Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 46 -

四十六段

むかし、おとこ、いとうるはしき友ありけり。片時さらずあひ思ひけるを、人の国へ行きけるを、いとあはれと思ひて、別れにけり。月日経てをこせたる文に、「あさましく対面せで月日の経にけること。忘れやし給にけんと、いたく思ひわびてなむ侍。世中の人の心は、目かるれば忘れぬべき物にこそあめれ」とていへりければ、よみてやる。

目かるとも思ほえなくに忘らるゝ時しなければ面影にたつ



Una vegada, un home tenia un amic molt íntim. Plens d'afecte l'un per l'altre no es separaven ni un instant. L'amic anà a una altra contrada i consirosos es separaren. Passat un temps l'amic li envià una lletra que deia : “És increïble el temps que ha passat sens veure'ns! Em preocupa molt que hagis pogut oblidar-me. El cor dels homes d'aquest món és procliu a l'oblit quan no es veuen.”
L'home composà :

Tot i sens veure'ns ni per un instant no ets oblidat, ta imatge s'alça davant meu. (1)


- - - - - -


(1) Poema d'Ariwara no Narihira. KKRJ 2035.



o0o