18 de setembre de 2010



Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 50 -

五十段

昔、おとこ有けり。恨むる人を恨みて、

鳥の子を十づゝ十は重ぬとも思はぬ人をおもふものかは

といへりければ、

朝露は消えのこりてもありぬべし誰かこの世を頼みはつべき

又、おとこ、

吹風に去年の桜は散らずともあな頼みがた人の心は

又、女、返し、

行く水に数かくよりもはかなきは思はぬ人を思ふなりけり

又、おとこ、

行く水と過ぐるよはひと散る花といづれ待ててふことを聞くらん

あだくらべかたみにしけるおとこ女の、忍びありきしけることなるべし。


Fou una vegada un home. Li desagradava algú que li tenia malvolença, i composà :

Encara que ella pogués apilar deu cops deu ous, podria jo estimar a qui no m'estima? (1) (2)

La dona contestà :

Encara que en resti de la rosada del matí, qui podria creure en aquesta relació? (3)

I l'home :

Tot i que el vent de la tardor encara no ha escampat les flors del cirerer, què difícil és creure en el cor dels humans! (4)

La dona contestà :

Més efímer que traçar números sobre l'aigua és estimar a qui no estima. (5)

I l'home :

Aigua que s'escola, anys que passen, flor caiguda, qui escoltarà “Espera!”

L'home i la dona competien en infidelitats, i sortien d'amagat de la gent.


- - - - - -


(1) Poema de Ki no Motonori (紀友則, 850?-904?). KKRJ 2170.
(2) 鳥の子 (tori no ko) : “poll”. Aquí significa : ou.
(3) Poema anònim. Shokugoshûiwakashû (続後拾遺和歌集) no. 1234.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. Shokukokinwakashû (続古今和歌集) no. 1293.
(5) Poema anònim. KKS 522.


o0o