21 de gener de 2012

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS-19-

翁、喜びて、家に帰りてかぐや姫にかたらふやう、「かくなむ帝の仰せ給へ る。なほやは仕うまつり給はぬ」と言へば、かぐや姫答へていはく、「もはら、さやうの宮仕へ仕うまつらじと思ふを、しひて仕うまつらはせ給はば、消え失せ なむず。御官冠つかうまつりて、死ぬばかりなり」。翁いらふるやう、「なしたまひそ。官冠も、わが子を見たてまつらでは、何にかはせむ。さはありとも、な どか宮仕へをしたまはざらむ。死に給べきやうやあるべき」と言ふ。
「なほ虚言かと、仕うまつらせて、死なずやあると見給へ。あまたの人の、心ざしおろかな らざりしを、空しくしなしてこそあれ。昨日今日帝ののたまはんことにつかん、人聞きやさし」と言へば、翁、答ヘていはく、「天下の事は、とありとも、かゝ りとも、御(ミ)命の危さこそ、大きなる障りなれば、なほかう、仕うまつるまじき事を、まゐりて申さん」とて、まゐりて申すやう、「仰せのことのかしこさ に、かの童を、まゐらせむとて仕うまつれば、『宮仕へに出し立てば死ぬべし』と申す。造麻呂(ミヤツコマロ)が手に生ませたる子にもあらず。昔、山にて見 つけたる。かゝれば、心ばせも世の人に似ずぞ侍る」と奏せさす。帝仰せ給はく、「造麻呂が家は、山本近かんなり。御狩行幸(ミユキ)し給はんやうにて、見 てんや」と、のたまはす。造麻呂が申すやう、「いとよき事なり。なにか心もなくて侍らんに、ふとみゆきして御覽ぜむに、御覽ぜられなむ」と奏すれば、御 門、にはかに日を定めて御狩に出で給ひて、かぐや姫の家に入り給ひて見給ふに、光満ちてけうらにてゐたる人あり。
これならんと思して近く寄らせ給ふに、逃げて入る袖をとらへ給へば、面をふたぎてさぶら へど、はじめて御覧じつれば、類なくめでたくおぼえさせ給ひて、「許さじとす」とて、ゐておはしまさんとするに、かぐや姫答へて奏す、「おのが身は、この 国に生まれて侍らばこそ使ひ給はめ。いとゐておはしましがたくや侍らん」と奏す。御門、「などかさあらん。なほゐておはしまさん」とて、御輿を寄せ給ふ に、このかぐや姫、きと影になりぬ。はかなく、くちをしと思して、げにたゞ人にはあらざりけりとおぼして、「さらば御ともにはゐて行かじ。もとの御かたち となり給ひね。それを見てだに帰りなむ」と仰せらるれば、かぐや姫もとのかたちに成ぬ。御門、なほめでたく思しめさるゝ事せき止めがたし。かく見せつる宮 つこまろを喜び給ふ。さて仕うまつる。
百官の人々、あるじいかめしう仕うまつる。帝、かぐや姫を止めて帰り給はんことを、あかずくちをしく思しけれど、魂を止めたる心地してなむ帰らせ給ひける。御輿にたてまつりて後に、かぐや姫に、
   帰るさの行幸もの憂く思ほえてそむきてとまるかぐや姫ゆゑ
御返事を、
   葎(ムグラ)はふ下にも年は経ぬる身の何かは玉のうてなをも見む
これを、帝御覽じて、いかゞ帰り給はん空もなく思さる。御心は、さらにたち帰るべくも思 されざりけれど、さりとて夜をあかし給ふべきにあらねば、帰らせ給ひぬ。常に仕うまつる人を見たまふに、かぐや姫の傍に寄るべくだにあらざりけり。こと人 よりはけうらなり、と思しける人の、かれに思しあはすれば、人にもあらず。かぐや姫のみ御心にかゝりて、ただ独り住みし給ふ。よしなく御方々にもわたり給 はず。かぐや姫の御もとにぞ、御文を書きて通はせ給ふ。御返りさすがに憎からず聞え交し給ひて、おもしろく、木草につけても御歌をよみてつかはす。



El vell, cofoi, tornà a casa i li ho explicà a Kaguyahime :

-I això diu l'emperador. Així què, no entraràs a son servei?

