15 d’abril de 2017

– 落窪物語 -36-

Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 かの二条には、日々にあらまほしくなりまさり、男君のもてかしづきたまふこと限りなし。「人は、いくらも参らせたまへ。女房多かる所なむ、心にくく花やかにも聞ゆる」とて、これかれにつきつつ、引き引きに参れば、ニ十余人ばかりさぶらふ。男君も女君も御様のどやかに、よくおはすれば、仕うまつりよし。参りまかで、さうぞきかへつつ、今めかしきこと、多かり。衛門を第一の者にしたまへり。帯刀、面白の駒のことを妻に語りければ、下心には、いみじうねたかりし当すばかりの身にもがなと思ひししるしにやと、うれしけれど、「あないとほしや。北の方いかに思すらむ」と、「さいなまるる人多からむかし」と宣ふ。
 かくて、つごもりになりぬ。大将殿よりは、「少将の君の御装束、今は疾くしたまへ。ここには、内裏の御事に暇なくなむ」とて、よき絹、糸、綾、茜、蘇枋、紅など多く奉りたまへれば、もとよりよくしたてまつりけることなれば、いそがせたまふ。さて、少将の君に付きたてまつりて馬の允になりたる田舎の人の徳ある、絹五十参らせたれば、人々にさまざま賜はす。衛門、取り配りし掟つるにも、めやすく見ゆ。
 この二条殿は、北の方の御殿なり。むすめニ所、大君は女御、男、太郎はこの少将、二郎は侍従にて、遊びをのみしたまふ。三郎は童にて殿上したまふ。児におはしけるより、この少将を、世になく愛しうしたてつりたまふに、人に誉められ、帝もよき人に思し召したれば、まして、いまならむことをしたまへりとも、宣ふまじ。かの御事になれば、おとど笑みまけたまへれば、殿に仕うまつる人、雑色、牛飼まで、この少将殿になびきたてまつらぬなし。
 かくて、年返りて、一日の御装束、色よりはじめて、いと清らにし出でたまへれば、いとよしと思して、着て歩きたまふ。御母北の方、見たまひて、「あな美し。いとよくしたまふ人にこそ物したまひけれ。内裏の御方などの御大事あらむには、聞えつべかめり。針目などの、いと思ふやうにあり」と、誉めたまふ。
 司召に中将になりたまひて、三位したまひて、覚えまさりたまふべし。
 三の君の蔵人の少将、かの中の君を聞えたまふを、「いとよき人ぞ。ただ人と思さば、これを取りたまへ。見るやうあり」と常に申したまふ。かの北の方、これをいみじき宝に思ひて、これがことにつけて、わが妻を懲ぜしぞかしと思ふに、いと捨てさせまほしきぞかし。中将かく言ふを、見るやうぞあらむとて、時々返りごとせさせたまふに頼みをかけて、三の君をただ離れに離れゆく。よしと誉めし装束も、すぢかひ、あやしげにし出づれば、いとどかこつけて腹を立ちて、しかけたる衣どもも着で、「こは何わざしたるぞ。いとよく縫ひし人は、いづち往にしぞ」と腹立てば、三の君「男につきて往にしぞ」といらへたまへば、「なにの男につくべきぞ。ただにぞ出でにけむ。ここには、よろしき者ありなむや」と宣へば、三の君「されば、ことなることなき人もなかるべきにこそあめれ、御心を見れば」と言へば、「さ侍り。面白の駒侍るめり。かうめでたき人も参りけりと心にくく思ふ」など、まれまれ来ては、ねたましかけて往ぬれば、いみじうねたみ嘆けど、かひなし。北の方、落窪のなきを、ねたう、いみじう、いかで、くやつのために、まはししきくせんと、惑ひたまふ。われは、さいはひあり、よき婿取る、と言ひしかひなく、面起しに思ひし君は、ただあくがれにあくがる。よきわざとて、いそぎしたるは、世の笑はれぐさなれば、病ひ人になりぬべく嘆く。



A Nijô, a mesura que passaven els jorns la relació entre Ochikubo i el Sôshô esdevenia més estreta i intensa.

– Agafa tant servei com et plagui. Els llocs amb moltes donzelles són plaents i benaurats.

