30 de juliol del 2011


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 96-
九十六段

むかし、おとこ有けり。女をとかくいふこと月日経にけり。石木にしあらねば、心苦しとや思けん、やうやうあはれと思けり。そのころ、六月の望ばかりなりければ、女、身に瘡一つ二つ出できにけり。女いひをこせたる、「今はなにの心もなし。身に瘡も一つ二つ出でたり。時もいと暑し。すこし秋風吹き立ちなん時、かならず逢はむ」といへりけり。秋まつころをひに、こゝかしこより、その人のもとへいなむずなりとて、口舌出できにけり。さりければ、女の兄人、にはかに迎へに来たり。さればこの女、かえでの初紅葉を拾はせて、歌をよみて、書きつけてをこせたり。

秋かけていひしながらもあらなくに木の葉降りしくえにこそありけれ

と書きをきて、「かしこより人をこせば、これをやれ」とて去ぬ。さて、やがて、後つゐに今日まで知らず。よくてやあらむ、あしくてやあらん、去にし所も知らず。かのおとこは、天の逆手をうちてなむ呪ひをるなる、むくつけきこと。人の呪ひごとは、負ふ物にやあらむ、負はぬ物にやあらん、「いまこそは見め」とぞいふなる


Fou una vegada un home. Durant un temps havia festejat una dona de diverses maneres. Ella no era pas de pedra ni de fusta (1), i planyent-se d'ell, mica en mica, li tingué afecte.
Cap a mitjans de la sisena lluna, a la dona li sortiren un o dos furóncols i li féu arribar una nota : “Avui no em veig en cor de veure-us. M'han sortit un o dos furóncols, i també fa massa calor. Trobem-nos certament quan comenci a bufar el vent de la tardor”.
Mentre esperava la tardor hi hagueren discussions ca la dona pel fet de no voler ella deixar d'anar a veure aquell home. Amb tot això, el germà gran de la dona arribà sobtadament a buscar-la. Ella, llavors, féu recollir les primeres fulles vermelles d'auró, composà uns versos, i ho envià tot a l'home :

---No serà a la tardor com vaig dir; fou certament com una badia colgada per fulles mortes. (2) (3)

Aquest poema el deixà a casa (4) . “Que sigui lliurat quan vingui algú d'allà” (5), i així partí.
Bé, des de llavors i fins avui no se'n ha sabut res més. Estaria bé? Estaria malament? No se sap ni on havia anat. Es diu que aquell home els hi féu (5) una maledicció batent les mans de manera especial (6), quina malesa!
La maledicció humana, l'enduraren o no, i digué “Ara ho veurem”.

- - - - - -

(1) 石木にしあらねば (Iwaki ni shi araneba...) fa referència a un poema de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat Heian.
El fragment és : 人非岩木皆有情 .... (Els homes no són de fusta ni de pedra, tots tenen sentiments).

(2) Poema anònim. Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) no. 736, amb algunes diferències.
(3) えに(e ni) és : a la badia (江に), joc de paraules que implica 縁ん (en) : relació, lligam.
(4) No hi constància dels versos enviats amb les fulles d'auró.
(5) De part de l'home.
(6) 天の逆手をうちて... (ama no sakate o uchite...). De fet, la primera referència a això es troba al Kojiki (古事記), però no està gens clar de quina manera es pica de mans.



o0o