30 de juliol del 2011


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 100-


百段

むかし、おとこ、後涼殿のはさまを渡りければ、あるやむごとなき人の御局より、忘れ草を「忍ぶ草とやいふ」とて、出ださせたまへりければ、給はりて、

忘草生ふる野べとは見るらめどこは忍ぶなり後もたのまん



Una vegada, un home, quan passava entre el Kôrôden i el Seiryôden (1), una certa dama d'alta condició li féu arribar des de sa cambra (2): “És l'herba de l'oblit l'herba del secret?” (3). Ell ho acceptà :

---Tot i veient-me com prada on creix l'herba dita de l'oblit esperem sigui després dita herba del record. (4)


- - - - - -



(1) Encara que en el text no s'esmenta el Seiryôden (清涼殿), はさま (hasama) vol dir “passadís, corredor, entre dos llocs”, i que aquí correspon a la distància entre el Kôrôden i el Seiryôden. El Kôrôden era un dels pavellons de palau situat a l'oest del Seiryôden que era la residència habitual de l'emperador.
(2) Altres còpies de l'Ise indiquen que allò que també li féu arribar era una planta : 忍ぶ草 (shinobu-gusa) que és una varietat de la falguera : Davallia Mariesii.
Sobre aquest punt vaig posar-me en contacte amb en Joan Bibiloni
al seu esplèndid blog sobre plantes i flors (http://jardin-mundani.blogspot.com/), i em va precisar que no li constava cap nom en català per a aquesta falguera que en anglès, en castellà i en francès té el nom de “falguera pota de conill”, traducció literal. En anglès també hi ha “falguera pota d'esquirol”.En Joan també suggereix “Davalia japonesa”.
Naturalment, si hi ha algun lector que pugui oferir un nom català més concret, o popular, agrairia molt que me'n fes cinc cèntims.
(3) La dama es refereix a que l'ha oblidada o que potser els seus sentiments no eren certs.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. Shokukokinshû( 続古今和歌集) no. 1270.

o0o

3 comentaris:

Anònim ha dit...

La varietat de la falguera denominada en japonès "shinobu-gusa" podria ser la coneguda popularment a Catalunya com "falguera d'espasa?

Felicitats per el blog. Salutacions.

Anònim ha dit...

Annex al comentari anterior:

El nom llatí de la "falguera d'espasa" és NEPHROLEPSIS EXALTATA.

(És la meva aportació per facilitar la troballa.)
Salutacions de Dora.

Jordi Escurriola ha dit...

Mercés, Dora, aquestes aportacions enriqueixen el blog.