22 de setembre de 2012

雨月物語 12
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


- - - - - -



午後 も やゝかたふきぬれど。待つる人は來らず。西に沈む日に。宿り急く足のせはしげなるを見るにも。外の方のみまもられて心酔るが如し。老母左門をよびて。人の 心の秋にはあらずとも。菊の色こきはけふのみかは。帰りくる信だにあらば。空は時雨にうつりゆくとも何をか怨べき。入て臥もして。又翌の日を待べしとある に。否みがたく。母をすかして前に臥しめ。もしやと戸の外に出て見れば。銀河影きえ%\に。氷輪我のみを照して淋しきに。軒守る犬の吼る聲すみわたり。浦 浪の音ぞこゝもとにたちくるやうなり。月の光も山の際に陰くなれば。今はとて戸を閉て入んとするに。たゞ看。おぼろなる黒影の中に人ありて。風の随來るを あやしと見れば赤穴宗右衛門なり。踊りあがるこゝちして。小弟蚤くより待て今にいたりぬる。盟たがはで來り給ふことのうれしさよ。いざ入せ給へといふめれ ど。只點頭て物をもいはである。左門前にすゝみて。南の窗の下にむかへ座につかしめ。兄長來り給ふことの遲かりしに。老母も待わびて。翌こそと臥所に入ら せ給ふ。寤させまいらせんといへるを。赤穴又頭を揺てとゞめつも。更に物をもいはでぞある。左門云。既に夜を續て來し給ふに。心も倦足も労れ給ふべし。幸 に一杯を酌て歇息給へとて。酒をあたゝめ。下物を列ねてすゝむるに。赤穴袖をもて面を掩ひ。其臭ひを嫌放るに似たり。左門いふ。井臼の力はた款す [2]に 足ざれども。己が心なり。いやしみ給ふことなかれ。赤穴猶答へもせで。長嘘をつぎつゝ。しばししていふ。賢弟が信ある饗應をなどいなむべきことわりやあら ん。欺くに詞なければ。実をもて告るなり。必しもあやしみ給ひそ。吾は陽世の人にあらず。きたなき霊のかりに形を見えつるなり。左門大に驚きて。兄長何ゆ ゑにこのあやしきをかたり出給ふや。更に夢ともおぼえ侍らず。赤穴いふ。賢弟とわかれて國にくだりしが。國人大かた經久が勢ひに服て。塩冶の恩を顧るもの なし。従弟なる赤穴丹治冨田の城にあるを訪らひしに。利害を説て吾を經久に見えしむ。假に其詞を容て。つら/\經久がなす所を見るに。萬夫の雄人に勝れ。 よく士卒を習練といへども。智を用うるに狐疑の心おほくして。腹心爪牙の家の子なし。永く居りて益なきを思ひて。賢弟が菊花の約ある事をかたりて去んとす れば。經久怨める色ありて。丹治に令し。吾を大城の外にはなたずして。遂にけふにいたらしむ。此約にたがふものならば。賢弟吾を何ものとかせんと。ひたす ら思ひ沈めども遁るゝに方なし。いにしへの人のいふ。人一日に千里をゆくことあたはず。魂よく一日に千里をもゆくと。此ことわりを思ひ出て。みづから刃に 伏。今夜陰風に乗てはる/\來り菊花の約に赴。この心をあはれみ給へといひをはりて泪わき出るが如し。今は永きわかれなり。只母公によくつかへ給へとて。 座を立と見しがかき消て見えずなりにける.


