21 de gener de 2012

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -18-

帝の求婚

さて、かぐや姫、かたちの世に似ずめでたきことを、御門きこしめして、内侍なかとみの ふさこにのたまふ、「多くの人の身をいたづらになしてあはざなるかぐや姫は、いかばかりの女ぞと、まかりて見てまゐれ」とのたまふ。ふさこ、うけたまはり てまかれり。竹取の家にかしこまりて請じ入れて、會へり。女に内侍のたまふ、「仰ごとに、かぐや姫のかたち優におはす也、よく見てまゐるべき由のたまはせ つるになむ、まゐりつる」と言へば、「さらば、かく申侍らん」と言ひて入りぬ。かぐや姫に、「はや、かの御使に對面し給へ」と言へば、かぐや姫、「よきか たちにもあらず。いかでか見ゆべき」と言へば、「うたても、のたまふかな。御門の御使をば、いかでかおろかにせむ」と言へば、かぐや姫答ふるやう、「御門 の召してのたまはん事、かしこしとも思はず」と言ひて、さらに見ゆべくもあらず。産める子のやうにあれど、いと心恥づかしげに、おろそかなるやうに言ひけ れば、心のまゝにもえ責めず。女、内侍のもとに歸り出て、「くちをしく、このをさなきものは、こはくはべるものにて、對面すまじき」と申す。内侍「必ず見 たてまつりてまゐれ、と仰せ事ありつるものを、見たてまつらでは、いかでか歸りまゐらむ。國王の仰ごとを、まさに世に住み給はん人の、うけたまはり給はで 有なむや。いはれぬ事なし給ひそ」と、言葉恥づかしく言ひければ、これを聞きて、ましてかぐや姫、聞くべくもあらず。「國王の仰ごとを背かば、はや殺し給 ひてよかし」と言ふ。此内侍歸り、このよしを奏す。御門きこしめして、「多くの人殺してける心ぞかし」とのたまて、やみにけれど、猶思しおはしまして、こ の女のたばかりにや負けむ、と思して、仰せ給、「汝が持ちて侍るかぐや姫たてまつれ。顔かたちよしときこしめして、御使をたびしかど、かひなく見えず成に けり。かくたいだいしくやは習はすべき」と仰せらる。
翁、かしこまりて御返事申すやう、「この女の童は、たえて宮仕へつかうまつるべくもあら ず侍るを、もてわづらひ侍り。さりとも、まかりて仰せたまはん」と奏す。これをきこしめして、仰せ給ふ、「などか、翁の手におほし立てたらむものを、心に まかせざらむ。この女もし奉りたるものならば、翁に冠を、などかたまはせざらん」


EL FESTEIG IMPERIAL

I bé, la brama de la bellesa sens parió de Kahuyahime arribà a l'emperador i aquest digué a la dama Nakatomi no Fusako :
-Aneu i veieu quina mena de persona és aquesta Kaguyahime que ha provocat la desgràcia de tants homes i que no vol maridar-se.
Fusako obeí i hi anà.

Fou rebuda cal vell del bambú amb honors i hi entrà.
La dama digué a la vella mestressa :

-Obeint ordres de l'emperador i com sigui que la bellesa de Kaguyahime és excepcional, sóc ací per veure-la.

La vella digué :

-Molt bé, vaig a dir-li-ho.

I entrà a les estances interiors.

Allà digué a Kaguyahime :

-Cuita, vine i rep l'enviada de l'emperador.

Kguyahime digué :

-Emperò, com podria jo, sens cap gràcia, presentar-m'hi?

La vella :

-Bajanades, com pots ésser tan poc considerada amb una enviada de l'emperador?

Kaguyahime replicà :

-No m'importa gens ni mica el que digui l'emperador!

I ni menys es deixà veure.

Tot i que Kaguyahime li era com una filla, la vella es contorbà molt per ses incisives paraules i no gosà reprendre-la.

Tornà a on s'estava la dama i li digué :

-Ho sento moltíssim. La noia és obstinada i refusa veure-us.

La dama digué :

-He rebut ordres imperials i haig de veure-la. Com podria tornar sens fer-ho? Pot haver-hi algú al món que refusi un ordre imperial? Això que dieu és una insensatesa!

Aquestes dures paraules amb ànim humiliant li foren comunicades a Kaguyahime.

A l'assabentar-se'n es negà encara més a escoltar-la.

-Si refuso ordres imperials doncs que em matin ara mateix!

La dama tornà a palau per informar.

L'emperador l'escoltà i digué :

-És la mena de cor que ha matat tants homes?


Sembla que tot s'acabi ací, emperò, l'emperador no podia deixar de pensar-hi i tot dient-se que no es deixaria imposar per aquella dona ordenà al vell :

-Dona'm la Kaguyahime que tens. He sentit de sa bellesa i he enviat una missatgera, emperò, no ha pogut veure-la. No has pas de permetre-li aquestes futileses.

El vell contestà respectuosament :

-Aquesta noia no té cap intenció d'entrar al servei de la cort, i en sóc molt amoïnat. Tanmateix, li transmetré vos ordres.

Sentit això, l'emperador digué :



-L'has criada tu, com no t'ha d'obeir? Si hi ha alguna manera de què ho faci, per què no concedir-te un rang a la cort?

o0o