I així doncs, un servent en portà un altre i n'arribà a haver gairebé una vintena. Com tant ell com ella eren generosos i amables hom hi treballava content. Les donzelles, tan si eren o no de servei, vestien esplèndidament i a la moda. Emon era al capdavant de tot el servei.

Tachihaki parlà a sa muller de l'afer “Cavall-cara-blanca”. En son cor ella celebrava la venjança per tota la malesa soferta, n'era satisfeta, emperò, digué :

– Ah! És una pena! Com es sentirà la Kita no Kata! Molta gent en serà blasmada.

S'apropava el cap d'any. De la residència del Taishô s'envià una lletra a Nijô :

“Prepareu roba per al Shôshô d'immediat, ací són molt enfeinats”.

I enviaren bones sedes i cotons i domassos, tints per a moltes varietats de vermells, i Ochikubo, una esplèndida cosidora, s'hi acuità.
Una persona benestant de províncies rebé el nomenament d'Uma no Jô (49) mitjançant el Shôshô i li envià cinquanta peces de seda que ell féu distribuir entre tot el servei. Emon s'hi encarregà i ho féu adientment.

La residència de Nijô era de la mare del Shôshô. Tenia dues filles, la gran era concubina imperial. El Shôshô era el fill gran, el segon era camarlenc, i només s'interessava per la música, el tercer, encara infant, era a la cort. Des de petit el Shôshô era el preferit de son pare. Era admirat per tothom i molt ben considerat per l'emperador. No se li havia mai negat res i per qualsevol cosa que li fes referència son pare somreia, i a la residència hom, des del més noble fins al bouer, no hi havia ningú que no el servís incondicionalment.

Arribà l'any nou. El vestit de cerimònia del Shôshô era magnífic, des del tint fins al cosit. Ell el trobà esplèndid. Se'l posà i anà a ensenyar-lo a sa mare, la qual el lloà.

– Oh! És preciós! Que ben fet! Quan a ta germana li calgui roba per a un gran esdeveniment li ho demanaré a ella. El cosit és molt bo.

Quan s'anunciaren les promocions i nomenaments de primavera el Shôshô fou nomenat Chûjô (50). Se li concedí el tercer rang de la cort i fou encara més ben considerat.


El Kurôdo no Shôshô, espòs de la tercera dama, demanà en casament la segona filla del Taishô, pare del Chûjô. Aquest parlà d'ell a sa mare :

– Es una magnífica persona. Abans de pensar en algú altre, accepteu-lo a ell, té mereixements.

La Kita no Kata el tenia en molta estima, i el Chûjô pensà que fou a causa dels vestits que li cosia Ochikubo que la Kita no Kata la maltractà.

Sa mare hi fou d'acord i deixà que la filla contestés les lletres del Kurôdo no Shôshô, acceptant son oferiment, i així ell començà a allunyar-se de la tercera dama.

La roba que el Kurôdo no Shôshô abans trobava tan ben cosida ara tot eren queixes, pretextos per a enfadar-se i refusava portar-la.

– Què és aquesta roba? On és la noia que cosia tant bé? - demanà tot enutjat.

La tercera dama contestà :

– Se n'ha anat amb un home.
– De quins homes em parles? Segur que se n'ha anat de bon grat. Qui hi ha ací que li fos escaient?
– Cert, mes sembla que tampoc no hi ha res ni ningú que plagui vostre cor.
– Segur, hi ha el “Cavall-cara-blanca”, un home incomparable que ací el trobeu refinat.

Ses visites escassejaren i quan ho feia tot eren destrets que deixaven la tercera dama gelosa i afligida.

La Kita no Kata ressentia la manca d'Ochikubo i li atribuïa tots els mals.

– Sóc molt contenta. Tinc un gendre magnífic.

Es repetia constantment tot pensant en el Kurôdo no Shôshô del qual n'era tant cofoia, i que ara semblava distanciar-se, i tothom se li'n reia per tot l'aparell i presses per a casar la quarta filla. Es neguitejà tant que emmalaltí.

- - - - - -

49 – Uma no jô (馬の允) : càrrec menor de la Divisió de la Dreta dels estables imperials.
50 – Chûjô (中将) : tinent coronel. A partir d'ara aquest personatge apareixerà a l'obra amb aquest títol.

o0o