拍子) : ballarines molt apreciades a la cort tot i el seu origen plebeu. Era l'amant d'un altre gran personatge : Minamoto no Yoshitsune (源 義経, 1159-1189). És ella qui avisarà Yoshitsune del complot del seu germà Yoritomo (源 義朝, 1123-1160) per assassinar-lo a mans del monjo-guerrer Tosabô Shôshun (土佐坊昌俊, ¿-?). Ell pot fugir però ella es capturada per Yoritomo però no aconsegueix que la dona li digui l'amagatall del seu amant i l'obliga a ballar. Shizuka ho fa després de negar-s'hi moltes vegades, i entona una cançó d'amor molt trista en record de l'estimat que fa enrabiar Yoritomo. Shizuka està embarassada i l'esposa de Yoritomo, Hôjô Masako (北条 政子, 1156-1225) intercedeix per ella que sigui alliberada. Yoritomo diu que si té una nena serà perdonada però si és un noi la criatura haurà de morir. Shizuka té un noi que va ser donat a la mare de Shizuka, i ella va tornar a Kyoto on es va fer monja. Yoritomo, però, donarà ordres per matar Shizuka, Yoshitsune i el seu fill.
Hi ha altres versions amb canvis substancials, però no és possible destriar la història de la llegenda, com és el cas en moltes figures històriques.


El Heike Monogatari n´és la font principal d'ambdós personatges, conjuntament amb “Gikeiki (義経記), amb la pronunciació alternativa de “Yoshitsune Ki”. Obra en vuit parts, segurament de diversos autors, no hi ha dades al respecte, sembla, però, que algú amb una bona preparació en va fer la versió final.. Es pot considerar com una segona part del Heike.


Kan.ami (観阿弥, 1333-1384), pare de Zeami ((世阿弥, 1363-1443), té també un Nô dedicat a la figura de Shizuka : Shizuka a Yoshino (吉野静).


Referències :

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.

Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

Entre altres poemes d'aquesta antologia trobem el no. 19, d'autor desconegut :
み山には松の雪だにきえなくに宮こはのべのわかなつみけり

Ni al cor de la muntanya ni dalt dels pins s'ha fos la neu encara. A la capital es cull ja l'herba de primavera.


“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.


“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.


“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372.
Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Periode de les corts del nord i del sud.
Les dues dinasties que dominaven el pais entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.


“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).

Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.



“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇regnat : 929-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.
Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.


“Kôwakamai” (幸若舞). És una mena de peça teatral que representa històries militars, semblants a les del Heike Monoagatari. Bàsicament són danses i pantomimes amb música, cant i recitatius. Tenen origen en l'època Muromachi (1333-1573).


“Sarashina Nikki” (更級日記) : Diari de Sarashina.
Es tracta d'un dels gran diaris personals de la història de la literatura japonesa.
Obra de “la filla de Sugawara Takasue” (菅原孝標女, 1008-?), així, amb aquest nom ha passat la història l'autora d'aquest clàssic indiscutible. Les migrades dades que d'ella hi ha són del seu diari.


“Tsuzuregusa” (徒然草) : Escrits des del lleure.
Un altre gran clàssic japonès. Obra de Yoshida Kenko (吉田兼好, 1283 ?-1350 ?).