Kaguyahime li respongué :

-No penso entrar a son servei en absolut! Si m'hi forceu, desapareixeré! Tindreu un títol i jo moriré.

El vell digué :

-No facis això! De què em serveixen els títols si no puc veure ma filla? Emperò, per què no vols anar-hi? Un no es mor per això!

-Si ho creieu desassenyat, féu-m'hi anar i veureu si no em moro. He estat el desig de molts homes que no eren pas necis i ha estat endebades. Si ahir o avui obeís les ordres de l'emperador sentiria vergonya que ells se n'assabentessin.

I el vell contestà :

-Tot pot passar sota el cel, emperò, em preocupa més ta vida i si és en perill aniré a dir-li a l'emperador que no desitges ésser a son servei.

I hi anà i digué :

-Amb tot mon respecte per a vos ordres he fet tot allò que he pogut perquè la noia vingués, emperó, ha dit “Si m'envieu a servir a la cort moriré”. No és filla nata de mi, Miyatsukomaro. Fa molt de temps la trobí a les muntanyes, i per això no se sembla a ningú d'aquest món.

L'emperador digué :

-Miyatsukomaro, ta casa és prop del peu de la muntanya, no? Amb el pretext d'una cacera no podria veure-la?

El vell respongué :

-Una magnífica idea! Us presenteu de sobte i aprofitant un moment de desatenció podreu veure-la, de segur.

L'emperador, tot d'un plegat, fixà el jorn i sortí per a la cacera.

Entrà a la casa de Kaguyahime i mirà, hi havia una persona de radiant bellesa. Pensà que seria ella i quan s'hi apropà ella fugí cap a l'interior. L'emperador l'agafà per una màniga i ella es cobrí la cara amb l'altra, emperò, primer pogué veure-la i pensà que era d'una bellesa imparella.

-No us deixaré anar!

Digué i féu per endur-se-la, emperò, Kaguyahime contestà :

-Si mon cos fos d'aquest món, jo, certament, us serviria, emperò, us serà molt difícil d'emportar-me.

L'emperador digué :

-Com és això? Us portaré amb mi!

I mentre ordenava que s'apropés el palanquí Kaguyahime s'esvaí sobtadament.
Decebut, pensà consirós que veritablement no era pas com cap altra persona i digué :

-Si ha d'ésser així, no faré pas que vingueu. Torneu a vostra forma d'abans. Només que us vegi i me'n tornaré.

I Kaguyahime aparegué en sa forma anterior.
L'emperador gairebé no podia controlar l'admiració que sentia. Agraí Miyatsukomaro per haver-li permès de veure-la així, i aquest preparà una fastuosa menjada per a tot son seguici.
L'emperador decebut per haver de deixar Kaguyahime es preparà per tornar-se'n i sentí com si s'hi deixés el cor.
Dintre del palanquí escriví a Kaguyahime :

------Penso llangorós en la tornada i m'aturo i em giro per Kaguyahime que no em fa cas.

Ella contestà :

------Anys he passat sota l'heura, com podria jo contemplar l'esplendor de vostre palau?

Veient això l'emperador hesità de tornar-se'n, emperò, tot i que son cor no era gens disposat a anar-se'n no podia passar-se la nit així, i se'n tornà.



Observà les dones que el servien habitualment i cap ni una no podia comparar-se a Kaguyahime, àdhuc le més bella d'entre elles no s'hi podia pas assemblar. Kaguyahime li tenia el cor pres i visqué en solitud.
No visità més les estances de les dones i escriví lletres que feia arribar a Kaguyahime, i com les respostes d'ella no eren pas desplaents li feia versos que enviava amb flors i branques exquisides.

o0o

2 comentaris:

EVA MARIA CORBELLA PEREZ ha dit...

Els textos que tradueixes són meravellosos, increibles! D´on els treus? Són tan sumamnet senzills i encisadors alhora! Tens un blog super maco. Abrassades desde Alemania, Eva

Jordi Escurriola ha dit...

Mercès, Eva. Són textos clàssics molt populars al Japó i són els fonaments de la literatura japonesa que donarà grans textos com el Genji Monogatari, Heike Monogatari, Makura no Sôshi, etc.
XXXXXXXX Jordi