Passat migjorn el sol començava a declinar i aquell que s'esperava no arribava pas.
El sol es ponia. Samon guaitava aquells que s'apressaven a més córrer per prendre alberg, remirava amb tanta intensitat enfora que semblava que fos begut.
L'anciana mare el cridà :
Si la tardor no és al cor de l'home, el color intens del crisantem és només per a avui? (91) Si torna fidel què li podries retreure si el temps ha canviat i fa cel de pluja? Entra i allitat. Ja l'esperaràs demà.
Era difícil dir-li que no i féu que ella s'allités primer.
Sortí enfora i mirà per entrecàs. La Via Làctia relluïa, el cercle glaçat de la lluna només l'il.luminava a ell fent-lo encara més sol, els lladrucs d'un gos guardià se sentien clarament, la fressa de les onades semblava brollà de ses peus (92). Quan la claror de la lluna s'amagà rere els cims de les muntanyes, a punt de tornar a dintre i tancar la porta féu un altre cop d'ull. En la boirosa penombra hi havia un home que semblava portat pel vent i quan s'hi fixà era Akana Sôemon.
El cor li saltà d'alegria.
Vostre germà petit us ha esperat des del matí fins ara mateix. Heu vingut sens mancar a vostra promesa, en sóc molt content! Veniu, entreu!
Emperò la figura només assentí amb el cap sens dir res.
Samon el precedí i el féu seure sota la finestra que donava al sud (93).
La mare cansada de l'espera, pensant que vindríeu demà, ha anat a dormir. Vaig a despertar-la.
Emperò, Akana amb un moviment de cap l'aturà, i altre cop sens dir res.
Samon digué :
Després d'haver-vos apressat de nit estareu exhaust i amb les cames baldades. Per aquest feliç moment preneu una copa i reposeu-vos (94).
Escalfà el sake i quan disposà les menges Akana es tapà la cara amb una màniga com si l'olor li fos ofensiva.
Samon digué :
Ma tasca de treure aigua del pou i de moldre l'arròs al morter no és pas massa cosa per a festejar-vos, emperò, hi he posat el cor, no ho menystingueu.
Akana sens dir res encara sospirà vivament i després d'un instant respongué :
La sincera acollida de mon germà petit per què m'havia de desplaure? No tinc mots per decebre-vos, així doncs, us parlaré amb franquesa, emperò, no us sobteu! No sóc un ésser d'aquest món. Sóc un esperit impur que ha manllevat la forma en la qual em vegeu.
Samon ben esglaiat :
Germà gran, per què dieu coses tan estranyes? No puc creure que sigui un somni!
Akana digué :
Quan em separí de mon germà petit sóc anat a ma contrada. Gran part de la gent d'allà s'havia sotmès a la força de Tsunehisa, ningú no recordava la benvolença d'Enya. Aní a veure mon cosí Akana Tanji que era al castell de Tomita. M'explicà els avantatges i inconvenients i m'arranjà una audiència amb Tsunehisa. Fingí fer cas a son exposició i medití amb cura sobre el punt de vista de Tsunehisa. Era més brau que la majoria d'homes i tenia els soldats ben ensinistrats. No obstant això, era malfiat, una guineu quan calia ésser astut, i no tenia vassalls amb cor de lluitar per ell amb dents i ungles. Pensí que res no trauria d'estar-me allà massa temps, i li parlí de ma promesa per trobar-nos a la festa del crisantem. A punt de partir, Tsunehisa es mostrà ressentit i ordenà Tanji de no deixar-me sortir del castell, i allà he estat fins avui. Si no honoro ma promesa que en pensarà mon aciençat germà petit? Això em digué, emperò, encara que m'hi capfiqués no hi havia mitjans per escapolir-me. Con digué un home d'antany “Un home no pot fer cent llegües en un jorn, emperò, un esperit sí pot fer cent llegües en un jorn”. Recordí aquest aforisme i m'afuí sobre mon espasa, i aquesta nit, cavalcant el vent de les tenebres (96), des de ben lluny sóc arribat per honorar ma promesa de retrobar-nos per la festa del crisantem. Compadiu-vos d'aquest cor.
Tot acabant semblà que unes llàgrimes li vessaven pels ulls.
Avui nostra separació és per sempre més. Tingueu cura de vostra venerable mare!
Semblà alçar-se, emperò, s'esvaí i desaparegué.


- - - - - -
91 – Referència al poema no. 1353 del Shinkokinwakashû (新古今集), llibre no. 15 :
色かはるはぎのした葉を見てもまづ人の心の秋ぞしらるゝ.
92 - Referència al Genji Monogatari, capítol no. 12, Suma (源氏物語 – 須磨).
93 - Era el lloc d'honor per als convidats.
94 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
95 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.
96 - Referència al 死生交. Veure nota no. 74.

o0o