SENDERA D'OKU (おくの細道) 08

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

黒羽

頓て人里に至れば、あたひを鞍 つぼに結付て馬を返しぬ。 黒羽の館代浄坊寺何がしの方に 音信る。思ひがけぬあるじの悦び、 日夜語つゞけて、其弟桃翠など 云が朝夕勤とぶらひ、自の家に も伴ひて、親属の方にもまね かれ日をふるまゝに、ひとひ郊外 に逍遥して、犬追物の跡を一見し、 那須の篠原わけて玉藻の前の 古墳をとふ。それより八幡宮に詣。 与一扇の的を射し時、「別しては 我国氏神正八まん」とちかひしも 此神社にて侍と聞ば、感應殊 しきりに覚えらる。暮れば、桃翠 宅に帰る。
修験光明寺と云有。そこにまねか れて行者堂を拝す。
夏山に足駄を拝む首途哉

KUROBANE

Visitàrem un tal Jôbôji (20), administrador general de les terres de Kurobane. Contents per la inesperada visita xerràrem jorns i nits, i son germà Tôsui (21) ens visità matí i tarda. Ens portà a sa casa i ens presentà sa família, convidant-nos uns jorns allà, i una vegada, tot passejant pels afores, veiérem les ruïnes d'un lloc on caçaven gossos (22), creuàrem el camp de bambú de Nasu i visitàrem el sepulcre de Tamamo-no-mae (23). D'allà anàrem al santuari xintoista de Hachiman (24). Es diu que Yoichi (25) abans de disparar la sageta al ventall jurà “Especialment per Hachiman, deïtat tutelar de ma contrada”, i quan sentí que era també la d'allà m'emocionà encara més. Al vespre tornàrem a cal Tôshi.
Hi ha un temple de nom Kômyôji, de la secta Shûgen (26). Ens hi invitaren i pregàrem al santuari de Gyôja.
---Muntanya d'estiu, et venero els esclops a la sortida. (27)
- - - - - -

20 – Jôbôji Takamatsu (高勝浄坊寺, 1658-1730). Administrador del domini de Kurogami.

21 – Tôsui (桃翠, 1661-1728), germà petit de Jôbôji. El seu nom era Kanobobata Toyoaki (鹿子畑忠治豊明). Tosui era el seu pseudònim literari, i altres fonts indiquen que, de fet, hauria de ser Suitô (翠桃), no pas Tôsui.

22 – Inuoumono (犬追物) era un mètode d'entrenament militar per a arquers muntats a cavall que practicaven tirant fletxes sense punta a gossos dintre d'un tancat. Va ser molt practicat durant el període de Kamakura (鎌倉, 1185/1192-1333) fins a l'any 1573. Gradualment va esdevenir cerimonial i obsolet.

23 – Tamamo no mae (玉藻の前) un personatge mitològic. Va ser concubina de l'emperador Konoe (近衛天皇 , 1139-1155). Considerada la dona més bella i intel.ligent del Japó. Es deia que el seu cos tenia una fragància meravellosa i que la seva roba no s'embrutava mai. Quan l'emperador va caure malalt l'astròleg de la cort va dir que la causa de la malaltia n'era Tamamo, explicant que la dona era una perversa guineu de nou cues i que volia ocupar el tro imperial. Tamamo va desaparèixer de palau. L'emperador la va fer perseguir per Kazusa-no-suke i Miura-no-suke, els seus millors guerrers. Tamamo els va poder eludir durant un temps, però, finalment, la va trobar a la prada de Nasu, i Miura-no-suke la va matar amb una fletxa. El cos de la guineu va esdevenir la “pedra que mata” (Sessho-seki – 殺生石), que mata tothom que se li acosta.
Com es tracta d'una figura mitològica hi ha diverses versions.

24 – Hachiman (八幡. també 幡神). Una de les deïtats xintoistes més populars del Japó. Deïtat del clan dels Minamoto i dels guerrers en general, també considerat el “déu de la guerra”, i el “protector” del poble japonès. És la deïficació de l'emperador Ôjin (応神天皇, 270?-310?), del període llegendari del Japó. Normalment al seu santuari sempre hi ha dues deïtats més : Jingû ((神功天皇, 169?-269?), mare de l'emperador, i la seva esposa Hime-gami.
Les dates indicades són les acceptades convencionalment.

25 - Nasu no Yoichi (那須与一,1169? – 1232?).
Veure en aquest mateix blog : NTCJ 10 – Yashima.

26 - En no Otsunu (役小角 634-706), més conegut amb el seu nom pòstum : En no Gōja (役行者). Es considerat el fundador de la secta dels ascetes, o “yamabushi” (山伏) : Shūgendō (修験道).

27 – L'estàtua d'En no Gōja (役行者) és representada sobre uns grans esclops.

o0o